Restaurants casolans? Sempre!.

Leamington Royal Spa, 1 de desembre de 2021

RESTAURANTS CASOLANS? SEMPRE! 

A una entrada anterior al meu blog em queixava d’un dinar a un restaurant de Vila del qual no vaig quedar mica content. 

Avui deixau-me parlar-vos d’un cas totalment contrari. Ara vull recomanar-vos un restaurant casolà on heu d’anar si o si.

 

Dies passats vaig anar-hi a dinar junt un grup d’amics. És a un bar/restaurant de Sant Miquel, just a l'encreuament que va al port Balansat. Es diu restaurant Can Rei. Un restaurant casolà i de menjars sense complicacions. L’amo és el cuiner, sa seua dona està darrere sa barra i servint als clients un cambrer ajudat a l’hora punta pel fill dels amos. De dilluns a dissabte cada dia fan un menú diferent.

Conec bé el lloc i els seus amos. Durant molts anys na Lina va fer feina de mestra a s'escola de Balansat i us puc assegurar que Can Rei ens va salvar més d'un dia a l'hora de dinar. Baixar a Vila i tornar a s'escola era complicat i moltes vegades ens quedàvem a dinar allí i després seguíem a sa feina.

Naltros dinarem d’un arròs de matances (era tan bo que vam repetir un bon plat) de primer, de mitja "paletilla" de carn al forn de segon, postre casolà, cerveses, aigua, vi de marca i cafès. Us puc assegurar que vam dinar de categoria. De fet, un dels amics no s’ho podia creue. Deia que era impossible dinar tant i tan bo i pagar el que pagarem (vint-i-cinc euros per cap). 

A l’acabament del menjar l’amo va venir a sa taula per saber com havia anat tot i s’interessà per saber qui i d’on érem, si ens havia agradat el menjar i en digué que esperava tornar a veure-mos per allí.

L’amo, es cuiner, no portava barret de xef, ni jaqueta bordada amb ses lletres daurades del restaurant. Simplement, portava a sa cara un interès especial per saber si el menjar que ens havia fet ens havia agradat. Quan va veure sa nostra cara de satisfacció, l’home va respirar i ens va convidar a tots a un "xupito". 

No puc acompanyar aquest escrit amb sa factura del dinar. Era un simple tiquet de màquina enregistradora. 

On hem d’anar? A qui hem d'ajudar? Als grans restaurants d’alta categoria on menjam poc i pagam molt o als petits i senzills establiments que dia a dia lluiten per oferir als seus clients un menjar molt bo, molt digne i a uns preus assequibles? 

Jo ho tinc molt clar. Anau a Can Rei, a Sant Miquel! No quedareu decebuts i tampoc quedareu amb gana. Estic ben segur.