Això va passar quan en Franco era cabo.

Leamington Royal Spa, 3 de desembre de 2021

AIXÒ VA PASSAR QUAN EN FRANCO ERA CABO.

Moltes vegades, tal vegada massa, per fer referència a alguna cosa que va passar ja fa molt de temps dic "Això va passar quan en Franco era cabo".

Es meus fills no volen saber-ne res d'aquella època. Em diuen que sempre compt "batalletes". Ells van néixer, per sort, a una època de llibertats i totes aquestes històries els hi sonen llunyanes. També he de dir que un dia o s'altra es meu net em preguntarà que vol dir aquesta expressió. Està a una edat que ja comença a preguntar el perquè de tot i a més, li encanta que li conti coses de quan jo era jove. He de preparar-me per aquell moment.

Com explicar-li que jo vaig néixer durant una dictadura i que durant quasi vint anys vaig viure una vida en blanc i negre, trista i amb molta por? Com explicar-li que quan va morir el dictador van començar els primers canvis democràtics? Com explicar-li que va començar una nova època on els colors brotaren a poc a poc? 

Com explicar-li que és un dictador?  A s'escola d'aquests temes no se'n parla. Sembla un temps que no hagués passat. Jo vaig viure tota aquella època i ara mateix quasi em pareix un somni. Ho he oblidat quasi tot. Tenim una memòria massa selectiva.

Per intentar agafar idees he anat directament a una cosa fàcil. Un llibre per a infants. He agafat un llibre actual  "Así es la dictadura" de l'Equip Plantel i Mikel Casal

Mirau algunes coses que diuen els autors del llibre:

Una dictadura? És com un dictat. Un senyor diu el que s'ha de fer i tots els altres ho fan. Hem de ser obedients.

El dictador és el que mana. És l'amo de tot, recolzat per uns pocs i contra la voluntat de quasi tots els altres.

Quasi sempre el dictador està enfadat, de mal humor. Per això tots li tenen por i han d'obeir-lo. Si no ho fan, els castiga.

Passa tot el dia dictant lleis, dictant premis i dictant càstigs. O inaugurant coses com més grosses millor (ponts, embassaments o edificis).

Està prohibit pensar. Solament es pot pensar ses coses que el dictador vulgui. Ses persones que pensen diferent estan mal vistes i moltes vegades han de marxar del país per no poder defensar-se.

Un dictador és el més valent, el més llest, el més bo i el més alt. No té amics. No li fan falta. Alguns es fan amics seus per propi conveniència.

Un dictador és sa llei, sa justícia i mana a s'exèrcit, a s'ensenyança, a ses fàbriques, al camp, a ses oficines. Ell diu que així està millor. Així tots els pobles, les ciutats i es país estan tranquils. Ningú es queixa i ningú protesta.

El país és seu. Fa grans desfilades militars, fa grans discursos i grans recepcions. Mentrestant, es poble està fotut, té por, és pobre i està explotat. Tothom treballa, produeix, però també pensa. I quan pensa, s'adona de moltes coses: el dictador no és tan valent, ni tan llest, ni tan just. Sa realitat és que és molt bo per uns pocs, molt injust per tots i molt cruel per uns pocs.

Ses dictadures, malauradament, duren quasi sempre molts anys. Moltíssims. I no es pot lluitar en contra del dictador. És l'amo de tot: dels sous, de ses armes, de ses terres i també de sa gent.

Com s'acaben ses dictadures? Quan el dictador mor o quan el fan fora a la força. 

Després d'una dictadura comença una època diferent. Comença sa llibertat.

 

Realment era tot així com ho conten avui en dia? Crec que si i molt més. 

Però tenc moltes dubtes de si una explicació d'aquestes l'entendrà es meu net. Ho xerrava amb el meu fill i em feia cara de dir-me "Papà! No em comptis més batalletes". Hauré de passar pàgina i donar alguna explicació "de compromís" i oblidar sa pregunta? De moment, tinc temps per pensar-ho. Ja veurem quant.