Mirar cap a s'altra banda.

Eivissa, 21 de maig de 2023.

MIRAR CAP A S'ALTRA BANDA.

Aquest any, per primera vegada a sa meua vida, no votaré a ses pròximes eleccions. Aprofitaré per escapar-me lluny de Vila. Estic massa desenganyat amb els nostres representants a ses institucions. Veure el llistat dels components a ses llistes electorals és decebedor. Massa "col·locat" i massa gent "mediocre" sense cap formació o experiència. 

Amb aquestes colles de gent continuarem amb els problemes de sempre i a més en sumarem de nous que ells mateixos crearan amb sa seua ineptitud. Els problemes de sempre ningú tindrà "collons" per fer-lis front i arreglar-los.

 

Ara, temps de campanya electoral, quan els polítics xerren i xerren sense parar, fan promeses que saben mai compliran o es posen medalles pel que diuen s'ha fet gràcies a ells, jo vull fer referència a una cosa que amaguen: El que callen, el que ometen, el silenci d'omissió, mirar cap a s'altre banda. No fer res quan poden fer alguna cosa.

Ometre és no fer res. Sabeu el que diuen els creients? L'omissió és pecat. Idò, podríem dir que els polítics pequen cada dia i molt. Atenció!!

Tots coneixeu alguna excusa d'aquestes: "Jo ja ho sabia, però, com que no hi podia fer res,...". O "Jo no hi participava i, per tant, no en som responsable". O sigui: mirar cap a s'altra banda per no veure actuacions absolutament reprovables. D'això que estic parlant segur que us en venen un munt al cap: agressions juvenils, maltractaments, temes de corrupció política, situacions familiars i altres.

En general, hem d'acceptar que ses persones som responsables dels actes dels quals hem participat d'una forma activa. Si aquesta actuació ha estat considerada positiva per un grup important de gent, no deixarem de recordar que nosaltres hi érem, allà, no fos que qualcú ho pogués oblidar. En canvi, si sa nostra actuació va merèixer crítiques o no va estar a s'altura de ses circumstàncies, podem admetre el nostre error o, com acostuma a ser més habitual, ho podem intentar justificar amb tota classe d'arguments. Abans d'admetre s'error miram cap a s'altra banda.

Aquesta actitud de mirar cap a s'altra banda és molt dels polítics i polítiques. I no se'n salva cap partit ni cap ideologia. No hi ha cap altra professió (i sa política de cada vegada és més professió) que la gent passi de donar comptes o d'assumir errors sense que passi res. Pels errors polítics ningú paga; encara gràcies que comencin a pagar els corruptes (que no són pocs).

Acceptar que qui calla, que qui mira cap a s'altra banda, és tan culpable com qui comet el fet delictiu avui no sembla una cosa fàcil. El silenci s'imposa en molts de casos: per por que els companys et diguin que ets un "xivato", per comoditat , per què m'he de ficar, ara, en embolics? o per ambició política -si ho dic, enfons el partit i, a més, em qued sense carrera i jo vull arribar a...

Tan culpable és qui executa com qui fa d'espectador mut.

Ho volia dir. Anau alerta i mirau molt bé amb qui dipositau sa vostra confiança. Jo ja m'ho he pensat molt bé: es dia de ses votaciones, m'aniré lluny de Vila. No vull ser espectador de tanta comèdia.