Caminar sense mirar.

Eivissa, 5 de maig de 2023

CAMINAR SENSE MIRAR.

Dies passats vaig anar a caminar per Es Pou des Lleó amb els companys de s'AUOMEivissa. Especialment per aquesta sortida, vam contactar amb el prestigiós arqueòleg Marcus Heinrich.

Vaig quedar meravellat. Mirau que he anat un munt de vegades a Es Pou des Lleó: a caminar, a dinar, a nedar o simplement a disfrutar dels paisatges. En Marcus ens va ensenyar un Pou des Lleó diferent.
Sempre pensava que durant ses caminades em fixava en tots els detalls que els camins em regalaven, però veig que algunes vegades encara camín sense mirar.

Mirau ....

Ens vam desplaçar fins a Sa Punta des Llaüts, molt a prop del Pou des Lleó. En sa mateixa punta on se situen ses casetes de pescadors, existeix un enclavament molt enigmàtic. Un altre dels molts misteris que amaga Eivissa.

Allí, ses roques de sa costa estan rebaixades per l'erosió de forma natural a banda i banda d'un canal, que a més sembla traçat amb tiralínies. Meravelles de sa natura! Els veïns del lloc, des de no se sap quant, coneixen aquest lloc com el "port fenici". Sa seua teoria és que fa segles, ses barques accedien al canal, atracaven i, gràcies a sa roca retallada a banda i banda, podien carregar i descarregar mercaderies amb summa facilitat. És possible que aquest port tingui relació amb sa indústria de tint porpra que existia als voltants (És Canal d'en Martí), producte valuosíssim que s'elaborava amb caragols de mar.

Gràcies a Marcus, va quedar-me gravat tot allò que ens va comptar dels fenicis i la seua forma de vida. Ens deia que no eren molt diferents de naltros. Que eren intel·ligents, que tenien sentiments, que tenien por, que treballaven per aconseguir el menjà i que fins i tot es posaven ses banyes entre ells. Vaja, que han passat més de dos mil anys i seguim més o menys igual. Evolucionem molt, molt lentament.

Mirau ses fotos ... És extraordinari! He passat moltes vegades pel mateix lloc i mai m'havia fixat en aquest "port fenici".

Aquesta foto ja és història. Recordau es pou? Es Pou des Lleó. Idò ja no existeix. Es va caure ja fa uns dos anys per sa forta erosió marina.

 

 Actualment.

Seguirem caminant direcció al far de Campanitx.

Voliem veure una part del litoral illenc potser una mica peculiar, com són ses roques subvolcàniques, ses roques més antigues de la geologia eivissenca.

Estàvem caminant sobre roques i pedres que tenen més de 240.000.000 anys! 240 millions d'anys.

Quantes coses podem descobrir en un matí. Sobretot, si ens acompanya un professor que en sap i molt.

Haig de continuar caminant i fixar-me en el camí.