A prob de ca meua.

Eivissa, 20 de maig de 2023.

A PROP DE CA MEUA.

A prop de ca meua, a pocs minuts a peu, hi ha s'estació d'autobusos i el parc de la Pau. A davant de casa hi ha una farmàcia, una perruqueria, una botiga de fotografia i una de roba de vestir A darrere de ca meua, hi ha una fruiteria i un basar xinès. A l'esquerra hi ha un bar, una llibreria i una botiga de queviures. S'hospital és una miqueta més lluny. També per anar a una oficina bancària s'ha de caminar un poc més. Ses pastisseries o els forns de pa estan ben a prop.

M'agrada el meu barri perquè hi ha de tot i encare és tranquil.

 

Em faig dues preguntes:

"Abans hi havia...ara no n'hi ha."

- Arbres. Quan vaig venir a viure al barri, estava quasi al camp. Ple d'oliveres i arbres de tota mena. Van començar a construir habitatges i més habitatges i els arbres van desaparèixer. Guardar-se del sol a l'ombra d'un arbre, cada dia és més difícil. Hem permès que s'arranquin i en el seu lloc, s'ha sembrat ciment.

- Un mercat i botigues d'alimentació. Els nous estils de vida han fomentat s'obertura de grans superfícies a llocs allunyats i que per arribar-hi s'ha d'utilitzar el cotxe. Els nous establiments de barri que s'han obert, són freds i impersonals. Entres, ningú et saluda, agafes el que necessites i quant surts per pagar ningú et dona ses gràcies o et diu adeu. No tenen cap relació amb el barri.

- Quantitat de petits comerços (de roba, de sabates, ferreteries, d'esport, etc.) que donaven vida al barri i que van tancar per no poder competir amb els grans que van venir de fora.

- Restaurants o llocs de menjar casolà. Tots han tancat. En canvi, s'han obert llocs de menjar japonès, xinès, turcs o italians on pels preus i sa qualitat, fan poques ganes d'entrar-hi.

- Abans ens coneixíem tots. Ara, cada matí, mentre esper al meu net puc observar a la gent que se'n va a la feina. Sempre ens trobam els mateixos, però no ens saludam. No ens coneixem. Tothom pendent del mòbil a la mà o amb el cap baix.

- Lloc per aparcar els cotxes. Un problema ben gros. S'ha augmentat sa població i també el nombre de cotxes. Tothom vol arribar amb cotxe davant sa porta i això no és possible.

- Neteja. No puc entendre-ho. S'han posat més contenidor que mai, podem reciclar, i ses freqüències de recollida són diàries. Tot i això, el meu carrer està brut i fa molta pudor.

Vull contar-vos una petita història i entendreu el que actualment està passant. Ja fa uns anys sa meua dona fou víctima d'un robatori al carrer. De bon matí, mentre esperava a una companya per pujar a Sant Miquel, un home l'atracà i li va prendre sa bossa de mà. Vam fer sa corresponent denúncia davant sa policia. Bé, l'endemà sa dona que netejava els carrers del barri va esperar a sa meua dona al lloc on ella sempre s'aturava per entregar-li sa bossa de mà que havia trobat dintre d'una paperera. Sa bossa estava buida, però això és una història diferent.
Aquella dona ens coneixia a tots els del barri i treballava de manera eficient. Va trobar una bossa de mà i va saber de qui era. Avui en dia, els treballadors que netegen els carrers els canvien molt sovint, ja no ens coneixem entre naltros i tenen poca atenció a com està de brut tot el barri. Els importa una "mer...".

- Oficines bancàries. Han tancat quasi totes. Disposar de sous en metàl·lic o fer alguna operació de forma presencial, cada dia és més difícil.

 

"Llavors no tenia...ara sí que en tinc."

- Perruqueries. En puc triar ses que vulgui. Bé, ses que vulgui no és correcte. Algunes tenen preus i serveis  de pronòstic reservat.

- Basars xinesos. Un a cada cantonada. Han guanyat als tot a cent! Tenen sempre obert i tenen per vendre ses coses més insospitades que us podeu imaginar. Si us fa falta una cosa i allí no la trobeu, segur que no existeix.

- Diversitat de races. Per fer-vos una idea: s'altre dia vaig obrir sa porta de l'ascensor i em sortí un "armari" negre de més de dos metres. S'estan llogant habitatges a gent de tots el països. Eivissa és un lloc atractiu i s'efecte cridada és evident. Un exemple més: s'altre dia a sa platja el meu net jugava a pilota amb uns companys de s'escola. Hi havia marroquins, brasilers, portuguesos i romanesos. L'únic espanyol era es meu net. Recordau allò de "tants en vingueren que de casa em tragueren ... "

- Col·legis i instituts nous. Se n'han fet molts de nous i encare en fan falta més.

- S'han recuperat llocs que abans estaven un poc abandonant. Avui puc disfrutar el barri de ses Figueretes, de Es Viver i fins i tot arribar a Platja d'en Bossa.

- Ja tinc platja. S'ha recuperat sa platja de Ses Figueretes! S'ha convertit en lloc de trobada de molts dels residents al barri.

 

Bé, podria seguir i continuar amb el llistat. El que vull deixar com a reflexió final és que hem d'intentar viure a ciutats més habitables i amb una major qualitat de vida per als residents. Ara tothom parla del model de "ciutat de 15 minuts". És a dir, crear ciutats on la gent pugui tenir a l'abast el transport públic i els serveis, disposar de comerços de proximitat i moure's a peu o amb bicicleta.

Jo crec que cada vegada estic més a prop d'aconseguir-ho. Cada dia tinc menys dependència del cotxe i al meu barri trob gairebé tot el que em fa falta per viure.

I valtros? Com ho porteu?