Miracles? No. Gràcies.

Eivissa, 27 de setembre de 2025.

MIRACLES? NO. GRÀCIES.

 

El cartell de l’entrada no enganya. Amb una honestedat que desarma, el centre de rentat “Tu coche” et rep amb una frase que sembla extreta d’un evangeli: “No fem miracles, però ho intentam.”

Fa uns dies, hi vaig dur el meu cotxe, brut com si hagués fet el ral·li Dakar. En va sortir com acabat de sortir de fàbrica. Després d’aquest miracle, vaig decidir tornar-hi, aquest cop amb el cotxe de sa meua filla.

Ella fa feina i té horaris complicats, com gairebé tothom en aquesta illa que no viu de rendes. I com que els jubilats estam per tot, vaig assumir la missió amb diligència: puntual, discret i lleugerament orgullós de sa meua utilitat familiar.

A s’hora de deixar-lo al centre, ja em van avisar: havien quedat amb sa meua filla que només el netejarien per dins. Només per dins? Perfecte. Si ella ho havia acordat així, endavant. A veure si feien un altre miracle, perquè el cotxe feia mala vista de tan brut.

Quan el vaig anar a recollir, el miracle, aquest cop, només s’havia produït a mitges. Vaig obrir ses portes i vaig quedar meravellat per tanta netedat interior. Ara bé, per fora, es cotxe continuava arrossegant la seua capa de pols, amb insectes fossilitzats i algun excrement d’au que semblava col·locat expressament, com a decoració moderna.

Amb educació, i una mica de perplexitat, vaig demanar per què no l’havien rentat per fora. I aquí va arribar sa revelació: M’explicaren que, davant la situació de sequera greu a Eivissa, havien decidit (per iniciativa pròpia, sense imposicions de cap autoritat) deixar d’utilitzar aigua per netejar s’exterior dels cotxes. Una decisió presa, em digueren, des de sa responsabilitat i sa coherència ambiental.

Els vaig fer notar, sense ànim de polèmica però amb un cert grau d’estupefacció, que altres centres, especialment els de ses benzineres, continuaven funcionant amb normalitat. “Ho sabem”, em respongueren. “Però naltros volem ser conseqüents.”

I què voleu que us digui? Davant aquesta actitud, em vaig sentir solidari. Em van fer un descompte pel servei incomplet (gest que els honra) i vaig tornar cap a casa amb un cotxe que per dins semblava preparat per a una exposició i per fora per a una etapa per camins de terra.

Però el més important és això: no els vaig fer cap retret. Al contrari. Continuaré duent-hi els cotxes, totes ses vegades que calgui. Perquè han estat valents, han estat conseqüents, i han decidit predicar amb s’exemple.

Si una illa assetjada per l’excés de turisme, pel consum desmesurat d’aigua i per sa manca de recursos bàsics, vol tenir algun futur, caldrà que molts altres facin com ells.

Ja sé que no tothom pot (o vol) adoptar aquesta postura. Sa pela és sa pela. Però aquells que ho fan, encara que sigui en un petit local de rentat de cotxes, mereixen que els fem costat. Si tots els negocis d’Eivissa actuassin amb aquesta consciència ambiental, potser no caldria esperar cada estiu s’arribada salvadora dels camions cisterna amb aigua de dessaladora.