Colòmbia (I). Bogotà.

Eivissa, octubre 2024.

 

BOGOTÀ.

 

 

Vaig començar a preparar el viatge a Colòmbia molt a última hora. Estava pendent d'unes proves mèdiques i no veia gaire clar el tema de viatjar-hi. Tampoc tenia clar si valia la pena anar-hi o no. Havia sentit parlar sobre la inseguretat i que el país tampoc era res de d'altre món.
Els amics i companys de viatge van animar-me, però el que va trabucar la balança van ser les meues ganes d'anar a un país on pensava trobaria llocs desconeguts, gent diferent i viuria vivències que justificarien el viatge.

No pretenc fer un resum del viatge. Tampoc una guia dels llocs on vaig anar. Simplement, faré referència a vivències particulars i llocs que van agradar-me molt o mica.

Val la pena viatjar a Bogotà? Mirau. amb 2/3 dies en teniu a prou per fer-vos una idea de la ciutat i dels llocs més importants.

Quan jo vaig començar el viatge no tenia cap referència de la ciutat, no sabia el que em trobaria. La primera impressió va ser el d'una ciutat verda, rodejada de muntanyes i amb els carrers plens d'arbres. Però també vaig trobar-me a una ciutat amb barris de luxe i altres molt, però molt pobres. Uns barris tenien alts i moderns edificis i altres cases petites de qualsevol cosa (maderes, plàstics o simplement de cartó).

La ciutat, en general, no em va agradar. Però donat que van començar el viatge per allí, ja estava bé fer un passeig per veure ses coses més importants.

Primeres impressions:

Diferència horària. El viatge començà a Madrid on sortirem amb avió direcció a Bogotà. Vol d'una durada d'unes 9.30 hores. Arribada a Bogotà al vespre (hora local). El cos tardà a acostumar-se a l'horari d'allí: A les 6 del matí, hora d'anar a esmorzar, a Espanya era hora d'anar a dinar. El cos té memòria i els primers dies d'estada a la ciutat estava cansat i amb dificultats per dormir.

Caos circulatori. El pitjor de Bogotà és el tràfic. Cotxes, autocars i motos per tots els carrers. Embussos per tot. Passar un carrer era difícil i moltes vegades perillós.

Seguretat. No vaig trobar res diferent a altres ciutats del món. S'ha d'anar alerta amb els mòbils i carteres. Caminar pels carrers, plens de gent, fou un poc estressant. Em va sorprendre la quantitat de drogaddictes, prostitutes, gent sense cap sostre, venedors ambulants ... i ningú els feia cas. Eren invisibles per tota la gent que passaven pels carrers.

S'ha d'anar alerta amb els taxis. No tots els conductors són delinqüents, ni de molt. Però alerta! Per arribar al teu destí, et poden fer un bon passeig o alguna cosa pitjor.

Sous. Les targetes de crèdit estan acceptades per quasi tots els llocs. És recomanable portar sous en metàl·lic pels petits gastos. Alerta amb el canvi de moneda. S'han de buscar els llocs on ofereixin el millor canvi.

Clima. Matins i nits frescos, migdia de calor. Important portar sempre un impermeable a la maleta. Plou molt sovint.

Menjar. No vaig tenir cap problema per fer-ho. La ciutat està plena de cafès, cerveseries i restaurants. Els carrers estaven plens de venedors d'empanadilles, arepas i principalment de fruites tropicals. Simplement, el color i l'olor de les xíndries, mangos o papayas obrien ses ganes a qualsevol.

Vaig dinar d'ajiaco colombiano, excel·lent!

 

 

 

Quins llocs m'agradaren molt o mica de Bogotà?

Cerro de Monserrate.
No em va agradar mica. De fet, no vaig pujar-hi. Vaig esperar al grup de companys a l'entrada del funicular. És una muntanya d'uns 3000 metres d'altura, on contemplar la immensa ciutat, els moderns edificis, el barris marginals o les zones verdes. Allà dalt, a part de ses vistes, s'ha convertit en un lloc de peregrinació per resar davant d'una imatge del segle XVII. I com no pot faltar a un lloc amb molta gent, allí van trobar un munt de venedors, bars i restaurants.
La mescla de religió, comerç, turistes, multitud de gent humil i també gent fanàtica no van cridar-me gaire l'atenció.

Mentre esperava al grup, vaig aprofitar per caminar un poc i també vaig conèixer a una venedora de formigues culones. Aquestes formigues són una tradició al país i diuen que tenen bon sabor. Quedi clar que me les varen oferir per tastar, però ni regalades menjaria formigues. Quin fàstic!
El que si va ser interessant fou la xerrada amb aquella dona. Les classes socials més baixes ho tenen molt complicat per recollir alguns pesos per alimentar a la seua família.

 

 

Plaza de Bolivar.
Em va decebre. Aquesta gran plaça amb una estàtua d'en Simón Bolivar, fundador de la república de Colòmbia, està rodejada de cases colonials, la Catedral, l'Alcaldia, el Parlament i el Palau de Justícia.
Un lloc massa turístic, ple de venedors (de globus, de fruites, de gelats ), carteristes, fotògrafs que volen fer-te una foto amb els coloms o animals petits. Em vaig sentir estressat. Una llàstima veure un dels llocs més atractius i amb més història de la ciutat plena de gent intentant fer negoci amb els turistes.

 

 

 

 

 

Museo del Oro.
Em va encantar. Un dels millors llocs per visitar a Bogotà.
Ens va faltar temps (vam estar unes dues hores) per veure totes les sales i escoltar les explicacions del guia.
El museu té cinc plantes. M'agradaren les explicacions referents a les feines i tècniques mineres a l'antiguitat. També les explicacions de la importància de l'or a l'organització política i religiosa dels pobles indígenes, abans de l'arribada dels espanyols. Escoltar la història dels xamans, els ritus reoligiosos i la importància que tenia l'or en elles, m'encantà.

Un punt a part mereix la visita a una sala dedicada a les ofrenes. Difícil explicar un lloc tan màgic i tan ben muntat. M'agradaria haver pogut tornar-hi i disfrutar dels tres minuts que dura aquesta ofrena daurada. Deixau-me explicar ... Entrarem en una sala tota a les fosques, al centre un vidre transparent on simulava una ofrena d'or ... Tothom al voltant mirant la màgia de les imatges ... tot d'una, vaig notar que una mà s'agafava a la meua, vaig pensar que era na Linita i vaig continuar mirant l'ofrena. Quan s'acabà la projecció em vaig adonar que la mà era d'una dona estrangera que s'havia equivocat. Estic segur que amb la mà de la persona estimada o la mà d'una desconeguda, els dos ens ho vam viure intensament durant els tres minuts d'estada a la sala.

 

 

 

 

Catedral de Sal de Zipaquirá.
Un engany. Vam fer un viatge d'unes dues hores per visitar un dels monuments més fascinants del món. Almenys això ens havien promès.

Realment en vaig trobar amb una mina de sal explotada comercialment des de fa milers d'anys. Davant el poc rendiment econòmic algun espavilat va decidir canviar la temàtica: ho van convertir com un temple amb imatges, creus i fins i tot un Via Crucis. També una gran galeria convertida en església i els naixements de sal convertits amb el riu Jordan. Una presa de pèl.
A l'interior, botigues de souvenirs per algunes galeries. El negoci ha de continuar.
Després, van començar a fer publicitat com "la catedral", les imatges i els continguts religiosos. I la gent va començar a pelegrinar al lloc ... Això sí, pagant una bona entrada.
Em va semblar massa postís i massa comercial. Estic segur que amb el temps el lloc es convertirà en un lloc de peregrinació com Lurdes o Fàtima.

Durant l'estada a Bogotà un servidor va complir anys. Des d'aquí, sa meua gratitud als companys i amics pel detall que van tenir amb jo durant el dinar. Ho recordaré sempre. Sou fantàstics! Gràcies.

 

Segur que alguns direu que vam veure o hi havia per veure més llocs i coses a Bogotà. Per jo, veritablement, molt ha de canviar la ciutat per trobar-la més atractiva i per tornar-hi en un futur.

Seguiré amb més entrades. La pròxima xerrarem de Pereira. Allí va començar lo més polit. El viatge donà per molt.