Colòmbia (IV). Cartagena de Indias.

Eivissa, octubre 2024

CARTAGENA DE INDIAS.

Cartagena de Indias és la ciutat colonial més polida i més turística de Colòmbia. Les cases amb balcons i escuts, els carrers adornats de flors i les seues imponents esglésies la converteixen en una ciutat d'obligada visita.
Avui Cartagena és una gran ciutat plena d'alts blocs d'edificis i modernes urbanitzacions. Jo principalment vaig passejar per la part vella de la ciutat, la part més polida. Els laberints dels carrers són perfectes per caminar sense cap rumb.

 

D'entre tots els carrers, places i monuments, m'agradà especialment:

Muralles de Cartagena de Indias.
La història compta que van tardar-se molts d'anys en acabar-se. Les van començar els espanyols, però quan van acabar-se els espanyols ja havien estat expulsats de la ciutat.
Avui estan relativament en bon estat i és molt agradable passejar al sol post per la part superior i contemplar com s'amaga el sol.
Com moltes muralles a moltes ciutats, servien per separar a la gent amb sous dels seus servents. Aquests podien entrar a la ciutat vella per treballar, però havien de viure a fora d'ella.

Plaza de los Coches
És una plaça triangular on podem veure la Puerta del Reloj, principal porta per entrar al recinte emmurallat. És el principal punt de reunió dels turistes, de les palenqueres i de les prostitutes quan es fa de nit.
Va agradar-me molt les porxades d'una part de la plaça. Colors i balcons impressionants. 

 

 

 

Plaza de San Pedro Claver.
La plaça té una església amb una fatxada de pedra espectacular. Vam visitar el convent de San Pedro Claver, un missioner i capellà jesuïta que va ajudar als esclaus en Cartagena. Vam visitar l'antic claustre, els patis, un aljub i diferents sales habilitades per exposicions.
El més important de la visita va ser veure l'estança on va viure i va morir San Pedro Claver i entrar a l'església i atracar-nos fins a l'altar. Allí en un taüt de vidre, reposen les restes del Sant.

 

Catedral de Santa Catalina.
La torre de la Catedral és ben visible des de tots els racons de la ciutat. La torre de colors grocs i taronges és preciosa. No vaig entrar a l'interior.

 

 

Palacio de la Inquisición.
Vam fer una visita simplement per l'exterior, però el guia ens explicà el que va passar allí sense fer gaire referència a la història d'aquella sagnant institució. Sembla tabú parlar de la part dolenta de la colonització espanyola.

Barri de Getsemaní.
És el barri més polit per visitar a la part colonial de Cartagena de Indias. Allí l'ambient és més relaxat, menys monuments, menys turistes i menys venedors ambulants. Alts murs amb grafitis, cases de colors, veïns descansant tranquil·lament als carrers. Agradables petits cafès i restaurants.
Em va encantar veure cases pintades de colors amb reixes que recorden a les d'Andalusia. Al sol post els veïns obren portes i finestres i fàcilment podia veure l'interior de les cases mentre anava caminant pel barri.

Castillo de San Felipe de Barajas.
Un somni fet realitat arribar fins allí. El Castell ? Imponent. Espectacular. Els companys van dir-me que no tan polit com el Fuerte de San Felipe, a San Juan de Puerto Rico, però és obligat visitar-lo per comprendre com els espanyols van defensar Cartagena de Indias per terra i per mar.
Per entrar, bons capells i aigua per hidratar-se. La barda per pujar és ben pronunciada.
El Castell, del segle XVII, forma part del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

 

 

Gabriel Garcia Márquez.

En García Márquez quan va arribar-hi va escriure de Cartagena de Indias: "Me bastó con dar un paso dentro de la muralla para verla en toda su grandeza a la luz malva de las seis de la tarde, y no pude reprimir el sentimiento de haber vuelto a nacer".
La ciutat va ser escenari de moltes novel·les de l'escriptor Premi Nobel de Literatura. Vam fer un passeig per la ciutat i vam descobrir on i com va inspirar-se per escriure les seues obres. Tot i la forta calor, vaig disfrutar del passeig.

 

 

 

L'estada a Cartagena de Indias no va acabar d'agradar-me. És una ciutat d'una gran bellesa i amb carrers, muralles, esglésies i places molt polides, d'acord. Però no he pogut disfrutar de passejar tranquil·lament i perdre'm pels seus carrers. He trobat tot ple de turistes i m'he sentit ofegat. Però em van dir que era és una de les ciutats colonials més polides del món i per tan, era obligat visitar-la. 

Quines coses van molestar-me durant l'estada allí?.

Mirau ... Com una ciutat turística, a Cartagena de Indias no tot és de colors ... Escriuré d'allò que normalment ningú percep o simplement no en vol parlar.

Venedors ambulants.

Com a ciutat presa pels turistes, inevitablement està plena de botigues de souvenirs i d'artesania per tot arreu. A més, els carrers estan plens de venedors a la caça dels turistes i a cada passa algú t'ofereix capells, vestits o polseres. És esgotador. Personalment, trob incòmode passar-me el dia diguen "no gràcies" a tots el venedors que anava trobant pels carrers. Era impossible asseure a una terrassa d'un bar a prendre un beure sense que algú s'atraqui a vendre't alguna cosa. No aturaven. Aquests insistents venedors no et deixen tranquil mentre passejava pel casc vell de la ciutat. És avorridor.

Taxis

Passa el mateix que amb els venedors. Veuen un turista, paren, baixen la finestreta i el pregunten si vols un taxi. Jo si el volgués ja el pararia. No vull dir que no a cada un que passa. Eren uns pesats.

Prostitució

Una de les coses que més em van desagradar fou veure el gran nombre de prostitutes que a les tardes comencen a omplir places i carrers. A la Plaza de la Torre del Reloj era un espectacle vergonyós. No en veia una o dues. Eren desenes esperant als clients a una de les places més visitades pels turistes. A la plaça més transitada de la ciutat, a Cartagena de Indias, la perla de Colòmbia, tot ple de putes! Bé, el que és trist del tema és que si a la plaça trobam prostitutes és perquè molts de turistes van allí a buscar els seus serveis. Lamentable.

Preus.

En general, Colòmbia és un país barat. A l'interior les ciutats tenen preus ajustats, però quan un arriba a Cartagena els preus es disparen. Amics, és la llei de l'oferta i la demanda. Molts de turistes igual a preus més cars. Si visitau Cartagena de Indias ja podeu anar preparant la cartera.

Creuers.

Naltros vam tenir la sort de què durant la nostra estada, no va atracar ningun barco ple de turistes. Hi haguera set un caos. Jo ja veia els carrers del centre històric plens de gent, no vull pensar com ha de ser quan arriba algun creuer. Aquest turisme de pas, poc aporta a les ciutats. Embussos i col·lapse dels carrers i botigues. Pens que una de les maneres més fàcils per llevar l'encant de les ciutats és omplir els seus carrers de turistes.

Palenqueres.

Havia llegit molt de les palenqueres. Són dones de San Basilio de Palenque, una localitat a prop de Cartagena en Colòmbia. Parlen una llengua criolla pròpia i són descendents dels primers esclaus que van aconseguir la llibertat. Treballen als carrers venen fruita fresa i són fàcils de reconèixer pels seus vestits de colors i per col·locar-se una cistella de fruites al cap. A Cartagena de Indias vaig trobar-me amb altres dones que res tenen a veure amb les palenqueres de veritat. Són dones afroamericanes que vestides igual que les autentiques, no tenen cap mirament i persegueixen als turistes per fer-se una foto a canvi de sous. Si voleu una foto amb una pelenquere de veritat, buscau-les per la ciutat, comprau-lis fruita i segur us regalaran el millor somriure del món.

                                                       Palenquera autèntica.

 

Palenquera pels turistes. 

 

 

Excursions a prop de Cartagena de Indias. 

Vam fer diverses excursions des de Cartagena de Indias. Faré referència a tres.

Palenque de San Basilio.

Durant l'estada a Sant Basilio de Palenque vaig quedar molt sorprès. Encara avui estic buscant informació per intentar comprendre el que vaig veure i trobar-me allí.

És un poblat situat a unes dues hores de Cartagena de Indias. Declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat (2008) per ser el primer poble lliure de l'Amèrica colonial; un lloc allunyat de les colònies al qual els esclaus africans escapaven per a viure en llibertat, amb autonomia i independència. 

En Sant Basilio de Palenque, encara es conserven algunes tradicions com el llenguatge, el menjar, el ball, i cultura pròpia dels africans.

No vaig entendre molts dels seus elements culturals: La seua música, els ritus i celebracions; La llengua pròpia, unió de llengües africanes, espanyoles i portugueses; Els sabers ancestrals (per a curar als malalts, existeixen els xamans, homes o dones que han adquirit aquest coneixement com una herència africana, sent els negres els coneixedors de les plantes que usen per a curar qualsevol classe de malaltia); La cuina tradicional; O les creences ancestrals africanes, moltes d'elles permeses per l'Església catòlica.

Després de la visita, vaig quedar desconcertat. No puc entendre com avui, en 2024, encara a Colòmbia, a dues hores de la ciutat més important del país, pot existir un poble que viu com cinquanta anys enrere.

He de seguir buscant informació per acabar d'entendre a aquest poble.

Per cert, tot i la misèria que vaig veure per tot el poblat, ses dones d'allí eren molt treballadores i molt guapes. Els hòmens, uns ganduls fumant als portals de les cases. Els infants demanant sous als turistes. Molt trist.

Isla del Encanto.

S'estava apropant el final del viatge i la idea era descansar i disfrutar de l'illa del Encanto durant un dia. Ja podeu imaginar el plan: mar Carib, paradisíaques platges, parcs de coral, deports nàutics, etc.
No vam tenir sort. El temps no va acompanyar. La mar estava molt moguda i tampoc feia ganes de banyar-se.

 

El desplaçament fins a l'illa el vam fer amb unes llanxes amb uns motors molt grossos i de molta potència. Semblaven narco llanxes reconvertides per passejar turistes. Un company nostro anava dient contínuament que "falten quinze minuts per arribar". La realitat va ser un viatge de més d'una hora i en molt de moments ens vam remullar pels esquits i mal estat de la mar. No va ser un viatge agradable. Com podeu veure a la foto, tothom amb salvavides posat. Diuen per seguretat. La realitat és que les llanxes anaven massa ràpid.

 

Barranquilla.

L'últim dia d'estada a Colòmbia van anar a Barranquilla. Terra natal de na Shakira. Volíem conèixer un poc la ciutat i també veure la monumental estàtua que han fet a l'artista i contemplar les espectaculars "caderes" que li han marcat.

Tampoc va ser una bona idea estar tot el dia d'excursió. A les 23.30 hores vam agafar el vol de tornada a Madrid on vam arribar a les 16.00 de la tarda. Com vam tenir complicat dormir dins l'avió, vam fer més de quaranta hores desperts. A l'arribada a casa el jet-lag va fer efecte immediatament.

Per acabar, un agraïment especial a tots els companys i amics del viatge. Ho hem passat molt bé i ja estic esperant una nova oportunitat per tornar-nos a trobar per seguir viatjant pel món.

 

                                                  Final del viatge. Fins el proper!