No vingueu a Eivissa.

Eivissa, 4 de Juliol de 2025.

NO VINGUEU A EIVISSA.

De tot cor, i amb tota la sinceritat d’un resident eivissenc que encara paga s’IBI sense plorar i sap com es diu el seu carrer: no vingueu a Eivissa. No ara. No al juliol. No a l’agost. Deixau estar aquest entusiasme d’estiu, aquest desig malaltís de fer maletes i imaginar-vos al vostre Instagram posant davant aigües cristal·lines com si fóssiu al paradís. Perquè no, Eivissa no és cap paradís. O ja no. Sa veritat? Aquí ja no hi cap ningú més. Literalment tot sembla idíl·lic fins que ho intentareu viure.

A Eivissa, aquests mesos, sa vida és un esport de risc. Us explicaré sa meua rutina diaria al barri de Ses Figueretes i així us feis una idea de la resta de llocs. Primer de tot: arribar a sa platja. Sembla una cosa fàcil, veritat? Un banyador, una tovallola, ulleres de sol, capell i cap a s’aigua. Error. Error fatal. Si no us aixequeu abans que el sol i els galls, us tocarà estendre sa tovallola damunt s’empedrat del passeig. Els llocs bons ja són agafats a les 7:30 del matí. Trobar un bon lloc a sa platja s’ha convertit en una competició matinera.

I quan arribeu a s’aigua, pensareu: ara sí. Relax. Mar blava. Silenci. Doncs no! Us espera un exèrcit de jubilats entusiastes fent aquagym com si entrenassin per a ses olimpíades de sincronitzada, amb una monitora que crida amb més energia que tots els vigilants de platja junts. O una tropa de boixos i boixes de ses escoles d’estiu del municipi. Totes han triat sa mateixa platja. I mirau que ni han per triar. I valtros, que només volieu surar, capbussar-vos i sentir el so del mar… El silenci? No sé on el trobareu.

Pensau fer una escapadeta a Formentera? Innocents. Per pujar al barco heu de travessar un mur de formigó. Allí, amb barques turístiques que no paren de venir i partir com si fóssim a s’estació d’Atocha, haureu d’intentar arribar-hi sortejan turistes amb xancles, cervesa calenta a la mà i boixos desbocats esperant fer un cabusso. Quan arribeu al barco, estareu tan esgotats que voldreu tornar a casa, si encare recordau on és.

Voleu anar al xiringuito? Teniu ganes d’una canya, demanar-vos uns fruits secs, ombra, i respirar una mica? Perfecte. Entrau i demanau en eivissenc/català. Res. No us entendran. Castellà? Tampoc. Alemany? Dificil. Anglès? Tal vegada. Potser si xerrau en xinès us feran cas. Jo, que tinc cara de “estic aquí tot s’any”, tampoc em serveix de res. Em tracten com si acabés d’aterrar amb es primer vol de Ryanair.

Quan us arribi sa beguda, fareu un primer glop i pensareu: això és per netejar el fetge? El gel té gust de canonada reserva de s’any 92, el got fa olor de lleixiu quirúrgic i sa tònica és d’una marca que probablement només existeix en aquest xiringuito, aquest estiu, i que desapareixerà per sempre a s’acabament de sa temporada.

Però sa veritable aventura començarà quan intenteu tornar a casa o a s’hotel. Els carrers són un obstacle gegant: patinets elèctrics a tota pastilla, parelles desorientades amb Google Maps, turistes relliscant amb crema solar fins a les celles, taxis que no frenen ni per mirar… És un caos.

S’aire fresc? No n’hi ha. S’únic que corre és s’aire condicionat dels locals, disparat cap al carrer com una bufetada tèrmica que us recordarà que l’infern existeix. Volieu passejar? Oblida-ho. Cada metre de vorera és una exposició de samarretes fosforescents, unicorns inflables i souvenirs amb frases ofensives per haver vingut.

I just quan pensaveu que ja estaveu a punt de tocar refugi, apareixeran els venedors de bíblies. Sí, sí. Heu llegit bé. No venen mojitos, ni collarets, tampoc massatges. Venen sa Bíblia. S'Antic Testament. En horari de matí i tarda. Els trobareu sempre a prop d'una geladeria, d'un bar o d'una perruqueria d'aquestes modernes. I valtros, que ja estareu al límit, pensareu: potser sí que això és un càstig diví.

En resum: No vingueu a Eivissa aquest estiu. No és per rancor. És per salut pública. Sa vostra, sa meua, i sa de tots els que només volem viure amb la mar, la sal i una canya ben tirada. Però aquest estiu… per favor, millor quedar-vos a ca vostra. Ens fareu un favor a tots. De veritat.