Com he acabat aixecant pesos quan només volia asseure’m bé.

Eivissa, 26 de Juliol de 2025.

COM HE ACABAT AIXECANT PESOS QUAN NOMÉS VOLIA ASSEURE'M BÉ.

 

Tot va començar com comencen moltes històries de salut: amb una malaltia un poc estranya. Ni mal d’esquena, ni mal de panxa. No. Era una cosa més subtil, més complicada. Després d’una intervenció quirúrgica, i davant ses incòmodes seqüeles postoperatòries, el metge em va enviar al Centre de Fisioteràpia Sant Rafel. Objectiu? Recuperació de la zona pelviana. Que ja només de dir-ho sona una mica... "íntim".

Però això no es pot explicar així, a pèl. Perquè quan ho deia tal qual, sa gent em feia aquella cara de: “zona què?”. Així que, per evitar detalls incòmodes, vaig recórrer a una mentida piadosa i socialment acceptable: “vaig al gimnàs”. I llestos. Perquè siguem sincers: a certes edats, qui es preocupa pel teu sòl pelvià si no ets una mare acabada de parir?

Així vaig començar. Era s’únic home en una classe plena de dones. El que en un inici semblaven estiraments una mica excèntrics, es va anar sofisticant. Vaig començar apuntant-me a sa febre del Pilates. Tothom en parlava com si hagués trobat sa font de sa joventut. I, naturalment, a Sant Rafel també s'havien pujat al carro. I jo, clar, vaig seguir darrere.

Però sa cosa no es va quedar aquí. Més endavant van arribar els hipopressius. Una altra lliga. Bàsicament, consistia a no respirar, aguantar sa panxa i fer cara de pau i felicitat interior. Deien que anava molt bé per a s’abdomen, s’esquena i sí, també per al sòl pelvià. Jo no vaig notar gaire millora. No m’agradava i ho vaig deixar estar.

I ara, que tot ha de tenir etiqueta, hem arribat al Pilates CALPP. Atenció amb l'acrònim: Conjunt Abdominal Lumbar Pelvià Perineal. Sincerament, sona a xinès antic. Necessitaré una subvenció europea i un curset intensiu per entendre de què va realment la sessió.

Però no em podia negar. Tot és pel meu bé: el cos i la postura. I jo, que només volia deixar de sentir aquella molèstia quan m’aixecava del sofà, ara em veig fent exercicis amb pilotes gegants, bandes elàstiques i preguntant-me si realment estic fent el que toca i com toca (encara no ho sé).

I sense avisar, ha arribat una nova moda: fer força. Ja no n’hi ha prou amb respirar bé o estirar-se com un gat. Ara toca muscular. Així m’ho va dir sa meua metgessa, molt convençuda: “Has d’incloure entrenament de força a sa teua rutina”. I jo pensant: quina rutina?

Però res, mans a s'obra i cap al gimnàs. A Sant Rafel, evidentment, no s’han volgut quedar enrere, i ara ofereixen classes de pesos. Jo, que un dia hi havia anat a fer quatre exercicis discrets, em trob aixecant ferro amb cara de concentració i pensant què ha passat amb sa meua vida aquestos darrers deu anays. El millor? Que m’està agradant.

Però avui, no tot és ironia i postureig. Sa veritat és que funciona. Quan vaig començar, portava a sobre uns quants quilos de més (de pes i d’inèrcia). I ara, entre una sessió de Pilates CALPP, una altra de força i algunes caminades, em sent molt millor: més lleuger, més àgil, més sa. Sense presses, sense miracles i (tranquils) sense renunciar del tot a una cerveseta (sense alcohol, això sí) de tant en tant.

I aquí em teniu. Ànim renovat, sòl pelvià en forma i una lleugera sensació de: "qui m’ho havia de dir". Potser no som el més indicat per donar consells de salut, però si algú busca un expert en benestar pelvià, ja sap on trobar-me. 

Ara, si no us fa res... vaig a fer una caminada. Per salut. O per ego. Tant se val.