Ens volen avorrir.

Eivissa, 20 de gener de 2024.

ENS VOLEN AVORRIR.

 

 

Tenc seixanta-set anys, estic jubilat i m'estic enfrontant a un munt de traves burocràtiques per registrar un document a un de tants registres que controla s'administració autonòmica d'aquestes illes. He de fer una multitud de tràmits, he d'aportar un munt de justificants, firmes electròniques, pagament de taxes, etc. Una paperassa digital i una enfeinada.

A ca meua ja tinc una oficina que sembla d’una empresa. Ordinador, impressora, escàner, un munt d'aplicacions informàtiques i no aconsegueix posar-me mai al dia. Cada dia em canvien algun tràmit o han modificat el sistema. Un embolic.

Després de sa Covid tothom va apuntar-se als tràmits en línia. Una manera d'evitar el contacte amb la gent i que finalment s'ha convertit en una forma de no contractar personal. Ara, totes ses sol·licituds oficials s'han de fer per internet i cada vegada trob més complicat trobar els formularis adequats, com omplir-los o com enviar-los. Per més dificultats, ses pàgines web oficials queden fora de servei en multitud d'ocasions. Ho sentim molt, em diuen en un missatge electrònic. Ho intenti més tard. Cabrons! Com si no tingués altra feina.

Per poder tramitar el registre davant el Govern Balear he intentat buscar ajuda amb algun funcionari i m'he trobat a gent sense sa més mínima sensibilitat que s'ajusten al protocol i no fan cap esforç per tractar d'ajudar personalment.

M'estic enfrontant a una administració sense ànima i a uns funcionaris que tracten de forma humiliant a ses persones que necessitem alguna ajuda de l'administració.

M'agradaria cridar ben fort i dir-lis: No som un inútil, som un ciutadà i mereix un respecte. Però ningú m'escolta.

Sa meua història, conseqüència de sa crisi de la Covid, és sa de milers de ciutadans, amb nom i cognoms com jo. Com podem fer front a tot això? Ens enfrontem a unes administracions obsoletes i dirigides per polítics altius i ineficaços. Els dirigents viuen d'esquena a sa realitat, no volen veure aquest problema i la separació existent entre ses administracions i els ciutadans cada dia és més grossa.

Després de sa crisi de la Covid, sa majoria d'empreses espitjades per ses competències van espavilar-se i s'adaptaren a ses noves necessitats i realitats dels mercats i clients. Moltes altres van abaixar sa persiana per ineficaces. Ses administracions públiques tampoc s'han espavilat. No han sabut evolucionar i adaptar-se a sa nova realitat.

Cada dia que passa, s'incapacitat de s'Administració per solucionar amb eficàcia els problemes dels ciutadans, es manifesta de forma més clara. Us heu fixat? Els funcionaris són els mateixos que fa quaranta anys, continuen treballant i tractant als ciutadans d'igual forma com si el món no hagués canviat. 

Els bons treballadors ja no volen treballar a s'administració. I m'atreviria a dir que els funcionaris perceben remuneracions molt superior a ses que cobrarien a s'empresa privada. I a on hem arribat? Ja ho podeu veure, cada vegada trobam més funcionaris menys qualificats que promocionen a s'ombra del polític de torn.
Si els dirigents de s'administració, sa majoria, són càrrecs polítics sense sa mínima formació, com voleu que siguin els funcionaris.

Els governs locals i autonòmics haurien de treballar per solucionar ses peticions dels ciutadans i regular d'una forma més racional i agilitzar tots els processos burocràtics.
Els governants haurien de rendir comptes, ser seriosos, eficaços, respectar ses lleis i ser èticament responsables. Si no podem confiar en els responsables de s'administració pública, perdrem sa confiança en sa democràcia. 

Si no veim com els nostres impostos són gestionats amb rigor i es depuren els malts gestors, com voleu que els votem a ses pròximes eleccions.

Estic rabiós. Finalment, hauré de contactar amb una gestoria, perdre un munt d'hores i gastar-me un munt de sous per poder tramitar correctament aquest carall de paper.

I fins a sa propera ... Estic ben segur que ben aviat em trobaré en una altra situació igual.

Sabeu que em molesta més de tot això? Doncs que a sa gestoria de torn, m'adreçaran a un jovenet/a i que quan li expliqui el que vull, em mirarà amb cara de llàstima i pensarà "mirau quin home més inútil".

Som gent major i ens volen amortitzar. Ens volen llevar del mig. Cabrons!