Viatge al Japó. Curiositats: Una experiència zen.

Eivissa, 19 de gener de 2024

VIATGE AL JAPÓ. CURIOSITATS: Una experiència zen.

Durant alguns escrits us he comptat la sensació de pau i tranquil·litat que vaig experimentar visitant alguns temples o jardins japonesos. Ho recordau? El bosc de bambú d'Arashiyama, s'Illa de Miyajima o el santuari Fushimi Inari. El Japó és un país fascinant on cuiden molt el medi ambient. Allí, diuen que el millor temple que tenen és sa naturalesa. Disfruten mirant els cirerers en flor o els canvis de colors a sa tardor.

A Kioto tenia previst una visita també d'aquelles si o si: El temple budista Zen de Ryoanji.

 

Va ser el primer temple zen que vaig visitar i sincerament, amb tots els meus respectes, em va semblar una presa de pèl això del jardí zen. Potser és que no ho vaig comprendre bé, però jo només veia unes pedres petites amb una roca al mig. No vaig acabar-ho d'entendre.

Ryoanji és un dels temples més famosos de Kyoto. És famós pel seu jardí zen o jardí de pedra, que data de la segona meitat del segle XV i que va passar a formar part de sa llista de llocs del Patrimoni Mundial de la Unesco. El jardí sec és molt visitat i és considerat com un dels jardins més polits i famosos del món.

Construït aproximadament l'any 1488, el seu dissenyador no va deixar escrita cap explicació sobre el seu significat, per la qual cosa durant segles ha estat un misteri no revelat. Diuen que mitjançant la seua contemplació s'arriba a sa "plenitud zen". Ja sabeu: allí assegut, meditant, descobriré com viure, com disfrutar del moment present i d'aquesta manera trobaré sa pau i sa tranquil·litat.

I que voleu que us digui ... Vaig intentar sentir el so del vent entre ses pedres, vaig contemplar durant uns minuts aquella vista tant polida com enigmàtica. Mirava ses quinze pedres de diverses grandàries i formes col·locades en cinc grups, totes sobre un llit de grava rectangular, perfectament allisada amb un rasclet, a un pati d'uns dos-cents metres quadrats. I no vaig sentir res.

M'explicaren que el conjunt creava un espai d'una gran espiritualitat. M'explicaren que una característica interessant del disseny del jardí és que, des de qualsevol punt de vista, almenys una de ses roques sempre està amagada a s'espectador. 

Sa realitat fou que totes ses roques eren possibles de veure situant-se a la dreta del tot i que hauria de posar-hi molta imaginació per trobar sa espiritualitat del lloc.

Perdonau .... Seguia sense entendre res.

Per acabar d'arredonir tota aquesta estranya visita, en el temple existeix un recipient de roca per a l'aigua. A sa part central de sa roca, en forma de quadrat, es formen quatre caràcters inscrits que llegits podem traduir-los com "aprenc a estar satisfet" i expressa l'important que és sa riquesa espiritual en comparació amb sa material. Aquest argument és un pilar bàsic en sa filosofia zen.

Per a mi, era interessant intentar comprendre sa diferència en sa manera de veure ses coses respecte a occident. Mentre que ses nostres religions ens inculquen a ajudar als altres abans que a naltros mateixos, ses filosofies orientals diuen que hem d'aprendre a estar bé amb naltros mateixos, i això ens portarà a estar bé amb els altres. 

Vaja ... Complicat, però una manera diferent de veure ses coses. 

A s'acabament de sa visita, tants intents de meditar i tantes explicaciones de coses que no entenia m'havien afectat. Es meu cap feia fum. Me'n vaig anar amb una idea: He de saber apreciar ses coses que tenc, he de disfrutar amb tot el que veig i viure intensament cada moment de sa vida. I prou. Si aquest pensament era zen o no, no m'importava mica.

 

Per acabar i no calentar-vos més el cap amb ses meues històries, us vull recomenar una experiència zen eivissenca.

Entenc molt bé que els japonesos disfrutin de sa natura, de s'aire pur, d'aquesta pau que dona estar en contacte a sa terra. Però no fa falta anar al Japó per això. Aquí mateix a Eivissa també podeu disfrutar de sa naturalesa. Quan heu anat a caminar pel bosc, sols, a poc a poc, sense presses, mirant, olorant, disfrutant de totes ses coses polides que us envolten?

Ses coses bones de la vida no sempre es compren amb sous. Ens costa molt frenar, parar, aturar-nos. Sembla que perdem el temps. Però caminar per la naturalesa sense presses, sense rellotge, sense mòbil, tranquil·lament, no té preu.

Heu provat de caminar prestant atenció a s'olor de sa vegetació, del so i colors dels arbres? I si portau una beguda calenteta per fer una parada i descansar, s'experiència sirà màxima. Heu d'estar pendents de tot l'entorn, no val portar auriculars, mòbils, pensar en els problemes quotidians, en sa feina, en el fotut que està el món.

Caminar pel bosc redueix s'estrés, sa pressió arterial, l'ansietat, sa depressió, el cansament. Inclús és bo per a sa memòria i millora sa condició física. A veure quan els metges de capçalera receptaran sa teràpia forestal. És indolora i gratuïta.

Segur que teniu un parell d'hores a la setmana i un bosc molt a prop. Provau d'anar-hi amb els cinc sentits ben oberts, respirau aire pur i disfrutau d'una experiència zen eivissenca. 

M'ho agraireu.