Eivissa, 5 d'octubre de 2023
FILL MEU, D'ON ETS?
Ja fa uns anys que vas anar a viure a Anglaterra perseguint un somni i per sa necessitat de millorar sa teua
vida. Durant aquests anys vas trobar una feina que t'apassiona dins del
món de l'automòbil, vas fer noves amistats, et vas enamorar i fundares
sa teua pròpia família. Quan pots, tornes sovint a Eivissa.
Des de llavors sempre m'he preguntat: Fill meu, d'on ets? Pens que no ets d'allí, però
quan vens a casa tampoc et veig d'aquí. No acab d'entendre el que deus
sentir per estar vivint entre dues cultures, dues llengües, dues formes
de viure totalment diferents. Estic segur que anar a viure a un altre
país no tot ha estat un camí fàcil. Com tot a sa vida hauràs guanyat amb
molts aspectes però també hauràs perdut molts d'altres. Aprendre i acostumar-se a viure a un altre país és complicat.
Deixar sa teua família i amics, enyorar-te, veure que sense tu al teu país (més malament que bé) sa vida segueix
endavant, adaptar-te a un nou idioma, un clima i una cultura diferent.
Aquestes coses són el preu que deus haver pagat. D'altra banda, has
guanyat en experiència, t'has tornat més independent, més resolutiu, has
perfeccionat un idioma, has fet nous amistats, has descobert una feina
que t'agrada o també has creat sa teua pròpia família lluny del teu país d'origen.
Aquesta
experiència a l'estranger té una data de caducitat? Crec que no. És
difícil tornar quant a s'altre país tens una bona feina i tens sa teua
família. Trobar una feina de sa mateixa remuneració a Eivissa és quasi
impossible. També hi ha un inconvenient més: s'adaptació, una vegada
més, a ca teua. Tu ja no ets el mateix i ca teua tampoc.
Vivim a dos països molt propers i a la vegada molt allunyats. Durant alguns mesos a s'any ses comunicacions son complicades. Vivim com a segrestats. Moltes vegades m'agradaria agafar un avió, estar amb sa família i estar al costat dels que estim. Pens que a tu et passa el mateix. Però, no podem. I tampoc podem fer-hi res més.
Em continua preocupant sa decisió d'Anglaterra de deixar lluny a Europa.
El carai Brexit. Em preocupa especialment ses conductes dels anglesos
pel que fa al tracte cap als ciutadans d'altres nacionalitats. Em preocupa que et sentis mal tractat per aquest sentiment de rebuig.
Ja veus Joan ..... Avui fa quatre anys de sa teua boda amb na Kat
i com de costum m'he despertat massa prompta. Es meu cap feia fum i res
millor que posar els meus pensaments negre sobre blanc. Recordava
aquell dia i feia un repàs a sa teua vida lluny de ca nostra.
Veritat que l'experiència ha valgut la pena?
Disfrutau del dia. Us estim.
De Diumenge a Diumenge, segut a sa taula des menjador contestant ses preguntes que hem va fer es papa. Sa meua idea quan m’he despertat era de contestar-li mentres em prenia un cafe calentent amb musica de fondu i amb pau a sa casa. I sa realitat, es que aqui estic, es cafe ja esta tibiu i encara no he ni començat a vore es final d'aquesta carta…
ResponderEliminarD’on som? - pregunta en Pepe. Es una pregunta plena d'ideals, com es meu aquest mati d'escriure aixo mentres em prenia un cafe calentet. Jo, som d'Eivissa, es d'on he apres sa manera de ser ir fer.
Sempre pens amb es germans des meu guelo o es papa de sa meua guela, que varen partir d'Eivissa per buscar algu millor amb temes profesionals. I perque ho varen fer? jo supos que igual que jo, es sentien limitats per ses condicions que tenien en aquell moment i ells tenien sa motivacio d'anar a altres bandes a descrobrir quines eren ses seues propies limitacions. Jo vaig fer el mateix, partir perque volia estar a un lloc que sa meua feina i progressio no estes limitada pes altres. Des de UK em varen cridar i cap alla vaig anar, pero no li hauria fet cap festig si sa cridada hagues set des de Munich o Paris (que estaven a sa llista).
Si que es veritat em perd molts de dinars, ratus amb familia i amics, i tenc conversacions amb jo mateix que no esperava, com ara a per quins difuns agafare un avio i per quins no? pero he guanyat molt mes del que he perdut. I gracies a estar lluny, he pogut vore clar qui son es meus familiars i amics, qui es sa gent que es preocupa per jo.
Se que tornare a eivissa, mes pronte o mes tard ho fare. Quan tenguem alguna manera de tenir una casa que jo i sa meua familia poguem viure, agafarem es billet d'anar. Dic d'anar i no de tornar, perque no m'arrepenteix de res de partir ara fa 12 anys, i anire a Eivissa amb ses mans plenes d'experiencies. No em fa cap por tenir que canviar de feina o fer algu totalment diferent perque ses meues motivacions ja son diferents. No TORNARE a nes punt que estava a sa meua vida quan vaig partir, ANIRE a nes lloc d'on som. I aixo es EIVISSA.
Perdonau per tots es errors gramatics, pero escriure des d'un ordenador Angles amb Eivissenc, no es tant facil.