Ens tracten com a turistes.

Eivissa, 30 d'octubre de 2023.

ENS TRACTEN COM A TURISTES.

Cada dia és més complicat sortir amb sa teua parella per qualsevol poble de s'illa per disfrutar d'un diumenge passejant tranquil·lament i dinar a fora de casa. S'altre diumenge vam anar a Sant Antoni. Ara que els turistes ja han tornat als seus llocs d'origen, vam pensar que seria una bona idea fer un passeig per allí, quedar-nos a dinar per algun dels pocs llocs que queden oberts i disfrutar dels últims dies de sol abans del començament de s'hivern.

A s'arribada al poble ja vam tenir problemes per aparcar. El port i els seus voltants és zona blava, els diumenges inclosos. Vàrem pagar dos tiquets de dues hores cada un (4 euros en total) i amb les consegüents molèsties d'aixecar-se del restaurant per anar a renovar el tiquet. 

Els turistes se n'han anat, però els residents hem de seguir pagant preus d'estiu (Ports de Balears, ja ho deveu saber, és una màquina insaciable de recaptar sous). Vaig comprendre ràpidament el motiu pel qual el pàrquing d'un gran supermercat a s'entrada del poble estava al màxim de cotxes.

Com he dit, feia bon temps i vam aprofitar per fer un cafè a una terrassa del passeig. Error. Greu error. Abans d'asseure, ens havien trobat amb diferents amics que també estaven fent un passeig com naltros . Ningú d'ells va anar a un bar a consumir res.
Vam demanar dos cafès amb llet i el tiquet deia que eren 4,80 euros i que "el servei no estava inclòs" amb lletres ben grosses. Ens seguien tractant com a turistes.

Teníem reserva per dinar a un conegut restaurant del port, a un d'aquells de tota la vida, punt de trobada de molts d'eivissencs, on encara avui es pot menjar un bon arròs o un bon peix.
Ses coses estan canviant i molt al món de la restauració eivissenca. Els elevats preus dels lloguers, sa dificultat de trobar personal professional i els constants augments de preus de ses matèries primeres, han fet que els responsables dels establiments de tota s'illa s'hagin posat ses piles. Ara, ses cartes de preus tenen una duració efímera. Deixes d'anar durant unes setmanes a un dels teus llocs preferits i quan hi tornes, han apujat tots els preus.

Mirau, exactament vam demanar:
Una botella d'aigua de ½ litre (3,50 euros) i un shandy petit (3,50 euros).
Una ensalada de formatge de cabra (18 euros) i una parrillada de peix per un (46 euros).
Una tarta tatin (8,25 euros) i un cafè tallat (1,60 euros)
Total, vam pagar 80,85 euros.

No m'estic queixant del restaurant. El menjar era escàs, però de bona qualitat, el servei molt eficient i vam passar-ho bé. Pens que els responsables fan el que poden per tirar amb el negoci endavant i que ho tenen molt complicat per obrir ses portes cada dia.

Tot i això, pens que estam arribant a un punt complicat per a tots els residents a s'illa: Una ensalada a 18 euros és un clau. I una parrillada de peix amb quatre trossos petits (el plat no portava ½ quilo de peix ni per miracle) de sirvia, gall de sant Pere, rap i anfós, dos mejillons, una gamba i un llagostí, 46 euros és massa car. Ens seguien tractant com a turistes.

Quin camí hem de prendre? Tal vegada hem de fer com alguns dels amics que vam trobar-nos? Sortir a passejar i a s'hora de dinar, tothom cap a casa? Els preus de s'hostaleria s'estan posant impossibles. Els establiments estan fent meravelles per mantenir qualitat i serveis, però arribarà un moment que no podran reduir més ses reccions ni contenir els preus i ses nostres butxaques no donaran per més. Llavors sí que arribarà sa tempesta perfecta: La història de l'economia ens ensenya que quan els consumidors no poden pagar el preu dels productes oferits pels establiments, el consum baixa i molts de negocis han de tancar portes.

Jo ho tinc clar: No vull continuar pagant preus de turista tot l'any. Estirè dies a tornar a Sant Antoni! Podeu estar ben segurs: Els caps de setmana, no em busqueu pel poble. Em trobareu per qualsevol racó de s'illa, a una cala, a una muntanya o a un terç, amb motxilla, bocata i botella d'aigua. Sirà més saludable i també més econòmic.