Viure com un anglès.

Eivissa, 13 de juliol de 2023

 

VIURE COM UN ANGLÈS.

 

Ha arribat es mes de juliol! És temps de viatjar a Anglaterra a casa del meu fill i fer una trobada familiar que ja s'està convertint en un clàssic.

Es dia de sa partida d'Eivissa, fou un matí intens. El forn de pa des barri just acabava d'obrir i jo ja estava comprant llonguets, cocarrois i empanades. A sa xarcuteria vaig comprar formatges difícils de trobar a Anglaterra (manxec, de cabra i maonès), sobrassada i llonganissa de pagès. A mig matí sortia de casa cap a s'aeroport i portava una bossa plena de menjar.

Vaig preparar "bocatas" de truita (uns bons llonguets, truita d'ous pagesos, oli i tomata) per menjar durant el vol. M'encanta obrir els papers d'alumini i ensumar ses olors dels "bocatas". Tots els altres passatgers mengen brutors, xips, xocolatines i altres. Mentrestant, naltros amb un bon llonguet de truita a sa boca. Tothom ens mirava amb enveja.

S'avió anava ple. Gent tranquil·la. Un vol agradable. A s'hora de recollir ses maletes, una espera de més de 40 minuts. Sa falta de personal no és exclusiva d'Eivissa.

A fora del recinte de s'aeroport de Birmingham feia un fred que pelava. Qui ens va dir que ja feia calor a Anglaterra? Sortirem d'Eivissa a uns 30° i a Leamington Spa estaven a 10° menys. Feia fred, vent i pluja. Vaja si notàvem sa diferència.

Vam arribar molt cansats del viatge. Tinc una sensació estranya a s'hora d'anar a dormir. A fora, encara hi ha llum i són més de les 22 hores. Sa claror s'està filtrant per tots els racons de sa casa. 

 Bé, a s'hora d'emprendre un viatge és molt important fer-ho amb una bona actitud. Per tant, durant uns quants dies intentaré viure com un anglès:

 

 - Hauré d'adaptar-me al seu estil de vestir.
Per això, els anglesos són únics: Fa un fred que pela i tothom amb calçons curts, camisetes, xancles i gafes de sol. Si els de Mark&Spencer (el Corte Inglés d'allí) diuen que ja ha arribat s'estiu, tothom a canviar-se de vestuari.

- Hauré de menjar com un anglès.
Què mengen els anglesos? Haureu sentit dir que un esmorzar anglès inclou te, ous, bacon, salsitxes, mongetes, xampinyons, torrades, porridge i suc de fruita. Això li diuen un "Full English breakfast" i no és habitual a ses cases familiars. És més fàcil trobar-ho als establiments d'hoteleria.
Actualment, a sa majoria de ses cases angleses fan un esmorzar compost per cereals (weetabix, muesli, cornflakes o krispies), torrades i una beguda calenta, ja sigui te o cafè.

Per dinar, fer s'aperitiu o simplement prendre una cervesa els pubs són una autèntica institució al Regne Unit. Normalment, estan a edificis molt polits i sa decoració, els detalls i sa gent que solen anar-hi creen un ambient especial i únic.
Són excel·lents llocs per a degustar el menjar anglès a preus econòmics: Típiques sopes, pastissos de carn picada, fish and xips, patates frites, hamburgueses, salsitxes i sobretot uns exquisits sandvitxos a un preu raonable.

Per sopar, el país està tot infectat de restaurants italians, de pasta, pizzes, formatges parmesans i tomates; també de restaurants d'indis, tika masala, curris i pa indi amb all. Per tant, el que soparé no importa i tampoc els ingredients.

Un incís:
Un menjar que m'encanta: Els scons: són pastels dolços que normalment porten panses i se solen menjar a s'hora de berenar amb melmelada i crema dolça.
I un menjar que no m'explic com pot agradar a ningú: Sa Marmite. És difícil d'explicar, és una espècie de melmelada enganxosa i marró que es fa amb extracte de llevat durant el procés de s'elaboració de sa cervesa. O t'agrada o l'odies. Jo no puc amb ella.

 - Hauré d'intentar descobrir sa cultura del cafè. Tothom està amb sa tassa de cafè a sa mà. Cappuccino, expresso, double expresso, lattee, mocha, americano, flat white, decaffeinated. Un embolic a s'hora de fer-se entendre: A veure, com demanaríeu un cafè amb llet, el cafè descafeïnat de sobre, sa llet tíbia i desnatada, amb sacarina i per favor, amb tassa de vidre?.

 - Hauré d'aprendre des diferentes maneres de demanar uns ous en anglès. Mirau:
Ous "revueltos"> "scrambled". Truita d'ous > "omelette". Ous durs o bullits > "boiled eggs".  Ous passats per aigua > poché. Ous estrellats > Si us agrada mullar el pa, heu de demanar "fried egg".

- Intentaré parlar anglès amb sa meua nora a tots els moments. No podem comunicar-nos amb ses mans ni en signes. Si no parl amb sa seua llengua, estic perdut.
A poc a poc vaig entenent més s'anglès. Jo no sé si xerr bé o malament, però sa veritat és que m'entenen.

- Disfrutaré d'un bon gintònic. Reconec que els anglesos els fan d'una manera simple i molt bona: Gin, tònica i gel. I res més de "tonterias". Ja sabeu que sa reina Isabel II era molt aficionada a sa Gordon's i que gràcies a ella va viure molt d'anys. Idò durant es dia hauré de prendre força de tes i a la nit un bon gintònic abans d'anar a dormir.

- Hauré d'acceptar anar amb sa família de "shopping". No sé què comprarem: totes ses botigues estan plenes de roba d'estiu, de peces que semblen de temporades molt anteriors, i al carrer fa un fred de pronòstic reservat.

- Sense cap excusa, hauré d'anar als jardins i parques del poble. Estan tots plens de gent fent senderisme, ciclisme, pic-nics o tombant-se a s'herba. Aquí ningú espera s'agost. Tampoc m'he d'estressar i complicar-me sa vida: he de caminar, riure, beure i disfrutar dels pocs moments que surt el sol.

- Hauré de viure el moment. Sense fer plans de futur. Decidir ses coses a s'últim minut i disfrutar de ses petites coses. Diuen que els anglesos treballen per viure en lloc de viure per treballar. No ho tinc molt clar.

Em ve a sa memòria una història recent. S'altre dia va anar a un forn de pa a Sant Jordi per encarregar galetes d'Inca. Les fan molt bones i volia portar-ne a casa del meu fill. Es diàleg fou més o menys així:
- Dependenta: Per a quan les voldria?
- Jo: Per a demà al matí.
- Dependenta: Miri ... es que no sé si en tindrem demà al matí.
- Jo: I quan ho sabran si en tenen?
- Dependenta: Demà de matí.

Sembla un diàleg de bambos, però els anglesos són iguals i reflexa molt bé la seua actitud davant sa feina. No s'immuten per res.

- Els cap de setmana una tradició que no podré saltar-me: fer una barbacoa al jardí. Arriba es bon temps i s'obri sa temporada. Vagi on vagi, es fum i s'olor de carn torrada s'estén per tot el poble. Allí com ses temperatures són més baixes i el sol no pega tant, passar unes quantes hores a s'aire lliure (si la pluja no ho impedeix) menjant i bevent amb sa família i els amics es converteix en una activitat d'allò més recomanable.

- Hauré d'anar pels Cotswolds. A qualsevol poble. Són molt polits i aprofitaré per berenar fent un te i uns scons.

- Hauré d'adaptar-me al fred.
No crec que tingui cap problema. Si continua fent fred vol dir: No hi haurà mosquits, estiré calentet a casa i beure hot chocolat, veure pel·lícules o llegiré un llibre al sofà ben tapat, dormiré tapat amb edredó i aferrat a na Linita o no suaré.
Si fa fred tornaré a viure.

- Disfrutaré sa meua neta anglesa.
Hauré de despertar-me a les 6.00 hores. Esmorzar i fer-me net. A les 7.00 hores despertar-la. Després, una breu i dura negociació: hem de tenir clar quins calcetins, quines sabates, quins calçons i quina jaqueta s'ha de posar. I si tinc sort, acceptarà deixar els "chupetes" a casa. Finalment, amb resignació, sortirem a les 7.30 hores direcció a sa guarderia. M'encanta sa meua neta: té molt clar el que vol i no para fins aconseguir-ho.
Al carrer, sa majoria de dies, fa fred i plou. Però ella s'en va a sa guarderia molt contenta. Així s'ha de començar es dia!

- Hauré d'anar a un McDonald:
Estar amb els nets i no anar a sopar a un McDonald és un pecat. Una experiència que pensava ja tenia superada: Menjar i beure "basura". Això sí, els nets disfruten.

- Utilitzaré Uber.
Els desplaçaments amb cotxes Uber, ja des de fa temps, foren un descobriment: fàcils de contractar, cotxes nous, xofers atents i per un grup com el nostre de cinc passatgers, uns preus més barats que desplaçar-se en transport públic.

 Els taxis allí tampoc són com per Eivissa. Se'n poden agafar sense dificultat, són cars i els xofers no gaire amables. Però allí els taxistes no són una màfia. A Anglaterra, pel que fa als taxis: Llibertat d'empresa i llibertat de serveis. El sol ha de sortir per a tothom.

- Hauré d'anar a Stratford-upon-Avon i apropar-me a Oxford.
Stratford-upon-Avon és el poble d'en Shakespeare. Sempre m'agrada fer un passeig per sa part antiga des poble i dinar a qualsevol restaurant. Es poble sempre està ple de turistes, d'excursions d'escoles i de jubilats, però és una visita que m'encanta.

Oxford és una ciutat plena de torres medievals, biblioteques, colleges d'estudiants (d'estudiants rics, és clar), campus i per descomptat, de llocs que ses pel·lícules d'en Harry Potter han fet molt coneguts per tot al món. Es meu net disfrutarà. Li agraden totes aquestes pel·lícules que s'han fet.
Una experiència que no us podeu perdre: Dinar de qualsevol cosa a una cafeteria i caminar fins al riu. Allí, feu una parada a la gespa d'uns dels campus i feu una "siesta" com cal. S'està de luxe (si el temps acompanya i s'autoritat ho permet). 

 

A s'hora de tornar cap Eivissa, també intentaré acostumar-me a algunes coses:

- Hauré d'acostumar-me als vols conflictius de tornada cap Eivissa. Vaig tornar amb Jet2, s'avió complet de gent molt jove. Alguns, abans d'embarcar ja portaven fetes algunes cerveses. Dins s'avió, es servei d'alcohol és prioritari. Conseqüència, molts d'al·lots i al·lotes gats com una sopa.
S'espectacle que ofereixen alguns passatgers és simplement lamentable. Vaig queixar-me al personal i van comportar-se bé durant alguns minuts. Després, com si res, música amb els mòbils a tot gas, copes, crits i festa. Fou un vol de tornada molt dolent. Malauradament, aquest és el tipus de turistes que ens visiten durant s'estiu.
Digueu-me sexista, però s'espectacle que fan tots aquests turistes dins s'avió és lamentable: Comencen sa festa, a beure, a llevar-se roba i en veis de cuixes, culs i mimes a l'aire! És vergonyós!

-A s'aeroport d'Eivissa hauré d'acostumar-me a sa màfia dels taxis. Just sortir al carrer, m'atacaren dues dones ben plantades per oferir-me un taxi pirata. Ni cas. Però quan vaig arribar al meu torn de taxi, un home que fa de coordinador em preguntà "Dos? A donde van?" Quan van saber que volíem anar a Vila, tres taxistes van rebutjar el servei. Embarcarem amb un quart i gràcies que eren les 21.30 hores de la nit i el conductor just acabava el seu torn a les 22.00 hores i havia de fer el relleu a Vila. Són una colla d'impresentables. Es dia que pugui agafar un Uber a Eivissa brindaré amb cava!.

 Bé, podria seguir amb més i més coses que hauré d'acostumar-me, però estic entrant en "modo negativo" i crec que és millor deixar-ho aquí. 

Ho tinc clar: Com a Eivissa, és difícil trobar un lloc per viure millor. Ahh ..  i viure com un anglès tampoc m'acaba d'agradar massa.