Macarrons, focs, coets i bombetes.

Eivissa, 23 de juny 2023


MACARRONS, FOCS, COETS I BOMBETES.

 

Quant, durant els mesos d'estiu, viatj a Anglaterra només he trobat a faltar una cosa d'Eivissa: sa foscor a la nit. Vaig a una latitud més amunt, estam al solstici d'estiu i a Leamingthon ses nits són molt curtes (aproximadament des de les deu/onze fins a les quatre/cinc de sa matinada) i durant sa nit sa claror del cel és molt pronunciada. No són unes nits completament fosques. Són nits curtes i clares. Se'm fa estranya aquesta claredat del cel.

S'arribada del bon temps ens porta aquestes nits curtes. Ja sabeu "fins Sant Joan el dia va endavant, per Sant Pere va endarrere".

Per tots naltros, sa nit de Sant Joan és una nit especial plena de tradicions (els nou foguerons, els salts sobre ses flames per allunyar els mals averanys, ses propietats curatives de sa cendra dels focs, ses virtuts de ses herbes guaridores que es coïen aquella nit i també de ses bombetes, els coets borratxos o els macarrons).

Ja sabeu, diuen que el foc és purificador, alliberador, mata tot allò que és dolent, els maleficis, ses epidèmies, etc. Segur que és bo per a sa salut. Per descomptat, a casa del meu fill no hem perdut ses tradicions: toca celebrar Sant Joan i toca fer foc. 

Aquesta celebració familiar amb el foc ve des de fa molts anys. Quan érem petits, a ca nostra o a cas güelos, sempre ens reuníem a sa cuina als voltants del foc i m'ha quedat com un record molt agradable. Allí, al costat del foc, comptàvem històries, parlàvem i sentíem goig del moment. Els moviments de ses flames eren màgics.

Recordau?

Sa jaia marranxa torrava ciurons
I li va saltar una espurna i li va cremar el calçons.

Sa jaia marranxa torrava gerret
I li va anar una espurna dins es foradet.

 

En Joan, des de petit, sempre ha tingut una passió pels petards i els focs. Li agradava molt quan s'encenien sa forta detonació sonora i també sa llum i el fum. Quan s'apropava aquesta festivitat temien fortes discussions amb ell: no solament volia petards que eren els més inofensius, és que a mesura que anava creixent ens demanava coses més perilloses bombetes, bengales, volcans, "tracas", "silbadores" o coets.

Amb molta antelació ja tenia preparat un llistat de totes ses coses que volia comprar. Era un perill. Anar a veure una amiga nostra que tenia una botiga de tota mena d'articles de festa, era un "mal trago" per naltros. A més, a part de sa llista que ell portava, sa nostra amiga li regalava més coses.

A Leamington, s'any passat, sa nostra intenció era fer un bon foc, una bona barbacoa al jardí i cuinar macarrons. Els cauets els deixaríem per un altre dia. Comprarem llenya bona, carbó del bo, bona carn i bona verdura. Sa cosa pintava bé.

Què va passar per desbaratar sa festa? Doncs, primer de tot fer foc a sa llum del dia no fa gaire goix i a més va canviar el temps i va ploure de valent fins a l'endemà. Adeu barbacoa i adeu foc. Per acabar d'arredonir sa festa, no vaig saber trobar a cap botiga del poble pasta per fer els macarrons. Molts d'espaguetis i pastes rares, però alguna apareguda als macarrons nostros ni per llavor.

Vaja, fou una celebració foradada.

Aquest any hi tornarem. Viatjar a casa del meu fill per Sant Joan, ja és un clàssic. A veure si tenim sort: si el temps ens acompanya i l'autoritat ho permet, hem de celebrar-ho com cal.

Ah.. Aquest any portaré sa pasta per fer els macarrons des d'Eivissa. No vull sorpreses.