El primer bany de s'estiu.

Eivissa, 19 de juny de 2023

EL PRIMER BANY DE S'ESTIU.

 

Ja era hora! Finalment, he inaugurat sa temporada de bany d'aquest estiu. He anat a Ses Figueretes acompanyat de na Linita i el meu net i he fet una "nadadeta".

És curiós. Pel camí vam trobar-nos amb molt d'amics i amigues que ja estaven de tornada. "Vaja Pep, ja era hora ... Feia dies que t'esperàvem", "A aquestes hores, s'aigua ja està "caldo"... naltros ja tornam a ca nostra".

A sa platja tothom, veïns, amics i amigues, seguim un protocol personal i determinat. Tots tenim es nostre espai preferit a s'arena; uns altres els agrada caminar per s'arena abans de banyar-se; altres, els més valents, arriben i immediatament ja estan nadant. Altres, com jo, ens agrada trobar-nos amb els amics i amigues i fer sa xarradeta. El lloc és millor que qualsevol bar.

Bé, sigui com sigui, ens dirigirem al nostro raconet preferit. En Gonzalo va tirar-se de cabussó ben aviat. Jo li vaig dir que volia veure si s'aigua estava molt freda. Vaig donar unes passes mar endins i efectivament, sí que ho estava. Tot i això, vaig continuar dins s'aigua sense ser-ne molt conscient. A cada passa que donava no sabia si seguir endins o tornar a s'arena. S'aigua estava freda i no apta per tirar-s'hi de cap.

Vaig quedar-me aturat. S'aigua m'arribava a sa "línia de flotació". Na Linita ja nedava lluny, allà per ses boies. Vaig dir-li al meu net "neda, neda, jo vigilaré sa bossa", "després tornaré i potser sí que em banyaré". Vaja, excuses per no tirar-me.

Passat molt de rato el meu net ja s'impacientava i jo havia esgotat tot el repertori d'excuses. Així que de forma inconscient, sense pensar-m'hi més, vaig tirar-me de cabussó. S'aigua gelada em va cobrir tot el cos: des de ses cames fins al cap. Interiorment, vaig pensar: Bé, queda inaugurat s'estiu!

Vaig sortir ben aviat. Ses gotes d'aigua freda em queien dels cabells per sa cara i tot el cos. Sa respiració era més accelerada del costum. A s'arena, vaig agrair s'escalf del sol. Som un fredolec, però havia set prou valent per ficar-me dins s'aigua.

Em sentí orgullós. Ses Figueretes, ja sabeu, no és una platja paradisíaca, tampoc té raconets especials dels molts que hi ha per Eivissa. De fet, sa platja estava plena de gent, a prop sonava música des del baret del passeig i també hi havia gent jugant a ses pales i a sa pilota. I què? Quanta gent es moriria de ganes per estar a un lloc com aquest i poder inaugurar s'estiu com jo?

Disfrutar d'aquests moments i deixar-se portar sense haver de pensar que faré demà, és fer salut. Els metges sempre m'ho diuen: Sa salut té molt a veure amb disfrutar de ses coses senzilles. Salut és disposar de temps i aprofitar-lo; és estar descansat, tranquil i amb confiança; és disfrutar de la mar i del sol; salut és disfrutar de la vida.

S'han acabat ses classes a sa universitat, s'han acabat ses activitats de s'associació, s'ha acabat s'escola del meu net. Ara, temps de vacances. Temps de disfrutar de sa família i dels amics. Temps de benestar. Temps de fer salut.

Ja estau tardant molt! Afanyar-vos! Us espera sa platja!