Un dia de platja.

Eivissa, 28 de juliol de 2023.

UN DIA DE PLATJA.

Supòs que per ca vostra també fa molta calor. Per intentar suportar-la millor quasi cada matí vaig unes hores a fer un banyet a Ses Figueretes. Ja sabeu: A sa millor platja de Vila, sa millor gent de Vila.

 

És molt curiós, però quasi cada dia segueix ses mateixes costums:

Arribi a s'hora que arribi a sa platja, sempre trob amics i amigues que ja estan de tornada. Sa gent és molt matinera. Els comentaris sempre són els mateixos: "Vaja Pep arribes tard! Naltros ja m'ho anaven! S'aigua està caldo". 

S'arena seca, està cremant i ràpidament vaig a buscar es meu lloc preferit caminant per sa vorera de la mar.

Trobar un lloc on deixar és senalló, sa tovallola i ses espardenyes alguns dies no és feina fàcil. Els matins, a ses roques del petit mur que hi ha enmig de sa platja, és complicat trobar un lloc lliure on deixar-les. Sirà casualitat, mirau que sa platja és llarga, però sa gent que va arribant sempre es col·loque allí on veu més gent. Sense cap mirament estenen ses tovalloles, ses cadires i ses sombrilles aferrades just a ses meues pertinences. No m'agrada. Em molesten ses persones que espolsen ses tovalloles just al meu costat. Especialment els dies que fa vent.

Ja amb el banyador posat, pregunt als amics i amigues que s'estan banyant com està s'aigua. Cada dia em responen el mateix: "Bona". Faci el temps que faci, per ells s'aigua sempre està bona.

Arriba el moment d'empastifar-se tot el cos de crema solar i d'anar alerta de deixar algun trosset de sa pel exposada al sol i cremar-se. Tothom ho fa. Aquest any m'he fet un propòsit: no posar-me crema cap dia, estar moreno i no semblar un llagostí. El secret: arribar ben de matí, nedar i fugir de sa platja quan el sol comença a picar fort.

Som molt fredolec. Abans d'entrar a s'aigua, faig una bona caminada per s'arena de sa platja. Camín de punta a punta unes quantes vegades. He de sortejar als infants que fan castells i muralles d'arena, als jugadors de pales o pilotes, algun venedor ambulant o algun grup d'al·lots i al·lotes (quasi sempre amb algunes copes de més) que amb sa música a tot rompre estan de celebració.

Heu observat que quan s'ha d'entrar a s'aigua per nedar sempre fan ones? Sirà casualitat, però sempre ha passat un barco o ha canviat el temps. Tothom se'n riu de jo. Em costa llançar-me: primer ses cames, després fins sa línia de flotació i finalment de cap a s'aigua.

Una vegada haver-ho fet, m'agrada estar-hi dins. Aprofit per fer exercicis i estiraments musculars. Això sí, sempre amb sa vista ben posada amb tot el que passa a sa platja. Disfrut mirant a sa gent: sa moda dels tatuatges al cos continua fent furor entre sa gent jove; els cossos esculpits als gimnasos a força d'hores i més hores de suar, segueixen a s'ordre del dia; i digau-me especial, però no puc entendre sa moda entre els hòmens i dones de sa meua edat de portar minúsculs banyadors ben apretats i ben cenyits al cos. Per favor, que ja no tenim vint anys. No puc comprendre com no tenen vergonya d'anar d'aquesta manera.Tampoc puc entendre a ses dones d'alguns països on ses religions i ses creences són diferents de ses nostres. Arriben a sa platja i neden amb uns vestits negres que cobreixen tot el cos excepte sa cara, ses mans i els peus. El contrast és impactant.

Per descomptat, el millor moment des matí és trobar-me amb els amics i amigues: és un gust caminar per s'arena o fer sa xerrada dins s'aigua. Allí passam revista a tot i a tots. Amb el cos en remull el món és fàcil d'arreglar.

Molt sovint, mentres arreglam el món, alguns banyistes hem patit petites mossegades de peixos a ses cames i que fins i tot ens han provocat petites ferides. Són molt espavilats: venen, et mosseguen i se'n van. Ho fan amb contundència i et fan mal. Et provoquen una ferida petita, però per sort cicatritza ràpidament. Tot i això, sa queixalada deixa marca.
Els assidus del lloc, ja coneixem aquestes pessigades a ses cames i els peus, però els banyistes que s'estrenen per primera vegada, surten alarmats. Tranquil·litat! No passa res! El remei per evitar ses mossegades: No estar aturat dins s'aigua. Sempre hem d'estar en moviment moguen cames, peus o braços.

Després d'unes hores dins s'aigua el meu cos entra en "modo fred". Sense cap excusa és s'hora de sortir, assecar-se i anar a ses dutxes per llevar-se s'arena dels peus. També és molt curiós: Mai, mai, he aconseguit arribar a casa sense un gra d'arena o sense alguna alga aferrada al cos.

De camí cap a ca meua, segueix trobant amics i amigues que arriben a sa plata. Són el relleu. I així, cada dia. Passar s'estiu amb aquestes escapades a Ses Figueretes, és una manera de portar millor aquestes calorades.