Sunday roast.

Eivissa, 14 d'abril de 2025.

SUNDAY ROAST.

He passat uns dies per Anglaterra, disfrutant de la família i, com sempre que hi vaig, intent sobreviure a les inclemències del temps, del te amb llet i dels horaris anglesos. Avui us vull parlar d’una institució que va més enllà del menjar. 

Mai no us havia parlat d’aquest costum tan arrelat, tan profundament britànic, que gairebé mereix figurar a l’himne nacional. El Sunday Roast no és només un dinar. És una cerimònia. Un acte de fe per a la gent que estima la carn. Una excusa col·lectiva per dir: “Sí, plou, fa fred i s'ha fet fosc a les tres, però almenys tenim gravy.”

 

Quan el meu fill em va dir que havia reservat taula per dinar a les quatre de la tarda en un restaurant dels Cotswold, vaig arrufar el nas. A les quatre de la tarda? A aquell ritme acabaríem sopant. Però bé, el Sunday Roast no es discuteix. Es respecta. Com qui entra en una església molt antiga.

Heu de saber que si un diumenge a qualsevol racó del Regne Unit no sentiu olor de carn rostida, patates al forn i salsa espessa com el fang del Tàmesi, és que alguna cosa va molt malament. No us refieu d’un restaurant que diumenge no ofereixi roast. Si no hi és a la carta, fugiu i no mireu enrere. I si el tenen, però duen la salsa separada en una gerreta... sospiteu.

El roast és el més semblant que tenen al nostro sofrit pagès. Allà on naltros feim un plat de diferents tipus de carns, patates, sobrassada, butifarró i una bona picada d’all i julivert, ells planten damunt el plat una peça de vedella, porc, o (el meu favorit) pollastre, ben acompanyat de patates daurades, pastanagues, parsnips (aquesta arrel blanca que sembla una pastanaga i que fa gust a ... bé, a res) i, si el cel s’alinea, una Yorkshire pudding inflada com un soufflé. 

I després, amics meus, s'ha de fer referència a part a la salsa. El gravy. Sembla una poció màgica i fumant que ho cobreix tot, com una benedicció. Diuen que si no pots beure la salsa amb cullera com si fos sopa, no val la pena. I tenen tota la raó. És un bàlsam. Un escut contra el fred. 

Per als britànics, aquest dinar és un ritual domèstic, un acte social, una manera elegant d'afrontar la setmana. T’hi reconcilies amb el clima, amb el te amb llet i amb el fet de dinar a s'hora quan aquí estaríem preparant per sopar. 

I si el roast és bo, molt bo... fins i tot t’oblides que fora plou horitzontal. 😂😂😂