Pasqua a l'anglesa.

Eivissa, 19 d'abril de 2025

PASQUA A L'ANGLESA.

Els meus fills i netes estan passant ses vacances de Pasqua a ca nostra, a Eivissa. És una oportunitat per profunditzar amb els costums anglesos d'aquests dies.

Al Regne Unit, la Pasqua (Easter) és una combinació de religió, ous de xocolata, grans quantitats de te i cervesa, i una devoció gairebé sagrada pels "hot cross buns". El resultat? Una festa que, si bé té poc a veure amb sa nostra, amb ses processons, els plats tradicionals i els flaons, té una identitat pròpia: s’olor de brioix especiat, el gust de la xocolata i el so dels corals d’església que lluiten per fer-se sentir per damunt del xiulet del bullidor d'aigua i del so de les aixetes expenedores de cervesa.

Sa meua nora, que és anglesa i ja ha après a conviure amb ses meues preguntes, m’explicà que sa Pasqua britànica té arrels antigues: des de l’arribada del cristianisme amb els romans fins als missioners celtes i saxons que venien amb sa Bíblia baix del braç. Això sí, com s’ha passat d’allò a celebrar la resurrecció de Crist amb un conill màgic que amaga ous de xocolata... bé, ni els teòlegs ho saben. I mirau que ho han intentat.

La "Easter egg hunt" és probablement sa tradició més estesa i, sigui dit, la més competitiva. Consisteix a amagar ous de xocolata per tota sa casa i el jardí, i deixar que els infants (i els adults que encara no han madurat del tot) els trobin. Alguns pares hi posen tanta passió que acaben muntant circuits més complicats que un "escape room". Tothom fa veure que no ha vist els ous, però mentrestant hi ha més espionatge que en una novel·la d’en John le Carré.

 

I després tenim els "hot cross buns". Són uns brioixos amb panses i espècies, coronats amb una creu blanca que sembla dir: “sí, això és religiós, però en dolç”. Sa tradició diu que són per Divendres Sant, però actualment apareixen als supermercats a mitjan gener, com si fossin una moda primerenca. Els clàssics conviuen amb versions modernes com xocolata i taronja o poma i canyella, i això genera debats familiars més tensos que una reunió de Brexit. S'escalfen? Es torren? Amb mantega? Sense? Aquestes decisions poden trencar famílies.

 

 

 

 

 

El Diumenge de Pasqua, com tots els diumenges, el menú britànic clàssic inclou carn rostida (ja us he parlat d’això), patates, pèsols i una salsa amb nom inintel·ligible però gust reconfortant. Tot seguit, unes postres denses com un documental de la BBC i litres de te. És ben sabut que, si no s’han pres com a mínim quatre tasses de te al llarg del dia, no és legalment Pasqua. Pel que fa al consum exagerat de vi i cervesa... diguem que no hi ha cap evangelista que ho justifiqui, però ningú et demanarà explicacions.

Tot i que el país cada cop és més laic, sa religió encara té el seu espai durant aquests dies. Ses esglésies s’omplen (relativament) i s’hi canten himnes, es fan lectures i, si el rector és generós, sermons breus (perquè sap que la congregació té un ull posat al pub i s’altre als ous de xocolata).

En resum: s’ha de dir que s’únic que realment treballa per Pasqua és el conill i que amagar ous no és tant per entretenir els infants com per evitar que se’ls mengin tots d’una vegada. Que ja els coneixem. 

I entre els sermons a ses esglésies, el sucre, la xocolata, l’alcohol i el te, la Pasqua britànica sembla més una prova de resistència digestiva que una festivitat. Però, així i tot, són uns dies familiars entranyables enmig d’un caos organitzat.