Crònica d'un esmorzar prohibit.

Eivissa, 16 d'abril de 2025.

CRÒNICA D'UN ESMORZAR PROHIBIT.

(o com convertir-me en un perill internacional per dur sobrassada i formatge)

 

Ja m’ho diuen els meus amics: “Pep, ves amb compte amb els anglesos, que no saben menjar i són molt maniàtics.” I jo, innocent, sempre pensant que exageraven. Però no. Ara sí que m’ha tocat de ple.

Sembla que UK vol dictar una norma nova per entrar al país: No es permetrà portar embotits ni formatges d’altres països.

 

Una putada. Jo només hi vaig a passar uns caps de setmana tranquil amb els meus fills i ses meues netes. Res de l’altre món. Però resulta que a partir d’ara, per fer això, necessitaré gairebé més permisos que per entrar a la Casa Blanca i mirar molt bé el que port a la maleta si no vull tenir problemes per entrar-hi.

Després de superar pandèmies, Brexit, pagar 200 lliures per un vol amb seients que semblen cadiretes de guarderia, aconseguir un certificat ETA (que no té res a veure amb terrorisme, tot i el nom), i sobreviure a la mirada inquisidora del funcionari de duana, pensava que ja ho tenia tot superat.

Però no.

Sorpresa: A partir d'ara, no podré portar jamón, sobrassada o botifarrons. Tampoc formatge curat, ni tendre, ni tan sols aquell de Formentera, tan sec que podria servir com a arma blanca de destrucció massiva.

“Potential contamination risk”, li diuen.

Contaminació? Però si això és menjar sagrat. Si sa nostra sobrassada i els formatges parlaren, els posarien a tots firmes.

Però no.

Ara resulta que un botifarró o una sobrassada de tota la vida sirà considerat més perillós que un líquid sospitós en una motxilla. I jo, amb sa meua maleta de mà plena d’embotits, em convertiré de cop en un delinqüent agroalimentari, una amenaça per a la bioseguretat del Regne Unit. Quins collons.

Això sí, a partir d’ara, em confiscaran el que porti com si fos plutoni enriquit. Mentrestant, ells van ben tranquils menjant “beans on toast” i “sausages” que tenen el mateix gust que una sola de sabata bullida amb te. Te aigualit, per cert.

I jo que pensava seguir portan al meu fill una mica de país, un trosset d’illa embolicat amb amor i greix de porc. Però res. M'ho requisaran tot. Què li duré, a partir d’ara? Una tassa amb el logo de “I love Ibiza”? Un imant amb la catedral d’Eivissa? Una tassa amb sal d’Eivissa?

I el millor: no solament em requisaran el que porti. Per entrar al país, hauré de formalitzar el famós ETA (Electronic Travel Authorization). Un formulari que sembla fet per a l'MI6: On dormiràs? Quants dies? Tens amics terroristes? Prefereixes els gats o els gossos? Ets al·lèrgic al cheddar processat?

Total, que ara per esmorzar m’hauré de conformar amb un te i un tros de pa torrat. Mentre el meu fill em mirarà amb cara de “I això és tot? No m'has portat res més?”.

Bé, hauré de pensar en els temps passats. Aquells temps heroics en què travessava mitja Europa, d’Eivissa a UK amb una maleta plena de sobrassades i formatges, i ningú sospitava que pogués desestabilitzar l’ordre internacional.

Quin país l'UK aquest, que tem més una sobrassada que una crisi econòmica.