Eivissa, 28 de març de 2025.
PASSEJAR PEL BARRI JUEU DE WILLIAMSBURG, A BROOKLYN.
El barri té dues cares ben diferenciades. Al nord, prop del pont de Williamsburg, em vaig trobar amb grans gratacels, botigues, restaurants i un ambient vibrant. Però al sud, s’estén un microbarri d’edificis baixos, amb cartells escrits en yiddish que, per uns moments, em van fer dubtar si estava realment a Nova York.
Es tracta del barri jueu de Williamsburg, on resideix una comunitat d’homes i dones ultraortodoxos. Els homes, vestits amb túniques negres, barrets de copa alta, llargues barbes i "tirabuzones", són una imatge inconfusible. Ses dones, amb robes molt pudoroses, faldes llargues, calces i perruques, viuen una vida sotmesa a una estricta observança religiosa.
Aquesta comunitat manté una vida totalment allunyada de la cultura moderna i és coneguda per la seua devoció al judaisme ortodox. Va establir-se a Nova York a partir de la postguerra, especialment des de l'arribada de jueus provinents d’Hongria després de la II Guerra Mundial. Inicialment, era una secta petita, però va créixer ràpidament, fins a formar un barri autosuficient amb els seus propis comerços, escoles i institucions religioses.
Admet que no tinc prou coneixements per escriure amb profunditat sobre aquesta comunitat. De fet, ni tan sols sabia de la seua existència fins que vaig visitar el barri. Però, com que la visita em va sorprendre profundament, vull compartir algunes de les impressions que em van deixar ses coses que vaig veure.
Sa meua visita va ser acompanyada d’un guia local, i sa primera advertència que ens va fer va ser que caminar pel barri no era perillós, però que naltros, com a visitants, havíem d'actuar amb molt respecte. Especialment en relació amb ses fotos.
La sorpresa va ser immediata. Els carrers i els comerços semblaven trets d’una altra època. Els homes es veien en bancs, conversant, mentre ses dones eren a l’altre costat, acompanyades dels seus fills petits. La religió marca tots els aspectes de la vida d’aquesta comunitat jueva. Segueixen ses tradicions de manera estricta, i la seua interacció amb l'exterior és mínima i només es limita al que és absolutament necessari.
Algunes coses que em van impactar durant la visita al barri:
Ses dones.
Ses dones ultraortodoxes segueixen una manera de vestir que fa que les seues aparicions en públic siguin inconfusibles. Vesteixen de negre, amb robes molt tapades, faldes per sota dels genolls, calces (fins i tot durant l’estiu), i jerseis de màniga llarga. Ses dones casades es rapen els cabells i els cobreixen el cap amb perruques, mocadors o capells.
Però més enllà del seu aspecte, el que realment em va impactar va ser el paper secundari que tenen a la comunitat. Els homes tenen el poder absolut en tots els aspectes de la vida social i religiosa. Ses dones viuen per a la religió, la llar i la família, i encara que treballen fora de casa per ajudar a l’economia familiar, el seu rol es limita a la casa i al suport dels marits que es dediquen a l'estudi de les Sagrades Escriptures. No tenen accés a una formació universitària ni a altres àrees de desenvolupament personal.
Una altra cosa que em va cridar molt l’atenció va ser el comportament de ses dones i nenes petites, que em miraven directament als ulls; però els homes i els boixos petits, per contra, m'evitaven qualsevol classe de contacte visual.
Tenc un dubte que em dona voltes al cap des de la visita al barri. Què passa si una dona vol sortir d'aquest cercle tancat? Què passa si vol estudiar, vol vestir-se, vol viatjar o vol viure oberta al món? És rebutjada per la seua família, els amics i tota la comunitat?
Els homes.
Els homes d’aquesta comunitat també criden molt l'atenció. Vestits de negre, amb els característics "tirabuzones" a cada costat del cap. Es casen molt joves i, en general, tenen famílies nombroses. La seua vida gira al voltant de l'estudi religiós i les responsabilitats familiars. La dedicació al judaisme és absoluta, i les seues carreres laborals solen estar limitades per les estrictes normatives religioses.
Una comunitat senzilla?
L’aspecte del barri amaga grans contrastos econòmics. Alguns membres de la comunitat treballen en àrees molt lucratives, com el comerç de diamants o la inversió immobiliària. Aquests són els més rics del barri. Però la gran majoria viu en condicions més humils i molts homes no han rebut una formació acadèmica que els permeti accedir a altres feines. Això fa que sigui complicat tirar endavant famílies nombroses sense un suport econòmic extern.
Els dissabtes, el Sabbath.
El dissabte és el dia més sagrat per a aquesta comunitat. Durant el Sabbath, tenen prohibit fer qualsevol classe de feina, incloent-hi activitats com escriure, conduir o cuinar. És un dia dedicat a la contemplació i el descans. Tots els comerços estan tancats, i la comunitat va a les sinagogues a resar. Es vesteixen de manera especial per a aquest dia, amb vestits de seda i capells de " terciopelo" en un acte que simbolitza el respecte a la santedat del moment.
El menjar kosher.
El terme "kosher" prové de l’hebreu i vol dir "pur" o "apte". En el context de l'alimentació, fa referència als aliments que compleixen ses lleis dietètiques del judaisme. Aquestes lleis regulen quins aliments es poden consumir i com han de ser preparats. M'explicaren el procés per sacrificar animals i la idea que només Déu té el poder de prendre la vida, per la qual cosa abans de sacrificar un animal, cal seguir un procés ritual que busca fer-ho de la manera més humana i sagrada possible. Aquesta pràctica inclou agrair i santificar l'animal, com un acte de respecte.
En resum, els aliments kosher són aquells que es produeixen, es preparen i es consumeixen seguint ses estrictes regles dels jueus.
Durant el passeig pel barri vaig entrar en un forn de pa. Volia comprar aigua i alguna cosa per menjar. A sa porta, un gran cartell advertia que no eren benvinguts els clients amb roba escotada, pantalons curts, mànigues curtes o peus descoberts. No m'ho podia creure i vaig atrevir-me a fer una foto.
Us promet que no vaig comprar res. Simplement, amb sa mirada que tots els empleats i els clients habituals em van donar quan vaig entrar, vaig entendre que aquell no era un lloc per a gent com jo. Tothom, empleats i clients, van parar i miraven el que feia. Vaig sortir ràpidament d'allí.
Per acabar s'entrada al blog ..
Quan vam acabar la visita i el guia va dir "Nos vamos", vaig respirar alleujat. No em trobava còmode allà. Tinc una lleugera noció de la història del poble jueu i com es va escampar pel món, patint exili i persecució, des de temps immemorials, molts segles abans de Crist. Però no puc entendre com, a través de la història, els jueus han mantingut les seues tradicions religioses i culturals. D'on ve el seu poder econòmic i polític? A la seua capacitat d'adaptar-se? Com comunitats com la de Williamsburg a Brooklyn mantenen costums antics i no s'han adaptat a la vida moderna?
Moltes preguntes i poques respostes. Sóc un ignorant i em queda molt per aprendre. He de reconèixer-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario