No cal complicar-se la vida.

Eivissa, 27 de març de 2025.

NO CAL COMPLICAR-SE LA VIDA.

Periòdicament, vaig al supermercat a fer la compra setmanal. Som un consumidor habitual de llet desnatada Pasqual, pràcticament des de sempre. Però, aquesta vegada, alguna cosa no quadrava. Vaig anar a l’estanteria de llets, i no la vaig trobar. Que estrany! Segurament s’havia esgotat. Però, quan vaig provar en un altre supermercat, d’un grup diferent, tampoc no la tenien. Perplex, vaig continuar la recerca i, en un tercer establiment, un comerç de proximitat, la situació no millorava. Però vaig veure una pila d’altres llets Pasqual: sencera, semi, amb calci, sense lactosa i, entre elles, una amb un disseny diferent, que deia que era "desnatada 0%". Ses lletres "llet" gairebé no es poden llegir.

 

 

 

Com? No m’ho podia creure… Era la mateixa llet que comprava sempre, però amb un envàs nou, un disseny modern que no reconeixia. Em vaig sentir com un ignorant en un món que està perdent el nord, i no vaig poder evitar preguntar-me: Per què han de canviar una cosa que funciona?

A casa, vaig buscar les raons d’aquest canvi. La marca assegura que la nova identitat busca reflectir els seus valors: integritat, proximitat, passió, innovació i qualitat.  Ho enteneu? Jo, sincerament, no. Estic xerrant d’una llet, un simple aliment. Vull pensar que deuen voler prioritzar l’estètica sobre la fidelitat del consumidor.

Però, per què modificar un producte que funciona perfectament?

Deixau-me explicar-ho amb una història que il·lustra perfectament el que pens:

Una vegada hi havia una persona que venia delicioses mandonguilles ("albóndigas") amb pa al costat d’una carretera. No estava massa pendent dels mitjans, però sabia que el seu producte era bo i que la gent el comprava. Va començar a expandir-se, va llogar més terreny i va començar a confiar en el seu negoci. Però un dia, el seu fill, que sí que estava al dia de la situació econòmica, li va dir que la crisi estava afectant la societat. El pare, pensant que el seu fill sabia més que ell, va decidir canviar el seu mètode: va reduir el producte, va deixar de publicitar-se i va tancar una part del negoci.

Les vendes van caure en picat. El pare va adonar-se que potser el seu fill, tot i tenir més informació, no entendria l'essència del negoci. Havia fet un canvi que no calia, un canvi que, al final, va ser perjudicial.

I és aquí on em pregunt: Senyors de Pasqual, si un producte funciona bé com la llet desnatada de sempre, per què tocar-la? Per millorar-la o per emprenyar el consumidor? Em pareix que, per molts com jo, el canvi només ha fet una cosa: emprenyar.

Perquè, ja ho sabeu, senyors de Pasqual, responsables de la marca, caps de màrqueting, estudiants jóvens em practiques, si alguna cosa funciona, millor deixar-la com està. No tot necessita ser reinventat. 

De vegades, el millor que podeu fer és continuar fent allò que ja feis bé, i fer-ho encara millor. No cal complicar-se la vida.