Caminat pel Pont de Brooklyn.

Eivissa, 19 de març de 2025

Caminant pel Pont de Brooklyn

Caminar pel Pont de Brooklyn ha estat una experiència que mai m'havia imaginat. Mai havia pensat que arribaria a aquest lloc. Durant tota la meua vida l'havia vist en infinitat de pel·lícules, però mirar-lo des de lluny, a través d'una pantalla, no es pot comparar amb estar-hi, enmig dels seus cables, amb la ciutat de Nova York davant meu.

El dia que vaig anar-hi, feia fred i el vent em bufava a la cara. Era com un avís, el vent semblava dir-me: "Desperta't... estàs aquí... a la fi has arribat." Abans d'arribar al pont, podia sentir el soroll de la ciutat lluny, però quan vaig arribar tot va semblar diferent: el soroll dels cotxes, les veus dels caminants o el mateix so dels meus passos.

El que tenia davant eren unes vistes espectaculars. Manhattan semblava més a prop que mai, amb el gran gratacel One World Trade Center, imponent davant meu.

Veure la ciutat tota en moviment, els barcos navegant pel riu i els cables del pont que connecten Brooklyn i Manhattan, em va omplir d'emoció. No puc descriure-ho amb paraules. Em vaig aturar al mig del pont i recordava pel·lícules, escenes romàntiques, persecucions o històries de mafiosos. Ara era jo qui caminava pel pont, i ara la meua història ja formava part de la seua història.

El temps es va aturar per uns moments. Disfrutava del lloc, d'estar allí. No m'ho podia creure que estigués allí. El Pont de Brooklyn ja no era només un record d'una pel·lícula, era un espai que jo també l'havia tocat, caminat i viscut.

Disfrutau de ses fotos. Per a mi, formen part d'una visita que recordaré sempre.

 Seguiré amb més històries.