Eivissa, 28 de març de 2025.
PASSEJAR PEL BARRI JUEU DE WILLIAMSBURG, A BROOKLYN.
Passejar pel barri jueu de Williamsburg, a Brooklyn, va ser
un contrast inesperat. No m’imaginava trobar-me un lloc com aquest a Nova York.
Ses dues primeres fotos d'aquesta entrada al blog són meues (s'autocar i el cartell). Ses altres fotos les he baixat del núvol. No vaig atrevir-me a fer fotos durant sa visita al barri.
El barri té dues cares ben diferenciades. Al nord, prop del
pont de Williamsburg, em vaig trobar amb grans gratacels, botigues, restaurants
i un ambient vibrant. Però al sud, s’estén un microbarri d’edificis baixos, amb
cartells escrits en yiddish que, per uns moments, em van fer dubtar si estava
realment a Nova York.
Es tracta del barri jueu de Williamsburg, on resideix una
comunitat d’homes i dones ultraortodoxos. Els homes, vestits amb túniques
negres, barrets de copa alta, llargues barbes i "tirabuzones", són
una imatge inconfusible. Ses dones, amb robes molt pudoroses, faldes llargues,
calces i perruques, viuen una vida sotmesa a una estricta observança religiosa.
Aquesta comunitat manté una vida totalment allunyada de la
cultura moderna i és coneguda per la seua devoció al judaisme ortodox. Va
establir-se a Nova York a partir de la postguerra, especialment des de
l'arribada de jueus provinents d’Hongria després de la II Guerra Mundial.
Inicialment, era una secta petita, però va créixer ràpidament, fins a formar un barri
autosuficient amb els seus propis comerços, escoles i institucions religioses.
Admet que no tinc prou coneixements per escriure amb
profunditat sobre aquesta comunitat. De fet, ni tan sols sabia de la seua
existència fins que vaig visitar el barri. Però, com que la visita em va
sorprendre profundament, vull compartir algunes de les impressions que em van
deixar ses coses que vaig veure.
Sa meua visita va ser acompanyada d’un guia local, i sa
primera advertència que ens va fer va ser que caminar pel barri no era
perillós, però que naltros, com a visitants, havíem d'actuar amb molt respecte.
Especialment en relació amb ses fotos.
La sorpresa va ser immediata. Els carrers i els comerços
semblaven trets d’una altra època. Els homes es veien en bancs, conversant,
mentre ses dones eren a l’altre costat, acompanyades dels seus fills petits. La
religió marca tots els aspectes de la vida d’aquesta comunitat jueva. Segueixen
ses tradicions de manera estricta, i la seua interacció amb l'exterior és
mínima i només es limita al que és absolutament necessari.
Algunes coses que em van impactar durant la visita al barri:
Ses dones.
Ses dones ultraortodoxes segueixen una manera de vestir que
fa que les seues aparicions en públic siguin inconfusibles. Vesteixen de negre,
amb robes molt tapades, faldes per sota dels genolls, calces (fins i tot durant
l’estiu), i jerseis de màniga llarga. Ses dones casades es rapen els cabells i
els cobreixen el cap amb perruques, mocadors o capells.
Però més enllà del seu aspecte, el que realment em va
impactar va ser el paper secundari que tenen a la comunitat. Els homes tenen el
poder absolut en tots els aspectes de la vida social i religiosa. Ses dones
viuen per a la religió, la llar i la família, i encara que treballen fora de
casa per ajudar a l’economia familiar, el seu rol es limita a la casa i al
suport dels marits que es dediquen a l'estudi de les Sagrades Escriptures. No
tenen accés a una formació universitària ni a altres àrees de desenvolupament
personal.
Una altra cosa que em va cridar molt l’atenció va ser el
comportament de ses dones i nenes petites, que em miraven directament als ulls;
però els homes i els boixos petits, per contra, m'evitaven qualsevol classe de
contacte visual.
Tenc un dubte que em dona voltes al cap des de la visita al barri. Què passa si una dona vol sortir d'aquest cercle tancat? Què passa si vol estudiar, vol vestir-se, vol viatjar o vol viure oberta al món? És rebutjada per la seua família, els amics i tota la comunitat?
Els homes.
Els homes d’aquesta comunitat també criden molt l'atenció. Vestits
de negre, amb els característics "tirabuzones" a cada costat del cap.
Es casen molt joves i, en general, tenen famílies nombroses. La seua vida gira
al voltant de l'estudi religiós i les responsabilitats familiars. La dedicació
al judaisme és absoluta, i les seues carreres laborals solen estar limitades
per les estrictes normatives religioses.
Una comunitat senzilla?
L’aspecte del barri amaga grans contrastos econòmics. Alguns
membres de la comunitat treballen en àrees molt lucratives, com el comerç de
diamants o la inversió immobiliària. Aquests són els més rics del barri. Però
la gran majoria viu en condicions més humils i molts homes no han rebut una
formació acadèmica que els permeti accedir a altres feines. Això fa que sigui
complicat tirar endavant famílies nombroses sense un suport econòmic extern.
Els dissabtes, el Sabbath.
El dissabte és el dia més sagrat per a aquesta comunitat.
Durant el Sabbath, tenen prohibit fer qualsevol classe de feina, incloent-hi
activitats com escriure, conduir o cuinar. És un dia dedicat a la contemplació
i el descans. Tots els comerços estan tancats, i la comunitat va a les
sinagogues a resar. Es vesteixen de manera especial per a aquest dia, amb
vestits de seda i capells de " terciopelo" en un acte que simbolitza el respecte a la
santedat del moment.
El menjar kosher.
El terme "kosher" prové de l’hebreu i vol dir
"pur" o "apte". En el context de l'alimentació, fa
referència als aliments que compleixen ses lleis dietètiques del judaisme.
Aquestes lleis regulen quins aliments es poden consumir i com han de ser
preparats. M'explicaren el procés per sacrificar animals i la idea que només
Déu té el poder de prendre la vida, per la qual cosa abans de sacrificar un
animal, cal seguir un procés ritual que busca fer-ho de la manera més humana i
sagrada possible. Aquesta pràctica inclou agrair i santificar l'animal, com un
acte de respecte.
En resum, els aliments kosher són aquells que es produeixen,
es preparen i es consumeixen seguint ses estrictes regles dels jueus.
Durant el passeig pel barri vaig entrar en un forn de pa.
Volia comprar aigua i alguna cosa per menjar. A sa porta, un gran cartell
advertia que no eren benvinguts els clients amb roba escotada, pantalons curts,
mànigues curtes o peus descoberts. No m'ho podia creure i vaig atrevir-me a fer
una foto.
Us promet que no vaig comprar res. Simplement, amb sa
mirada que tots els empleats i els clients habituals em van donar quan vaig
entrar, vaig entendre que aquell no era un lloc per a gent com jo. Tothom,
empleats i clients, van parar i miraven el que feia. Vaig sortir ràpidament
d'allí.
Per acabar s'entrada al blog ..
Quan vam acabar la visita i el guia va dir "Nos
vamos", vaig respirar alleujat. No em trobava còmode allà. Tinc una
lleugera noció de la història del poble jueu i com es va escampar pel món,
patint exili i persecució, des de temps immemorials, molts segles abans de
Crist. Però no puc entendre com, a través de la història, els jueus han
mantingut les seues tradicions religioses i culturals. D'on ve el seu poder
econòmic i polític? A la seua capacitat d'adaptar-se? Com comunitats com la de
Williamsburg a Brooklyn mantenen costums antics i no s'han adaptat a la vida
moderna?
Moltes preguntes i poques respostes. Sóc un ignorant i em
queda molt per aprendre. He de reconèixer-ho.
