Sa llegenda de s'Estany Pudent.

Eivissa, 23 de maig de 2022.

SA LLEGENDA DE S'ESTANY PUDENT.

 

Dies passats juntament amb els companys de s'AUOMEivissa vaig fer una caminada per La Savina. En Santiago Colomar i n'Andreu Ferrer ens van fer de guies i professors.

Caminava amb n'Andreu al meu costat a prop de s'Estany Pudent i se'm va ocórrer dir-li: "Andreu, és creïble aquesta llegenda que conten des de ja fa moltíssims anys, que s´Estany Pudent era una hisenda de terra de conreu molt bona i molt rica, amb unes cases grosses i que un dia, a sa matinada, l'envestí un colp de mar tan gros i tan fort que va negar sa hisenda de cap a cap? Allò que diuen alguns de que els dies de calma es veuen ruïnes de ses cases en el fons de s´Estany són veritat? Tu les has vist?".
N'Andreu, amb un somriu, em va contestar: "Pep, no donis més males idees".

Sabeu d'on ve aquesta llegenda?

Heu sentit a parlar mai de sa llegenda de dues germanes enfrontades per una herència i que van acabar fent caure sobre elles mateixes una maledicció eterna? No? Idò llegiu. És sa llegenda de s'Estany Pudent.

Però comencem pel principi, com es relaten ses llegendes: Hi havia una vegada .... Una rica hereva vídua i una finca esplèndida. Estava, és clar, on avui es troba s'estany Pudent.

Sa vídua, una dona treballadora i orgullosa de la seua hisenda, tenia, no obstant això, dues filles una mica gandules i malcriades a ses quals poc preocupava l'esdevenir de ses collites i s'estat del bestiar. Malgrat tal desídia, sa mare va cometre s'error –un d'aquests errors sense els quals difícilment existirien ses rondalles– de deixar una herència compartida, la qual cosa en sa pràctica es va traduir en dues hereves que competien en odi i egoisme, perquè, a pesar que cadascuna d'elles volia sa finca en exclusiva, cap li feia molt de cas. Fins a tal punt va arribar s'odi que es professaven ses dues germanes, mentre sa hisenda perdia valor, que un bon dia els insults van acabar en malediccions. I ja se sap que cal tenir molt de compte amb ses malediccions, perquè molt sovint poden complir-se.

L'una li va dir a s'altra una expressió molt nostra "Mala fi puguis tu fer, i sa hisenda també". –almenys amb aquestes paraules ho recorda Joan Castelló en el seu llibre 'Rondaies'–, i s'altra li va respondre: "Lo que desitges tenguis". I, per descomptat, es va complir. Conten que es va escoltar el rugit de la mar i una gran ona es va aixecar sobre sa terra i va colpejar sa hisenda, arrasant pastures, cultius i construccions. Ses dues hereves i la seua fabulosa casa van desaparèixer i ses aigües estancades que van quedar de la gran ona es van convertir en s'Estany Pudent. 

Més enllà de sa llegenda, s'Estany Pudent, és avui part del parc natural de ses Salines i paradís d'ocells d'aiguamolls, però també és cert que antigament va ser un important focus d'infeccions i que va ser, amb tota probabilitat, l'origen d'alguna epidèmia de paludisme. Un bon dia, a mitjans del segle XIX, perquè l'aigua es regenerés, al bisbe Carrasco se li va ocórrer una cosa tan senzilla com comunicar l'estany amb la mar.

També diuen alguns formenterers que durant sa construcció del dipòsit de combustible per als hidroavions, que encare avui podem veure, els treballadors van treure del fons de s'estany tota classe de restes antigues.

Va pujar el nivell de la mar i va enterrar construccions antigues? Llegenda? Realitat? El temps i ses investigacions ho diran.

I perquè sa història quedi rodona, el que si és veritat és que actualment molts de formenterers encara parlen d'aquesta història i la recorden com si haguessin existit ses germanes i que ses ruïnes de sa casa encara poden veure's en ses aigües de s'estany alguns dies especials. 

Sa llegenda, encara que no tots la coneguin, continua viva.