Un llistó molt baix.

Eivissa, 19 d'abril de 2022.

UN LLISTÓ MOLT BAIX.

Pels al·lots i al·lotes d'edat escolar han arribat ses vacances de Setmana Santa. També pels seus mestres. No sé qui està més content. Tal vegada els mestres per deixar enrere, per uns dies, els alumnes i els pares? O els al·lots i al·lotes per no haver d'anar a s'escola?

El meu net de set anys em va ensenyar ses seues notes trimestrals tot orgullós. Molts de notables i algun bé. Estava content.

 

Fredament vaig analitzar-les. Notable en matemàtiques? Però si no sap tal cosa. Notable en llengua catalana? Però si no sap tal altre! Notable en llengua castellana i literatura? Si no sap això i allò.

No m'agraden ses notes. És més, em vaig sentir molest i enfadat. No estic d'acord amb els dirigents educatius actuals. Ara s'ha d'aprovar a tothom i per fer-ho han baixat el llistó de coneixements exigibles.

No anam bé. Aquesta forma d'avaluar als estudiants no és correcta. Baixa'n el llistó els nostres fills o nets, tindran moltes dificultats per trobar una feina quan finalitzen els seus estudis. Avui sa cultura de s'esforç, de sa feina ben feta, de sa responsabilitat, etc no està ben vista.

M'agradaria fer unes quantes reflexions molt breus. Com en els judicis ..

Fets:

- L'economia de ses Illes Balears és el turisme. I punt. Aquí sa indústria, sa ramaderia, s'agricultura, etc. tenen un pes especific simbòlic dins de s'economia balear.

- Quins llocs de feina demanda el turisme? Molta mà d'obra de nivell mitjà. Cambrers, recepcionistes, ajudants de cuina, mecànics, lampistes, electricistes, etc.

- Quina és sa realitat que descobreixen tots els que opten a un lloc de feina?

* Sobra personal sense qualificar.
Per a què estudiar si recollint ampolles en un quiosc de platja em guany un bon sou.

* Sobra gent molt qualificada.
Gràcies al turisme, hem pogut millorar ses nostres economies i avui dia hi ha una gran quantitat de joves que estudien i acaben carreres de nivell superior. És un bon símptoma que vulguin tenir una bona formació.

* Falta personal de nivell mitjà.
La formació professional està bastant desprestigiada (no sé per què ) i falten de tot: bons dependents/es, bons cambrers/es, bons ajudants de cuina, netejadors/es, bons lampistes, electricistes, mecànics, etc. Sa llista seria interminable.

Conclusió:

Hi ha una planificació molt dolenta dels estudis que s'ofereixen als joves.

Als joves alumnes se'ls ha de parlar clar. Si es volen quedar a treballar a ses illes, que aprenguin oficis o estudiïn per a llocs de treball que s'ofereixen aquí.
Però, si decideixen estudiar per a enginyer químic, que tinguin clar que hauran de buscar feina fora de s'illa o fins i tot fora del país.

I hem de trobar una solució per al gran nombre de joves que no volen estudiar ni formar-se. El que puguin accedir a un lloc de treball remunerat sense cap mena de coneixement o capacitació, no ens el podem permetre.

I perquè estic enfadat?

Perquè em fa mal, em molesta el conformisme dels joves d'ara. Ho acceptam com una cosa normal.

No em sembla bé ser dentista, per guanyar-se la vida venent gelats; ser estudiant d'art però fent feina en un hotel rural; ser advocat i treballar de cambrer; o tenir estudis superiors i treballar muntant una franquícia de productes per a friquis.

Per a l'empresari de l'hotel rural, del bar o del que sigui, el tema li va de meravella: té empleats superpreparats per a un lloc de treball de nivell mitjà. Però per al treballador, l'única cosa que fa és que faci feina desmotivat.

Hem d'acabar amb aquesta actitud! Estem en un món globalitzat.

Accept casos particulars. Accept que sent dentista, en un viatge et va venir la idea de negoci de la teua vida i decideixes embarcar-te en una empresa de gelats. Però això, és un cas aïllat.

Cal perseguir el futur, cal lluitar per aconseguir sa il·lusió de sa teua vida! És sa teua vida!

I si ets dentista, advocat, metge, artista, cuiner, etc i no trobes treball a Balears, busca-ho en un altre lloc, una altra ciutat, un altre país. Però treballa en el que t'agrada. Cal perseguir somnis.

Aquesta actitud de "com no hi ha res del que m'agrada ..... treball de .... " hem d'abandonar-la per sempre.

I m'enfad encara més perquè he viscut tot el que us dic. Es meu fill sabia que no tenia cap oportunitats a Eivissa i va anar a buscar el seu futur, la seua vida, a un país diferent. Va buscar una feina que li agradava. No es va conformar ni es va resignar. Va ser valents, enfrontant-se a un nou país, nous costums, nova llengua, noves gents. I va tirar endavant, amb il·lusió, treball i esforç. Avui és un bon professional que, indubtablement, no pense a tornar a Eivissa. Clar!

Aquesta és la meua manera de veure es tema. Potser una mica radical, però hem d'inculcar als nostres estudiants uns valors diferents: coneixement, feina ben feta, esforç, iniciativa, lideratge, etc. Hem d'ensenyar-los a estudiar, a treballar. No podem comprar-lis tot el que volen. Han d'aprendre a fer feina, a guanyar sous i que coneguin el valor de ses coses.

Mare meua .... Quina enfeinada tenim per endavant.