També m'agrada el flaó.

Eivissa, 18 d'abril 2022

TAMBÉ M'AGRADA EL FLAÓ.

A ses Pitiüses, tothom coneix aquest pastís típic de Pasqua. Té una base feta amb farina, anís i oli que s'estén i es col·loca sobre una llauna. Després s'omple amb una pasta més clara feta amb ous, formatge tendre, sucre i herba-sana, tot ben mesclat. A continuació es forneja. Es menja fred i s'acostuma a cobrir amb una capa de sucre molt.

 

Menjar flaons era una manera dolça d'acabar es dinar del Diumenge de Pasqua. Avui se´n fan tot l'any. Ara com tenim sous i tenim accés a tot durant tot l'any, hem perdut els costums i ses essències de ses coses. Els sous ens han fet oblidar d'on venim.

Com a formenterer, m'agradaria diferenciar es flaó i sa coca flaonera. Sa diferència només està en el motlo, en sa llauna: els flaons estan fets amb una llauna redona, plana i ondulada que els dona aquesta forma característica a ses vores; sa coca flaonera té exactament els mateixos ingredients, però està feta amb una llauna rectangular i de vora més baixa.

A Formentera, a casa dels meus güelos materns, els dies que es feia pa, sa coca flaonera era com una espècie de flaó de pobre: d'una olla de xerigot bullit se'n treia sa recuita i amb ella es feia aquesta coca flaonera.

Després, aquesta tradició de fer coques de sobrassada, de xulla, de verdura o de formatge, a casa dels meus pares es va conservar sempre. Anava a casa i sempre hi havia una coca al rebost. De qualsevol cosa. De qualsevol sobra. Sa meua mare era sa reina de ses coques.

Ara, a ca meua, el Forn de Can Bufí ens cobreix aquestes necessitats. Ara és més fàcil comprar-ho que fer-ho. Així em va.

A Formentera, els formatges bons de cabra i ovella es venien o es guardaven pel consum de sa casa , no podien destinar-se a fer-hi flaons. Els flaons eren per gent amb sous. Sa recuita s'emprava per aprofitar-ne els excedents i moltes voltes sa base era pasta de pa i sense alguns ingredients bàsics com el sucre o sa batafaluga.

Sa consistència d'aquesta base, molt més fluixa que sa del flaó obligava a l'ús de sa llauna.

El flaó és més consistent que sa coca flaonera. En un temps es feia sense llauna, ses vores es feien amb els dits i els recipients actuals copien d'alguna manera ses ditades dels flaons antics.

Recordau aquesta coneguda rondalla?:  "Els flaons de mossènyer Pallarès" en la qual aquest pintoresc capellà recordà als feligresos el Diumenge de Rams això:
"Tal dia, tal altre i tal altre vendrem a portar-vos sa salpassa. Ja sé que sa gent d'aquest terme no és cricanya i que tots sempre mos heu rebut bé, molt bé; però us vull fer present una cosa: que a jo es flaons amb herba-sana no m'agraden".
Aquell any aquest mossènyer va rebre alguna sobrassada, alguns formatges, una botella d'oli, alguna xereca i cistellonets d'ous, però cap flaó, ni amb herba-sana ni sense. El diumenge abans de Pasqua de l'any vinent acabà el sermó dient a la gent: "I ara us vui fer sebre que ja m'agraden tant es flaons amb herba-sana com sense."

Bé, idò aquestes festes de Pascua m´he quedat com mossènyer. M´he quedat sense menjar flaons. Normalment, a ca nostra ses tradicions es guarden gràcies a jo i a na Linita. Aquest any un maleït virus ens ha obligat a mantenir-nos uns dies confinats sense sortir de ca nostra. Mirau que el forn de Can Bufí està a prop, però no. No he tingut sort.  Els meus fills no han tingut temps d'anar a comprar flaons. Pascua? Flaons? De quina tradició parlau? Això si, pels més petits de casa no han faltat els ous o els conillets de Pascua. No saben el motiu de la seua existència, però com que a ses botigues n'estan plenes, han de comprar-ne.

S´única cosa semblant al flaó que he provat fa pocs dies va ser a Morella, un poble molt polit, perdut enmig de ses muntanyes de Castelló. Caminant pels seus carrers vaig veure a una pastisseria uns pastissos típics anomenats "flaons". Bons però res a veure amb els autèntics flaons d'aquí.

Ja us ho dic ... Estam perdent ses essències. Esperaré que passi es virus aquest i després aniré a comprar flaons de veritat. Per jo i na Linita. Ningú més. Qui vulgui flaons que els faci o els vagi a comprar.

Bones festes de Pasqua a tothom!