Una història (dolenta) de tallers.

Eivissa, 16 de desembre de 2024.

UNA HISTÒRIA (dolenta) DE TALLERS.

Era un dilluns al matí. Tenia una cita metge al Centre de Salut de Can Misses i després havia de fer alguns encàrrecs, per la qual cosa vaig decidir anar-hi amb cotxe. Després de sa visita a sa metgessa a s’hora de partir el motor del cotxe començà a fallar i de sobte va quedar apagat per complet. Vaig intentar encendre'l novament, però no vaig tenir sord: sa bateria havia decidit rendir-se.

Amb una certa frustració pel canvi de plans vaig cridar al servei d’assistència en carretera. Després d’uns quants minuts d’espera, l'operadora prengué nota de les meues dates, les del cotxe, els de l’assegurança i per descomptat la ubicació exacte on estava en aquell moment. Amb s’ajuda del senyor Google vaig enviar-li exactament on estava aparcat.

Amablement, s'operadora m’informà que un tècnic vendria a ajudar-me al més aviat possible. Fins aquí, tot normal. Però, a partir d'aquest moment van començar una sèrie de despropòsits difícils d'entendre per una persona com jo. Mirau:

Abans de partir, el tècnic de la grua em va trucar per telèfon.

- “Donde está usted?” 

R- “No le han dado mi ubicación? Yo la he enviado al servicio de asistencia”

- “Los datos que me han dado no están claros. El programa informatico no envia correctamente la ubicación”.

R- “Estoy en el Hospital viejo de Can Misses, edificio J, justo delante de la puerta de entrada”. 

- “Donde cae esto?”. 

Començàvem bé. Un xofer d'un país diferent al meu, però que viu i treballa a Eivissa i no sabia on està s’hospital vell de Can Misses.

Quan va arribar, em confirmà que efectivament sa bateria estava fosa i que necessitava canviar-la. Amb unes pinces m’ajudà a encendre el motor del cotxe i vaig partir fins al taller del servei oficial.

Arribat allí, el responsable del taller m’informà que no tenien en estoc existències de la bateria que necessitava el meu cotxe. Cada model de cotxe porta una bateria específica i el meu no era una excepció. Com és possible? Vaig pensar. No haurien de tenir bateries de recanvi pels seus propis cotxes? La resposta que va donar-me va ser ben clara: cada model de cotxe porta una bateria diferent i en aquests moments del seu no en tenim cap disponible. S’ha d’encarregar a fora.

Vist tot això, vaig decidir deixar el cotxe al taller i esperar una bateria de recanvi. Com no tenien cap cotxe de substitució per deixar-me me'n vaig anar caminant a casa. A l’arribada vaig veure un missatge del taller de servei oficial al meu mòbil digen que esperaven tenir el cotxe arreglat pel divendres següent. Heu llegit bé, pel divendres vinent. El taller ja no em truca per telèfon, ara es comuniquen amb els clients mitjançant missatges d'SMS. Voleu un sistema més impersonal?

L'endemà, dimarts, no vaig dir res. Pensava que un dia, almenys, era necessari per rebre el recanvi.

El dimecres a la tarda, veien que no arribava cap missatge vaig trucar jo per telèfon. Em digueren que la bateria arribaria dijous, que havien tingut un problema de transport i s’havia endarrerit l’enviament.

El dijous al matí vaig continuar pendent dels missatges al mòbil i res. A la tarda tenia classes a la universitat i portava el telèfon en silenci. Quan a la nit vaig arribar a casa, vaig veure que m’havien enviat un SMS a primera hora de la tarda diguen que el cotxe ja estava arreglat.

Finalment, després d’uns dies d’espera i sense cotxe, m’arreglaren sa bateria. Van ser quatre dies sense cotxe, sense poder fer ses meues feines. Vaja, un servei de postvenda molt, però molt millorable.

El divendres a primera hora, a s’hora de pagar sa factura de la reparació, se’m va ocórrer dir-li a l’empleada que si m'haguessin avisat per telèfon el dia anterior, jo haguera pogut disposar del cotxe un dia abans. Amablement, em digué “vostè té tota sa raó del món, però el nou sistema informàtic que ens han posat no contempla aquesta possibilitat i no poden telefonar a cap client”.

Bé, com podeu veure, els avanços tecnològics no sempre van en bona direcció. Vaig contestar-li, almenys ho apunti com un suggeriment de millora.

Ses coses, ses normes, els protocols de les empreses estan canviant i em costa assimilar-ho. Per jo a set una experiència esgotadora i també una lliçó de la importància d’un bon servei d’atenció al client i de la necessitat d’estar preparat pels imprevistos. Després de tot, avui en dia els cotxes ja no són un mitjà de transport; són una part essencial de sa nostra vida diària i sense ells no sabem funcionar.

A s'hora de deixar el taller vaig aprofitar per xerrar amb el responsable del servei. Després de tants anys de ser un client fidel a la marca ja tenim una certa confiança i podíem parlar tranquil·lament: Vaig dir-li que jo no havia comprat el cotxe per la marca. El vaig comprar per la confiança que em donava el servei de taller amb la seguretat que davant un problema determinat mai em deixarien tirat.

Ell va posar-se a riure i em digué: "Pep, a quin món vius? Els tallers hem canviat. No ho veus? No veus els bancs, els metges, els organismes oficials? Tots han canviat. Ara tot son cues, cites prèvies, falta de personal, ordinadors, sistemes que no funcionen, etc. El món està canviant i tu no vols veure-ho".

Li vaig donar la mà i vaig fugir d'allí. Efectivament, el món està canviant. Però desgraciadament a pitjor.