Un privilegi.

Eivissa, 18 d'agost de 2024.

UN PRIVILEGI.

Molts de dies surt a caminar a prop de casa. Baix directament cap al passeig de ses Figueretes. El tenc a cinc minuts de ca meua.

M'agrada arribar-hi aviat. Cada dia m'emociona descobrir quina imatge em regalarà la mar. Primer de tot veig, allà lluny, sa meua estimada Formentera. Després em fix en la mar i els seus colors. De vegades el color és blau fosc, amb petites ones blanques. Sovint mir la previsió del temps i diu que bufarà més el vent i acabarà aixecant onades més grosses. Altres dies el mar és gris, un reflex exacte del cel ennuvolat. Els dies de calma, el mar és d'un blau clar, pla com una bassa d'oli.

Quan arrib al passeig cada vegada pens: quin privilegi, que afortunat que som o quin luxe viure a un lloc com aquest. Durant alguns mesos de l'any, l'hora de la caminada em permet veure la sortida del sol. Llavors el sentiment de privilegi es multiplica per mil.

De matinada, mentre camín, m'encanta veure sa lluentor vermella a l'horitzó. El sol està surtin. Segueix caminant i tot d'una veig com la claror s'intensifica. Els pocs caminants que m'he creuat s'aturen i treuen els mòbils de la butxaca. L'espectacle està a punt de començar i tothom guarda un silenci reverencial.

Llavors surt el sol. Primer de tot sembla mitja taronja. Però al cap de pocs segons es va alçant i creixent. Cada dia es repeteix aquest prodigiós moment.

De tornada, mantenc el cap girat sempre a la dreta. No vull perdre'm cap dels canvis que a poc a poc es produiran al cel i a la mar. Núvols, reflexos metàl·lics, sol, barcos navegant, els illots a l'horitzó ... 

Una autèntica meravella.