El primer s'ho emporta tot.

Vila, 5 d'agost 2024. 

 

EL PRIMER S'HO EMPORTA TOT.

 

 

Ja en tenim prou! Hem de canviar certs comentaris i missatges que s'estan enviant als jóvens.

Va passar a l'acabament l'Eurocopa de futbol i ara s'ha repetit als Jocs Olímpics després de la final de tenis. Reflexionem-hi per favor: crec que s'està donant un missatge equivocat als al·lots i al·lotes.

Estic orgullós de la victòria de l'equip de futbol espanyol. Un equip jove amb ganes, esperit d'equip i res a perdre. I clar, van guanyar la final. Però l'equip anglès també hi va posar ganes i va perdre i per això no són uns "matats" que no corren i no saben jugar al futbol. A l'entrenador anglès l'han fet dimitir i tot per ses crítiques de com va plantejar el partit.

Als Jocs Olímpics el jove jugador espanyol, tot i fer un partit espectacular, va perdre. Davant tenia un jugador veterà, però amb una fe cega per aconseguir l'únic premi que no tenia a la seua carrera i va guanyar. A l'acabament del partit, el primer plorava i tremolava per haver aconseguit el seu objectiu; el segon, l'espanyol, plorava per no haver pogut guanyar.

Recordau un vídeo d'un entrenador de futbol cridant als jugadors i diguen-los que solament importava "ganar, ganar y ganar"?

Pens que als al·lots també hauríem d'ensenyar-los a perdre. Tots els grans esportistes estan acostumats a perdre. Pocs són els que arriben a la final i la guanyen.

Ens oblidam de sa feina que s'ha de fer, de ses derrotes que són necessàries per a una única victòria. Quantes vegades que abans de ser primer, s'ha de ser segon, tercer o últim.

Guanyar és sempre l'objectiu, però no és el que defineix a un esportista. El que el defineix és tota la feina que fa per intentar guanyar. Ho aconsegueixi o no. Molt sovint, quedar segon o tercer és un autèntic èxit.

És trist veure com ara el que queda segon li diuen "perdedor". És penós veure com estam creant una societat on solament val quedar primer.