Ha arribat l'hivern.

Eivissa, novembre 2024.

HA ARRIBAT L'HIVERN. 

A Anglaterra ha arribat l’hivern i ho ha fet sense avisar i de forma radical. Dies passats vaig anar a casa del meu fill. El dia de l'arribada quan vaig anar a dormir feia un fred normal però, quan les temperatures començaren a baixar l’hivern es va presentar en forma de nevada.

Ben de matinada els crits del meu fill ens van despertar a tots: Està nevant! Està nevant!

La neu ho va deixar tot cobert de blanc. Sa primera nevada de l'any va ser suau, però va canviar els carrers, els jardins, els arbres i les voreres. Quan vaig obrir la finestra, l'aire fred em colpejà la cara. Em va fer recordar que a Anglaterra el temps de fred, els dies curts de llum i les llargues nits ja havien començat.

A l'hora de sortir al carrer em vaig trobar les petjades que havia deixat la meua nora quan va sortir de la casa a primera hora del matí per recollir la llet fresca i els sucs naturals que periòdicament porten des d'una granja propera. No sé descriure el plaer d’escoltar els cruixits de la neu quan la fonyava per primera vegada.

Els arbres i plantes del jardí tenien un aspecte diferent, una bellesa diferent. Tots coberts de blanc. Igualment, als carrers els cotxes tots tapats de neu i d'un color blanc espectacular, semblaven de joguina.

Mirar com nevava des d'una finestra em permetia contemplar un espectacle meravellós. El contrast de la llum de les faroles del carrer amb la neu que queia, era simplement únic. Per un illenc com jo aquests fenòmens climatològics per a ca meua no els puc disfrutar gaire.

Vaig anar directe cap a la xemeneia. La llenya encesa creava un ambient i unes olors reconfortants. Vaig acomodar-me a l’estora i seguia mirant com el foc il·luminava l'habitació amb el seu resplendor. A fora, seguia nevant. Per uns moments, tot estava en silenci. Un silenci agradable i acollidor.

Estava sol a l'habitació amb una tassa de te calent entre les mans i vaig disfrutar de la pau que em rodejava. Cada glop de te em recordava que aquesta primera nevada de l’hivern no solament era l’inici d’un nou temps. També era la promesa de nous moments a compartir amb els meus, rialles, records i somnis que s'aniríem forjant davant el foc de la xemeneia.

Allà fora, continuava nevant. Quina disfrutada! Quina sort vam tenir que nevés!