Fuerteventura: Vent, arena i desert.

Eivissa, juny 2024. 

FUERTEVENTURA: VENT, ARENA I DESERT.

Fuerteventura és s'illa del vent: Del vent que em xiulava en les orelles i m'impedia escoltar a sa  meua parella que caminava a poca distància de jo. Vent que bufava molt fort durant el dia i que es calmava un poc durant la nit deixant una sensació immensa de pau. Vent com el que mai havia sentit i que em portava d'un costat a s'altre de ses carreteres i m'obligava a reduir sa velocitat.

 

 

 

 

Fuerteventura és s'illa de s'arena: De s'arena que no solament s'aferrava als meus peus en caminar per ses platges. Era s'arena que s'aferrava al cos, a sa roba. S'arena que cobria el nostre cotxe de lloguer. Era s'arena que m'entrava al nas, a ses orelles, a sa boca i s'enredava als cabells. El vent arrossegava s'arena i la colpejava al meu cos. Era com sentir que s'illa em colpejava intensament tota sa pell.

 

 

 

 

 

Fuerteventura és una illa deserta. Deserta i salvatge. Un "secarral" segons m'ho deien sa gent d'allí. Una illa volcànica, d'arena, pols, pedres i terra. Dura. Resistent. Plena de llocs llunyans i racons especials de difícil accés. Una illa de camins i forats que feien tremolar el cotxe. Una illa d'uns estius eterns i moltes hores de sol. Una illa tranquil·la que viu sense presses, de muntanyes i platges infinites, d'arena blanca i aigües color turquesa. Una illa que m'ha deixat el sabor a sal a tota sa pell. 

 

 

 

 

 

Després de diferents viatges per quasi totes ses illes Canàries (em falta conèixer El Hierro) crec que Fuerteventura és una illa difícil, no apta per a tothom. Una illa que conserva el seu encant i pròpia personalitat i que encara no ha estat arrasada (però pel camí que van els esdeveniments crec que a poc a poc ho aniran fent malbé) per la massificació turística. M'ha encantat conèixer llocs remots i allunyats de tot i tots. M'ha fet sentir que estava en contacte total amb la naturalesa. Una illa que m'ha sorprès i m'ha enamorat. Hi vaig arribar sense cap expectativa ni idea preconcebuda i quan va arribar s'hora de partir m'emportava unes sensacions gravades a la pel i a la retina que seran difícils d'esborrar durant molt de temps.