Gener a Formentera.

Eivissa, 15 de gener de 2023

GENER A FORMENTERA.

He tornat a Formentera i desgraciadament per coses dolentes. S'ha mort sa meua tia Antònia de can Marianet. L'estimava molt, tota sa meua família l'estimava. Era una dona alegre, feinera i lluitadora. Segurament ara ja està al cel al costat de ses seues germanes Catalina, Mercedes i Maria. Quan va casar-se, se'n va anar a viure a casa des tiu Marianet. Allí va conviure amb el seu home, els sogres, cunyades i va criar ses seues dues filles. Mai va fer-li por sa feina. Tenia temps per cuidar a sa família, de sa casa i fins i tot, fer els millors formatges de Formentera.

El funeral fou una trobada familiar de tius, cosins, fills dels cosins, amics i persones que l'apreciaven. Moltes emocions contingudes. 

A l'acabament, tenia necessitat de desconnectar, de pensar amb ella amb calma i recordar molts dels bons moments que havia passat amb ella i el tiu. Tenia tota sa tarda per endavant i vaig decidir anar a Cala Saona. Amb cotxe vaig fer el camí fins a Porto Saler, fins a on era ca nostra. Volia recordar ses vidasses que veiem tota sa família pel 18 de juliol. Volia recordar a sa tia Antònia i al tiu Marianet, sa seua vitalitat, alegria i ganes de passar-ho bé. Em costa molt acceptar que ja no estan entre naltros i que quan vagi a Can Marianet no els tornaré a veure.

Vaig passar per on era cas güelo Blai i vaig fer una parada a S'Estany des Peix. Heu de perdonar-me: venia d'un funeral i tal vegada no és correcte comptar el que vaig trobar-me, però s'espectacle ho mereixia. Estam en plenes minves de gener i no m'havia adonat. Ses meues rutines diàries molt sovint no em deixen disfrutar de ses coses importants que m'ofereix la vida.
Està clar que no viurem eternament i que sa nostra vida és curta. No ens hem de queixar. Mentrestant, per què no disfrutam de ses coses que mai canvien?

Bé, ses minves de gener són sobradament conegudes per tota sa gent de la mar d'Eivissa i Formentera. Una minoria, els que no són d'aquí, els que se'n van a fora, no saben el que són ni tampoc mostren molta curiositat per indagar-ho. És gent que solament s'atraquen a la mar durant s'estiu. Ara simplement veuen que pugen ses temperatures i baixa es nivell de la mar, disfruten d'un temps primaveral a la meitat de l'hivern i poca cosa més.

Ses minves de gener ofereixen una estampa d'espectacular bellesa. En termes generals, es produeixen al mes de gener i són fruit d'un fenomen atmosfèric mitjançant el qual es produeix una disminució del nivell ordinari de la mar. Les minves van associades al bon temps i als cels relativament clars, aspectes pels quals resulta molt polit passejar per sa vorera de la mar, sense presses, sense tensió i amb la companyia de lleugeres alenades d'aire que mouen suaument ses ones.
S'aigua, tranquil·la com una bassa d'oli, ens ofereix en ple mes d'hiverns una imatge de postal, agraïda pel temps anticiclònic que acompanya aquest fenomen.

Com us deia abans, a sa vorera de s'Estany des Peix veia passejants allà lluny, algun ca que lladrava, gavines, i també unes poques persones tombades en s'arena amb sa mirada fixa a s'horitzó blau. Era migdia i el sol s'enlairava poderós, com si no hi haguera hivern. Els crits d'uns infants que jugaven a s'arena i recollien closques de petxines, varen fer-me tornar a sa realitat.

Certament, no tinc qualificatius per a valorar el paisatge que tenia davant meu: magnífic, espectacular, serè, lluent... És un plaer que només sabem disfrutar uns pocs privilegiats conscients de l'immens tresor que ens regala sa naturalesa.

Vaig disfrutar d'aquella calma, d'aquell paisatge. Ho necessitava. S'apropava s'hora de tornar a casa i era incapaç de donar s'esquena a la mar. La tenia tan a prop, tan esplèndida, que no volia partir.

 

 

Vaig decidir esgotar el temps d'estada a Formentera i anar a Es Caló. També volia recordar al meus tius Joan i Maria. Al veure aquella meravella vaig pensar: estic davant s'infinit.

M'encantà veure com els pescadors que encara avui resguarden les seues embarcacions en varadors tradicionals, estan alerta de s'arribada d'aquest parèntesi de bon temps. A Es Caló, la mar semblava un llac planxat i el descens de l'aigua deixava a l'aire lliure bona part de ses maderes que connecten ses casetes varadors amb la mar i que serveixen per fer-hi pujar i baixar ses barques.
Vaig aprofitar per caminar entre ses casetes varadors, per disfurtar del silenci de la mar i per recordar temps i persones del passat.

Estava tan absort amb els meus pensaments que no m'ha adonava que el sol s'amagava. Començava a refrescar s'ambient. Era s'hora per partir fins al port. Encara ens esperen mesos de fred, però ahir vaig disfrutar de sa quietud de Formentera en gener, vaig oblidar s'agitació dels mesos d'estiu. Vaig disfrutar del lloc, sa llum i del silenci.

Tot i venir d'un funeral el passeig pels llocs d'infància m´han portat records i vivències de persones molt estimades. Segurament és veritat allò que diuen que ses persones no moren mai si tenen algú que les recordi.

He tornat a casa cansat però satisfet. M'ha agradat molt estar tot el dia amb persones que estim i visitar llocs que sempre formaran part de sa meua vida.

 

 

 

 

 

 

Hauré de tornar-hi aviat.