Un amor per a tota sa vida.

Eivissa, 19 de febrer 2022

UN AMOR PER A TOTA SA VIDA.

S'altre dia, festivitat de San Valentin, ens van fer una entrevista a IB3 TV per xerrar dels secrets d'estar tants anys junts, com celebràvem aquest dia, etc. Mentre esperàvem s'hora d'entrar en directe a sa televisió i com no sabia que ens preguntarien, mentalment vaig fer un repàs a coses com: què m'agrada de sa meua dona, què canviaria de sa vida que hem passat junts, etc. I vaig preguntar-me: per què l'amor ens ha durat i dura tants d'anys?.

Un dia vaig llegir que:

"Un matrimoni d'èxit requereix enamorar-se moltes vegades, sempre de sa mateixa persona"
(Mignon McLaughlin).

"Estimar no és mirar-se l'un a l'altre, sinó més bé mirar els dos amb sa mateixa direcció."
(Antoine de Saint-Exupéry).

Anem a veure:

Compartim els mateixos valors. Tenim una forta compenetració, estam d'acord amb ses prioritats que donam al sexe, sa feina, els sous, sa família i s'amistat. Acceptam ses nostres diferències d'opinió sense fer-ne un assumpte dramàtic, amb naturalitat.

Tenim llibertat i desenvolupament personal. Ens donam plena llibertat personal de manera natural, acordada mútuament i sobretot, flexible.

Tenim independència familiar. Formam una família i sempre hem limitat ses interferències dels pares (quan vivien) o dels parents. Si bé els teníem plenament integrats en sa família mai vam deixar que ens influenciassin.

Sexe. Amb el pas dels anys sa nostra vida sexual ha millorat. Amb s'edat s'activitat sexual s'ha reduït a favor d'una millor intensitat i qualitat de satisfacció mútua. Sa passió i el desig, ingredients necessaris, continuen a pesar dels problemes i dels anys que passen.

Ens entenem. No sempre ha estat fàcil, però sempre hem compres els nostres punts de vista. Hem estat flexibles i tolerants a pesar de no estar d'acord. Estem en el mateix equip. Jugam en el mateix equip. Els nostres objectius són comuns.

Sa nostra relació mai ha estat regida per ses mentides. Això és bàsic. Sempre hem estat sincers. Si hi ha hagut alguna cosa que ens molestava, ho hem dit. Mostrar-nos tal com som ha fet que tenguem més confiança. Si jo l'estim i ella m'estima, de què hem de tenir por?

Som realistes i vivim el present. No podem viure en el futur i tampoc al passat. Com totes ses parelles hem tingut dificultats. Però una vegada superades, les hem deixat allí. Mai més les hem tret per tirar-nos a sa cara alguna cosa.

En resum: Què l'amor duri sempre és un compromís basat en el respecte comú i amb sa pressa de consciència que estar junts és una opció que es renova cada dia.

A s'hora de sa entrevista totes aquestes reflexions realment van servir-me de poc. Ses preguntes del periodista van anar per uns altres temes més lleugers: com vam conèixer-nos, si celebràvem Sant Valentin, quants anys vam festejar, etc. I clar, amb els cinc minuts que va durar sa entrevista poques coses més podíem dir. Ho vam passar molt bé. 

En acabar, tinguérem temps de xerrar amb el periodista i s'al·lota que manejava sa càmera. Quan els hi explicava els meus pensaments d'abans van quedar un poc sorpresos. Actualment, alguns dels nostres valors ja s'han perdut. Avui vivim en la cultura de l'egoisme, del jo, i així no és possible viure en parella. Quan un sempre dona i s'altre només rep, és inviable.

Pobret, en Valentin cada dia té menys feina!