Diferents formes de cuinar.

 Eivissa, 2 de gener de 2025

DIFERENTS FORMES DE CUINAR.

 

 

 

A s'hora d'elaborar un plat perfecte o una recepta deliciosa, cada persona és un món i cuina a la seua manera.

Durant els viatges a casa del meu fill, a Anglaterra, m'agrada cuinar per ell i per a la seua família. M'encanta anar a comprar els ingredients, preparar-los i cuinar-los. Els moments compartits a taula no tenen preu. Aquestes festes de Nadal i Cap d'Any hem estat junts a Eivissa i, com era d'esperar, també hem cuinat plegats i hem compartit molts de moments a sa cuina.

Vull xerrar-vos del sopar de Cap d'Any a ca nostra. Cuiner i responsable de tot: el meu fill. Ajudant: el meu gendre. Jo em vaig dedicar a mirar i a contestar si em preguntaven. No van demanar-me gaires coses. Cuiner i ajudant, ho tenien clar.

Cuinaren: dos entrants, "gambons" al forn i calamars amb sobrassada. De plat principal, gall al forn amb tres guarnicions: mini bastanagues al forn amb suc de taronges i mel, col llombarda i patató al forn. Un espectacle de colors i de sabors.

El meu fill és un apassionat de sa cuina (sa güela materna va ser qui li va ensenyar), és enginyer i treballa en una empresa fabricant de cotxes. Per tant, cuinar amb ell és tot un repte. Us preguntareu: Quin repte? Com cuina un enginyer? Quina relació hi ha entre cuinar i el procés de creació d’un cotxe? La resposta és ben clara: Tot s'ha de fer amb un meticulós procés de planificació. Abans de comprar cap ingredient, el meu fill ja té un esquema detallat de cada pas. Sa recepta, ben estudiada, es converteix en un projecte més, com el disseny d’un cotxe nou. Cada peça té el seu lloc i la seua funció.

Tot va començar amb la selecció dels ingredients. Què volem cuinar i quins ingredients necessitam? Vam anar a comprar a molts de llocs diferents, a un gran supermercat, a una peixateria especialitzada, a un forn eivissenc, al Mercat Nou de Vila, a una fruiteria selecta, etc. S'havia de triar cada ingredient pel seu sabor, la seua qualitat i la capacitat d’encaixar perfectament en el resultat final que ell portava mercat fixament dins del cap.

No vull cansar-vos diguen que no va ser cosa fàcil trobar mini bastanagues, patató autèntic eivissenc, bones espècies, greix d'ànec o un gall pescat a Eivissa. El procés de comprar tots els ingredients va ser llarg i laboriós.

Sabíeu que molta patata vermella que trobau a ses botigues realment està produïda a França? Sabeu diferenciar el "cilantro" del julivert? Coneixeu per s'olor si una espècie està passada? Com diferenciau una taronja eivissenca d'una portada de fora? Sabíeu que segurament heu dit adeu a s'any 2024 amb reim d'un país sud-americà? El món s'ha convertit en global i trobar productes i sabors autèntics és una aventura.

Un cop tot va estar preparat, el meu fill va establir un horari rigorós. Cada minut comptava i el rellotge era un aliat fonamental. Des del moment en què començà a cuinar fins que el plat va servir-se, cada acció estava minuciosament planificada amb antelació.

Els temps de cocció són fonamentals. Un cuiner, un enginyer, sap que la precisió és clau. Cada ingredient s'ha de cuinar a la temperatura exacta i durant el temps necessari. No es pot improvisar. Cada minut està controlat. Ses patates es bullen un temps exacte, ses verdures es cuinen fins a aconseguir sa textura perfecta i els peixos es preparen a sa temperatura ideal i també durant un temps escrupolosament predeterminat.

Quan arriba el moment de muntar el plat, és on el cuiner/enginyer mostra tota la seua destresa. Col·loca cada element amb una precisió gairebé quirúrgica, com si fos a la línia de producció d’un cotxe. Sa salsa s’ha de posar amb molta cura, ses guarnicions han d’estar disposades estratègicament i cada peça ha d'encaixar per aconseguir un acabat perfecte. El resultat? No només un plat deliciós, també un plat visualment espectacular.

En resum, m'agrada veure cuinar al meu fill i seguir tot el procés, tot un exercici de disciplina i creativitat. Cada recepta és com un projecte, on la planificació i l’execució es fusionen per crear una cosa extraordinària. 

Els plats finals, a part de ser saborosos, van ser un testimoni de dedicació, planificació i precisió.

Molts anys i bons!