Eivissa, 10 de gener de 2025.
UNA MALA ESPERIÈNCIA BANCÀRIA.
Fa uns dies, una vegada més, vaig viure una experiència molt desagradable a una oficina d’una coneguda caixa d’estalvis. Va ser una situació molt decebedora que em va fer perdre la paciència i els papers.
Tot va començar quan vaig intentar fer un ingrés en metàl·lic al meu compte. El caixer no va acceptar l’operació i em va retornar els sous. A continuació, vaig anar a la caixa on una empleada va intentar repetir l'operació, però va passar el mateix. L’ordinador no permetia fer l’ingrés al compte. Després de diverses consultes i comprovacions, em va informar que el compte estava bloquejat per falta d'algunes dades.
“Bloquejat? I sense avisar-me em bloquegau el compte? No vegeu que teniu el meu telèfon i correu electrònic? Hauria estat fàcil avisar-me. Això no ho trob normal.”
“Quines dades o documents falten?” vaig preguntar.
“No li podem dir. Haurà d’anar a la seua oficina i consultar-ho amb un gestor.”
La cua de gent que esperava per ser atesa anava creixent, però jo no me'n volia anar.
“A veure, vull parlar amb sa directora.”
Va sortir una senyora molt amable, a qui li vaig explicar la situació. Em va respondre: “No ho entenc. Naltros sí que avisem als nostres clients. Haurà d’anar a la seua oficina.”
Veient que la meua paciència s’esgotava, vaig replicar: “Com que "els seus clients", vostè no té clients, tots som clients del banc, i vostè com a empleada té l’obligació d'atendre’ns a tots.”
I vaig continuar: “Com a client d’aquest banc, esperava un servei millor, una comunicació més fluida i no sentir-me frustrat per la manera com em tracteu.”
La cua de gent esperant a la caixa ja arribava fins a la porta del carrer. Vaig sortir de l'oficina, però no abans de dir ben alt "us podeu anar a la merda". Marxava enfadat, ignorat i sense cap resposta clara i amb el convenciment que un banc ha de cuidar els seus clients d'una manera més professional.
Vaja, que vaig perdre els papers. I la cosa més greu no fou perdre els papers, no. A primers d'any m'havia fet el propòsit de no enfadar-me més. Ja veis, portam deu dies de gener i ja l'he trencat.
Finalment, vaig desplaçar-me a la meua oficina, demanar cita amb el meu gestor, i, tot i el meu empipament, vaig continuar amb els tràmits.
Quan vaig arribar a l'oficina el meu gestor de sempre en diu que ell “ara ja no tinc clients concrets, ara he d'atendre a tot qui ve i que tenia molta gent esperant”, però va tenir el detall d'anar a buscar un company per veure de solucionar el problema del meu compte. Després d’esperar un poc un empleat m’atengué i efectivament, el problema era que faltaven dues firmes a la titularitat del compte: sa meua i una més.
“No pot venir s’altre titular a firmar?”
"Doncs no, ara, avui no pot".
"Idò haurà de tornar demà".
Per casualitat, els dos titulars teníem disponibilitat horària per anar-hi a la tarda, però a hores diferents. El plan era primer hi aniria jo i després s’altre titular. Quan a la tarda vaig arribar m’atengué una persona diferent del matí. Era una coneguda i antiga alumna de sa meua dona.
“Hola Pep, i tu per aquí, què vols?”. Li explic i em diu “Ara mateix ho arreglam … Va fer unes quantes operacions a l'ordinador, em va fer firmar un document i en digué: solucionat!. El compte ja està operatiu. No va tardar ni un minut.
Jo .. "Bé, dins una hora més o menys vindrà s’altre titular a signar".
“No, no … No fa falta que vengui. Ja ho he arreglat. Amb la teua firma ja és suficient”
Enteneu alguna cosa? Jo no. Vaig donar les gràcies, vam xerrar de temes personals i me'n vaig anar.
Si el problema real era una sola firma, sa meua, per quin motiu no vaig poder solucionar el tema durant la primera visita a l’oficina propera a casa? Són uns embolicadors amb poques ganes d'ajudar als clients.
Desig que aquesta experiència pugui ser un recordatori per a tots de la importància d'exigir un bon servei i un tracte correcte per part d'aquestes entitats.
