Fuerteventura. A qui pugui interessar.

 Eivissa, juny 2024.

A QUI PUGUI INTERESSAR.

Faig un petit resum del que vam fer, on vam anar i petits comentaris dels llocs que visitarem durant s'estada a Fuerteventura. No és gaire cosa. Simplement, pens que pot servir d'ajuda a qualsevol que vulgui visitar s'illa alguna vegada.

Vull compartir un viatge a un lloc un poc oblidat, una illa on he trobat vent i silenci, dunes i oceà, volcans i pedres, sal i pols. Una illa que m'ha enamorat.

7/juny. Divendres.

Vol NT5133 Binter. Eivissa - Gran Canària. 3.35 - 6.10 hores.
Vol inaugural ruta Canàries-Eivissa. Volam uns 20 passatgers.

Vol NT200 Naysa. Gran Canària - Fuerteventura. 7.00 - 7.40 hores.

És sa primera vegada que volam amb un vol nocturn. Si puc no repetiré. El meu cos ja està acostumat a dormir a unes hores determinades i tampoc tenc necessitat de fer matinades.

Lloguer de cotxe: Cicar.
7/6/24 > 8.00 hores - 13/6/24 > 19.00 hores.
Preu 135,80 euros + combustible. Vehicles quasi nous i moderns.

 

Ens vam allotgar a l'Hotel (antic Parador)  Mirador de Fuerteventura
7/6 - 13/6. 6 nits.
Preu : 581,24 euros allotjament + esmorzar.

Antic Parador Nacional inaugurat allà pel 68. Avui reformat i modern. Molt a prop de l'aeroport i ben comunicat amb tota l'illa. Personal molt atent i una gastronomia local molt cuidada.

Ruta:
Betancuria. És s'antiga capital de s'illa. Un poblet ben conservat i on un pot fer-se una idea de com es vivia fa segles.
Mirador Corrales de Guize.
Església Inmaculada Concepción.

Sopar: Rte. La Puipana. Puerto del Rosario. Excel·lent.

 

 

8/7 Dissabte.

A primera hora del matí caminada per sa platja davant s'hotel. S'ha d'anar alerta amb s'arena negra. Colpeja sa planta dels peus.

Ruta:
Parc Natural Dunas de Corralejo.
Corralejo.

Sa carretera que uneix Puerto del Rosario amb Corralejo és molt polida. S'asfalt passa entre ses dunes d'arena i l'oceà, dins del parc natural de Corralejo.

No vam visitar s'illa Lobos. Na Lina no pot caminar tant de tros i tampoc era per deixar-la tota sola.

Dinar: Rte. El Horno. Villaverde. Un restaurant grill/asador on cuinen plats de gastronomia local i fan sa carn de cabrit d'una forma especial i molt gustosa.

La Oliva. Parada per visitar s'església.
Tindaya. Parada per veure el volcà. Diuen els illencs que Tindaya és una muntanya màgica. És un dels símbols de s'illa.

 

 

 

9/7 Diumenge.

Seguim una ruta recomanada per sa recepcionista de s'hotel. De fet, cada dia ens hem deixat aconsellar per sa gent local abans de realitzar qualsevol ruta. Us puc assegurar que és una bona forma de conèixer alguns llocs que no venen a les guies.

De bon matí caminada per sa platja davant s'hotel. A primera hora s'està espectacular: després de baixar la mar s'olor de sal ho impregna tot.

A Espanya avui s'han celebrat eleccions europees. No ens hem enterat.

Ruta:
Los Molinos.
Platja d'arena negra envoltada de còdols. Ses casetes de pescadors semblen xaboles. Tot molt brut. Ens havien recomanat dinar al Rte. Casa Pons. Dona fàstic.

Seguim per Tindaya > La Oliva > Direcció El Cotillo.

Vam reservar al Rte. Roque de los Pescadores, a El Cotillo. A primera línia de la mar, nou, bon servei i un dinar de peix al forn, postres i beure per uns 75 euros els dos. Excel·lent. Ens van oferir peix portat directament a sa cuina des de ses barques del port. No heu d'esperar res més. Res de sofisticació. Simplement un tracte especial i un peix boníssim. Avui en dia, trobar un lloc com aquest s'ha d'agrair.

Visita al far Tostón. El far que son tres fars. Tots tres diferents i tot tres envoltats d'un paisatge al·lucinant.

Per sopar, ens quedam a sa cafeteria de s'hotel. Un beure i alguna petita cosa per menjar.
Amb s'horari local arribar sense fer "bedais" a les 22 hores és complicat.

 

 

 

 

 

 

10/7 Dilluns.

Primera part, ruta sud.

Ruta:
Puerto del Rosario > direcció Las Salinas.
Museo de las Salina del Carmen + visita a ses salinas. M'agradà molt sa visita. Ses salines són petites. Com un jugaroi.

Seguim direcció Las Playitas. Aprofitam per passejar i fer un refresc.
El restaurant recomanat tanca els dilluns.

Seguim direcció Tarajalejo. També està tancat el Rte. La Barraca que ens havien recomanat.

Com tenim poca gana, decidim anar fins a Ajuy.
Ses carreteres per ses muntanyes són bones, però s'altitud i ses "curves" cansen molt.

Dinam a un restaurant a s'entrada d'Ajuy. Rte. La Maresia.
Demanam una "parrillada de peix" i ses mosques ens envaeixen. No vam prendre postres ni cafè. Vam pagar i vam fugir. Quin fàstic.

Baixarem a sa platja d'Ajuy. Al Rte. Cuevas de Ajuy vam prendre cafè i unes postres. S'estava molt bé a sa fresca i sobretot sense mosques.

Tornada per Ajuy > Pájara > Tuineje > Antigua > Puerto del Rosario.
Hem fet molta carretera, però hem vist uns paisatges preciosos.

 

 

 

 

 

11/7 Dimarts. 

Segona part, ruta sud.

Ruta:
Direcció directa a Morro Jable. Uns 85 quilòmetres per davant.
Dinam al Rte. Laja, a Morro Jable. Correcte i bé de preu. Vam pagar 38 euros d'una "parrillada" de verdures i d'una fritura de peix, beure i postres. El restaurant està a primera línia de la mar.
Després de dinar caminada per s'arena de sa platja. S'aigua de la mar està freda.

Tornada per Costa Calma. Pàrquing del Hotel Melià. Fa molt de vent, però era obligada sa visita: totes ses idíl·liques imatges d'arena blanca i aigües turqueses que veureu a sa publicitat de s'illa estan tretes d'allí.

Ens recomanen NO ANAR al far del final de s'illa i TAMPOC a Cofete. Els camins són de terra i molt dolents.

A s'arribada a s'hotel, quan em vaig posar baix la dutxa, sa sal i s'arena em baixaven per ses cames.

El temps ha canviat. Fa molt de vent. No apeteix baixar a caminar per sa platja. Ens quedam a sa terrassa de s'hotel.

 

 

 

12/7 Dimecres.

Ruta: part interior i central de s'illa.

Puerto del Rosario > Aeroport > Las Salinas > direcció Valles de Ortega. No param. És un petit poble. > Tuineje > Pàjara.

A Pàjara feim una parada per descansar al bar del poble i caminar un poc. Després de preguntar a sa gent local (per cert, una gent encantadora) ens atrevim: s'altitud i ses carreteres no ens han de fer por.
Seguim direcció Vega de Rio Palma. Una ruta espectacular. Vam pujar per unes carreteres d'una altitud ben pronunciades.
Parada al mirador del Risco de la Peñas. Fantàstic! Magnífiques vistes.
Parada al mirador de las Peñitas. Igual que s'anterior. Espectacular.

Arribada al poble de Vega de Rio Palma. Visita mot recomanable.
Vam dinar al Rte. Casa de la Naturaleza, a Vega del Rio Palma. Mot bé. De menú: Un primer, un cabrit al forn, postres i beure. Vam pagar uns 75 euros dels dos. Simplement espectacular!

Tornada a s'hotel per Betancuria.

Vam sopar d'una taula de formatges de cabra del lloc. Un sopar difícil de pair. Tota sa nit els formatges ens van donar guerra.

 

 

 

 

 

13/7 Dijous.

Dia de tornada.
Visita a un centre comercial de Puerto del Rosario. Hem de comprar algun detall pels nets ...
Tornam a dinar al Rte. Puipana.
Descansam unes hores a s'hotel.

A s'aeroport, sa tornada del cotxe de lloguer fàcil, ràpid ... Aquí ningú controla res.

Facturació Binter:
NT Fuerteventura - Gran Canàries. 19.50 hores.
NT Gran Canàries - Eivissa. 22.45 hores.

Ens fan pagar 10 euros per cada maleta per excés de pes. Portam 20 quilos i el màxim és 16.

El vol de Gran Canàries a Eivissa porta retard. A s'aeroport tot està tancat. Tenim dificultats per trobar un lloc on menjar i beure alguna cosa.

El vol a Eivissa finalment surt a les 00.30 hores del divendres (hora local). No podem dormir mica durant el vol. Ara porten caramels, ara tovaioletes, ara un refrigeri, ara aigua ... Etc. A més, dins s'avió tenen s'aire acondicionat al màxim i fa fred ...

Per acabar d'arredonir el tema, a s'arribada a Eivissa ens fan esperar quasi una hora per recollir ses maletes i a sa sortida (eren les 4.30 hores de sa matinada) ni un taxi a sa parada.

Vam arribar a ca nostra passades les 5.30 hores de sa matinada.

Totes aquestes "incidències" no han fet que hàgim disfrutat d'una setmana fantàstica viatjant per Fuerteventura.

 

 

Tant de bo poguem tornar-hi!

Fuerteventura: Simplement buscava la pau.

Eivissa, juny 2024.

FUERTEVENTURA: SIMPLEMENT BUSCAVA LA PAU.

Estava cansat. Cansat d'intentar arreglar el que no vaig rompre, de buscar solucions a problemes que no he provocat, de donar sempre el millor de jo i veure que ses coses no surten com un voldria. I un dia vaig decidir parar. Volia parar i mantenir-me sencer. No era egoisme, era per orgull i amor propi. 

Vaig anar a Fuerteventura simplement per intentar trobar la pau. Cada matí, a primera hora, baixava a sa platja de davant s'hotel i seguia unes pautes molt semblants als exercicis de Pilates que faig rutinàriament a Eivissa.

 

 

 

Respirava fondo vàries vegades. Inspirava per carregar-me de tota s'energia que m'envoltava. Espirava per alliberar-me de ses tensions del cos. I a mesura que anava respirant, sentia com el meu cos cada vegada estava més relaxat.

Després, ficava els peus i ses cames dins s'aigua freda de la mar. Sentia el cos, els braços, s'esquena i el cap tot relaxat.

Per uns moments vaig alliberar sa tensió i la rigidesa dels meus músculs. Caminant per s'arena sentia sa calor del sol que a poc a poc m'acariciava, sentia la suau brisa del mar i ses cassogues de s'arena als peus. Allà lluny la mar canvià a color turquesa.

Sentia com la mar m'acariciava, com sa meua pell i el meu cos absorbien s'energia de la mar. No tenia presses per anar-me'n. Tenia por que simplement tot fos un somni i no volia despertar-me.

M'he trobat amb jo mateix i he disfrutat d'un lloc únic.

Fuerteventura és una illa immensa d'arena, muntanyes, vent, dunes, volcans, platges i naturalesa per tot arreu. Un lloc perfecte per disfrutar del sol, la mar i s'arena. Sentir el sol directament a sa pell, la mar als peus i passejar sentint el vent a la cara és una cosa impagable i única. Davant tot això, m'he sentit afortunat de poder disfrutar de llocs i moments tan meravellosos.

Alguns us preguntareu el motiu d'expressar ses meues sensacions per escrit? Ho he de dir: He trobat un destí ideal, que m'ha ajudat a trobar el meu equilibri, que m'ha fet sentir-me bé amb jo mateix. Un lloc on m'he sentit lliure deixant perdre sa mirada a l'horitzó, escoltant el vent o mirant ses ones i els núvols.

M'he sentit el més petit del món davant tanta immensitat i a la vegada he disfrutat de s'illa més que a qualsevol altre lloc. I el més importat, vaig sentir-me còmode des del primer moment de s'arribada.

Hauré de tornar-hi.

 

  

 

 

 

 

Fuerteventura: Vent, arena i desert.

Eivissa, juny 2024. 

FUERTEVENTURA: VENT, ARENA I DESERT.

Fuerteventura és s'illa del vent: Del vent que em xiulava en les orelles i m'impedia escoltar a sa  meua parella que caminava a poca distància de jo. Vent que bufava molt fort durant el dia i que es calmava un poc durant la nit deixant una sensació immensa de pau. Vent com el que mai havia sentit i que em portava d'un costat a s'altre de ses carreteres i m'obligava a reduir sa velocitat.

 

 

 

 

Fuerteventura és s'illa de s'arena: De s'arena que no solament s'aferrava als meus peus en caminar per ses platges. Era s'arena que s'aferrava al cos, a sa roba. S'arena que cobria el nostre cotxe de lloguer. Era s'arena que m'entrava al nas, a ses orelles, a sa boca i s'enredava als cabells. El vent arrossegava s'arena i la colpejava al meu cos. Era com sentir que s'illa em colpejava intensament tota sa pell.

 

 

 

 

 

Fuerteventura és una illa deserta. Deserta i salvatge. Un "secarral" segons m'ho deien sa gent d'allí. Una illa volcànica, d'arena, pols, pedres i terra. Dura. Resistent. Plena de llocs llunyans i racons especials de difícil accés. Una illa de camins i forats que feien tremolar el cotxe. Una illa d'uns estius eterns i moltes hores de sol. Una illa tranquil·la que viu sense presses, de muntanyes i platges infinites, d'arena blanca i aigües color turquesa. Una illa que m'ha deixat el sabor a sal a tota sa pell. 

 

 

 

 

 

Després de diferents viatges per quasi totes ses illes Canàries (em falta conèixer El Hierro) crec que Fuerteventura és una illa difícil, no apta per a tothom. Una illa que conserva el seu encant i pròpia personalitat i que encara no ha estat arrasada (però pel camí que van els esdeveniments crec que a poc a poc ho aniran fent malbé) per la massificació turística. M'ha encantat conèixer llocs remots i allunyats de tot i tots. M'ha fet sentir que estava en contacte total amb la naturalesa. Una illa que m'ha sorprès i m'ha enamorat. Hi vaig arribar sense cap expectativa ni idea preconcebuda i quan va arribar s'hora de partir m'emportava unes sensacions gravades a la pel i a la retina que seran difícils d'esborrar durant molt de temps.