Eivissa, 12 de Juny de 2026.
AMPLIANT HORITZONS.
Cada dia em posen més difícil justificar els moviments del meu compte bancari. I no pels imports, no. Jo encara som d'aquells antics que pensen que el problema d'un extracte és descobrir com gast massa. Mai m'hauria imaginat que arribaria un dia en què hauria de donar explicacions per cada càrrec. Però el món evoluciona. O involuciona. Encara no ho tenc clar.
Sa cosa va començar s'any passat. Sa meua gelateria de
referència de Platja d'en Bossa, en un exercici de subtilesa comercial digne
d'un adolescent que acaba de descobrir Internet, m'enviava els càrrecs amb el
concepte "Punto G". Ja vaig escriure en el seu moment sobre la
conveniència (o més aviat sa manca absoluta de conveniència) d'haver de
justificar davant qualsevol persona que aquells 4,50 euros corresponien a un
cucurutxo d'avellana i no a activitats recreatives de caràcter més... exploratori.
Vaig pensar que era un cas aïllat. Una anècdota. Una mala
decisió de màrqueting. Un atac puntual de creativitat.
Ingenu de mi.
S'altre dia vaig decidir provar una nova gelateria de Ses
Figueretes, més a prop de casa. Els meus amics sempre em diuen que he d'ampliar
horitzons, que sempre vaig als mateixos llocs. Idò mirau, els vaig fer cas. Vaig
anar-hi, vaig menjar un gelat ben bo, vaig pagar, vaig marxar satisfet i vaig
continuar amb sa meua vida.
Fins que uns dies després vaig revisar s'extracte del banc.
Concepte del càrrec: "Heladeria Frigida".
Perdonau, però de què anam?
S'han posat d'acord? Hi ha algun congrés de
gelaters amb una ponència titulada "Dobles sentits i com complicar sa vida
als clients"? Existeix una associació professional dedicada exclusivament
a convertir qualsevol extracte bancari en el diari íntim d'una persona amb unes
aficions molt específiques?
Perquè vist des de fora, el meu historial bancari és
preocupant. Un dia "Punto G". Un altre dia "Heladeria
Frigida".
Sa setmana que ve segurament descobriré un restaurant que
factura com "A fuego lento", una panaderia que apareix com "Pan
Duro" i una fruiteria amb el nom de "Tu Melocotón". I jo, ha de quedar clar, només
intentant prendre un gelat de tant en tant.
El que realment em preocupa és el meu gestor del banc. Perquè
jo el veig molt educat quan em telefona. Molt professional. Molt correcte. Però
no puc evitar demanar-me què deu pensar quan repassa els meus moviments. Perquè
qualsevol persona que miri aquell extracte arribarà inevitablement a sa
conclusió que no som un ciutadà normal que compra gelats. Pensarà que som un
individu amb una obsessió molt concreta i una estratègia financera basada en
petits pagaments recurrents de 4,50 euros.
I ara què he de fer? Tornar al pagament en efectiu com si fos un narcotraficant? Demanar factura detallada de cada cucurutxo? Dur un dossier amb fotografies dels gelats consumits per si algun dia he de comparèixer davant una comissió d'investigació familiar?
Perquè jo, sincerament, només vull menjar un gelat. Però segons el meu banc, sembla que estic protagonitzant una novel·la eròtica de baix pressupost. I el pitjor de tot és que els únics testimonis que tenc són una terrina de iogurt o un cucurutxo d'avellana.
