Eivissa, 20 de Maig de 2026
CAMINO DE SANTIAGO. SANTIAGO DE COMPOSTELA.
Es dos dies que vaig passar a Santiago de Compostela varen
ser un temps necessari per descansar, recuperar forces i avaluar com havia
quedat es cos després del Camino. També varen servir per disfrutat amb calma de
tot es patrimoni cultural i gastronòmic que ofereix sa ciutat.
Es primer dia va començar amb una de ses passes més
esperades: anar a segellar sa Compostel·la. Tot va ser fàcil i sense gaires cues, així que ben aviat ja tenia a ses mans es document oficial que acredita
que he completat 113 km del Camino. Un paper senzill, però carregat de
significat i emocions després de tot es que he viscut durant aquests dies.
A les 11 del matí ja estava a sa Catedral per guardar lloc. A
les 12 hores començava sa missa del peregrí amb es Botafumeiro funcionant.
Simplement espectacular. Veure’l travessar sa nau central de sa Catedral és una
d’aquelles imatges que quedaran gravades per sempre dins sa memòria.
En sortir de missa, direcció cap al Mercado de Abastos de
Santiago: tapeo, cervecetes i qualque vinet per celebrar tot es camí
recorregut. En acabar de dinar, sa pluja va fer acte de presència, però no va
impedir continuar amb es pla previst: una visita guiada per sa Catedral de
Santiago de Compostela. Vaig recórrer sa nau central, es Botafumeiro, sa tomba
i sa imatge de s’apòstol, i també sa Porta Santa. Una visita realment
interessant i plena d’història.
Després continuàrem cap al Monasterio de San Martiño Pinario
i es Museu Diocesà. Quina meravella. Allà hi guarden autèntics tresors:
estàtues, pintures i peces d’un valor impressionant.
Es segon dia, coincidint amb sa festa de l’Ascensió (molt
celebrada a Santiago de Compostela), vaig tornar al Museu de sa Catedral. A sa
planta baixa, ses pedres des mestre Mateo; a sa primera planta, una exposició
dedicada a s’apòstol Santiago; a sa segona planta, es claustres, sa capella de
relíquies, sa biblioteca, es Botafumeiro i sa sala capitular; i a sa tercera planta,
sa part tèxtil, es tapissos i sa balconada amb unes vistes magnífiques sobre sa
plaça de l’Obradoiro.
En acabar sa visita, encara vaig tenir temps de fer un
passeig amb es trenet turístic per sa part moderna de sa ciutat. I per dinar,
una aturada a El Gato Negro. Simplement espectacular.
Quan es sol ja començava a pondre’s, vaig sortir a caminar
tot sol. Necessitava acomiadar-me de sa ciutat. Volia endur-me dins sa memòria
aquella imatge de Santiago fent-se de nit, amb aquella llum especial i aquell
ambient tan únic.
S’endemà, ben de matí, començava es camí de tornada cap a
casa. Es somni, a poc a poc, s’estava acabant.
Algunes fotos de s'estada a Santiago:
Segon dia:
Arribada a s'aeroport d'Eivissa_ Final del Camino.
No hay comentarios:
Publicar un comentario