Camino de Santiago. Etapa nº 1. Sarria a Portomarín.

Eivissa, 18 de maig de 2026

CAMINO DE SANTIAGO. ETAPA Nº 1. SARRIA A PORTOMARÍN.

Etapa 1: de Sarria a Portomarín.

Sa primera etapa del Camino em va portar de Sarria fins a Portomarín, en un recorregut d’uns 22 quilòmetres. És una etapa de dificultat moderada, molt ben senyalitzada i amb un ambient constant de caminants que fa que mai et sentis tot sol. Vaig sortir a les 7.30 del matí i vaig arribar a les 16.30 hores. En total, gairebé nou hores caminant, a un ritme tranquil d’uns 3 km per hora.

El terreny combina pistes rurals, petits trams d’asfalt, boscos humits i verdíssims, torrents d’aigua i moltes pedres. Durant tot el camí vaig tenir bon temps, cosa que em va permetre disfrutar encara més de sa ruta.

Km 0. Sarria.

Vaig començar el dia passejant pels carrers encara adormits de Sarria. Vaig veure l’església de Santa Mariña, el monestir de La Magdalena i el barri antic del poble. Ses famoses fletxes grogues apareixen de seguida i és gairebé impossible perdre’s. Sa sortida del poble és còmoda, amb una lleugera baixada, però ben aviat comencen els primers “trencacames”: pujades i baixades constants que et fan trobar el ritme real del Camino.

 

Km 4. Barbadelo.

A Barbadelo em vaig aturar davant la preciosa església romànica de Santiago de Barbadelo. Petita, austera i molt ben conservada. A prop hi ha el cementeri rural i camps oberts que transmeten una gran calma. El terreny continua ondulat, amb pujades i baixades suaus però constants.

 

Km 7. Rente.

En aquest tram el Camino entra de ple dins els boscos gallecs. Vaig caminar entre roures i castanyers, envoltat d’humitat, silenci i olor de terra banyada. Pel camí apareixen hórreos, cases de pedra i petits nuclis rurals que semblen aturats en el temps. Ses pujades i baixades aquí són suaus i agradables.

 

Km 10. Ferreiros.

Ferreiros em va semblar el lloc perfecte per fer sa primera parada llarga. Hi vaig prendre un cafè i vaig aprofitar per descansar una mica. Hi ha serveis, bars i força ambient de caminants. El poble conserva l’essència de ses aldees tradicionals gallegues, amb murs de pedra i cases antigues. Després d’aquí arriba una pujada progressiva que es fa notar bastant a ses cames.

 

Km 13. Mirallós.

A Mirallós el paisatge s’obre una mica més. Vaig veure vaques pasturant tranquil·lament i aquell paisatge gallec clàssic de prats intensament verds, tanques de pedra i boira llunyana.

 

Km 16. Morgade.

En arribar a Morgade vaig trobar més cases tradicionals, fonts i ombra. Aquí també apareix la simbòlica fita dels 100 quilòmetres fins a Santiago, un dels punts més emocionants del Camino. A partir d’aquí el terreny canvia i comença una baixada suau.

 

Km 19. Embassament de Belesar.

Aquest és un dels moments més espectaculars de s’etapa. De sobte apareixen ses primeres vistes del riu Miño i de Portomarín al fons. Sa baixada fins al pont és llarga, intensa i bastant dura pels genolls. Cal anar amb compte, especialment si ja acumules cansament.

 

Km 21. Entrada a Portomarín.

El llarg pont sobre s’aigua impressiona. Després de tantes hores caminant, veure Portomarín davant teu provoca aquella barreja de cansament i satisfacció difícil d’explicar.

 

Km 22. Portomarín.

Vaig arribar finalment a Portomarín, presidit per l’església-fortalesa de San Nicolàs i la seua gran escalinata monumental. Jo no vaig tenir forces per pujar-la; sa baixada final m’havia deixat ses cames destrossades. Tot i això, s’arribada té alguna cosa especial: sa sensació d’haver completat el primer gran pas del Camino.

 

Recomanacions personals:

- Dormiu a Portomarín i sopau bé: s’etapa següent és més exigent.

- No sortiu massa forts: els primers 10 quilòmetres són traïdors, amb pujades i baixades constants.

- Caminau a ritme regular i descansau cada 5 km aproximadament.

- Portau sempre aigua. Molt important hidratar-se bé.

- Unes bones sabates de trail còmodes marquen la diferència.

- Jo recomanaria no aturar-se a fer un dinar llarg: millor un cafè, aigua i continuar.

- Els bastons són molt útils, sobretot per sa baixada final cap a Portomarín.

 

Aquesta primera etapa em va semblar preciosa i ideal per començar el Camino. Té de tot: boscos, poblets de pedra, boira, torrents d’aigua i un final espectacular sobre el riu Miño. És un camí que et fa entrar a poc a poc dins el ritme del caminant.

Algunes fotos de s'etapa:

Seguiré amb més entrades al blog.