Camino de Santiago. Etapa nº 3. Palas de Rei a Arzúa.

Eivissa, 19 de maig de 206

CAMINO DE SANTIAGO. ETAPA Nº 3. PALAS DE REI A ARZÚA. 

Sa tercera etapa del Camino em va portar de Palas de Rei fins a Arzúa, en una jornada llarga i especialment exigent. Són uns 29 quilòmetres de camí trencacames: pujades i baixades constants, sense grans ports de muntanya però també sense cap descans real. És una etapa que desgasta molt més del que sembla sobre el paper.

El terreny alterna pistes forestals, petits trams asfaltats i pobles diminuts plens d’essència gallega. Fins a Melide vaig tenir bon temps, amb estones de sol i cels oberts. Però després tot va canviar: fins a Arzúa em va ploure intensament i el cansament acumulat es va començar a notar de veritat.

 

Km 0. Palas de Rei

Vaig sortir de Palas de Rei travessant els seus carrers antics encara mig adormits. Sa sortida és còmoda, amb una lleugera baixada, però aviat tornen ses pujades suaus que ja no t’abandonen en tota sa jornada.

 

Km 3. San Xulián do Camiño

Aquest petit poble rural em va semblar preciós. Cases de pedra gallegues, hórreos tradicionals, safareigs antics i una petita església que dona al lloc un ambient autèntic i tranquil. Aquí el Camino encara conserva aquell ritme pausat dels primers quilòmetres.

 

Km 6. Ponte Campaña

A partir d’aquí el camí entra dins zones més boscoses. Vaig caminar entre eucaliptus i roures, envoltat de boirina matinal i molta humitat. El terreny es converteix en un autèntic “rompepiernas”: pujades curtes, baixades repetides i cap tram realment planer.

 

Km 8,5. O Coto

Aquí es produeix un dels petits moments simbòlics del dia: el canvi de província, deixant enrere Lugo per entrar a A Coruña.

 

Km 10. Leboreiro

Leboreiro és, probablement, un dels pobles més polits de tota s’etapa. Vaig trobar-hi una atmosfera gairebé medieval: s’església romànica, ses cases antigues, sa calçada històrica, els carrers empedrats i ses façanes de pedra fan que sembli un poble congelat en el temps.

 

Km 12. Furelos

El pont medieval de Furelos és un dels punts més fotografiats del Camino, i quan hi arribes entens perfectament per què. El riu baixava tranquil i l’escena tenia una bellesa serena i molt especial.

 

Km 15. Melide

Quan vaig arribar a Melide vaig pensar sincerament que s’etapa hauria d’haver acabat aquí. El cansament començava a aparèixer de debò i encara quedava molt camí fins a Arzúa.

Melide em va encantar. És un poble viu, ple de caminants, carrers antics, places i terrasses. Hauria valgut la pena quedar-hi una nit més i continuar s’endemà.

Sa parada obligada és Restaurante Ezequiel. Aquí vaig provar el famós polp a feira, un dels grans rituals gastronòmics del Camino.

 

Km 17. Sortida de Melide

Sa sortida de Melide és preciosa. El camí travessa boscos molt verds, amb arbres que formen autèntics túnels naturals. Ses pujades i baixades continuen, suaus però constants. Va ser aquí quan el temps va canviar completament i va començar a ploure amb força.

 

Km 20. Boente

Boente és un poble petit i tranquil, amb la seua església i el campanar dominant el paisatge. Els camins de pedra i s’ambient humit li donen aquell aire tan característic del Camino gallec.

 

Km 24. Ribadiso da Baixo

Aquest va ser un dels llocs més màgics de sa jornada. El pont antic, el riu, el bosc i els reflexos damunt l’aigua creaven una escena preciosa malgrat sa pluja.

 

Km 26. Pujada final cap a Arzúa

S’últim esforç es fa molt dur. Hi ha una pujada important entrant a Arzúa que sorprèn especialment si ja arribes castigat físicament. Jo, en aquell moment, ja no podia més.

Ses pujades i baixades constants, sa pluja intensa i sa roba completament xopa em van acabar superant. Vaig aturar-me a un bar i vaig decidir cridar un taxi fins a s’hotel. El Camino és per gaudir-lo, no per patir-lo.

 

Km 29. Arzúa

Vaig arribar a Arzúa sota una pluja persistent que ja no va parar en tota sa tarda. Només tenia ganes de descansar, assecar sa roba i sopar tranquil·lament a un bar a prop de s’hotel.

 

Aquesta etapa em va semblar molt més dura del que imaginava. No hi ha una gran pujada memorable; el desgast ve precisament d’aquell pujar i baixar constant durant tot el dia. Tot i així, és una etapa preciosa, molt variada i amb alguns dels pobles més polits del Camino. Llàstima de sa pluja intensa i del cansament acumulat, que em van impedir gaudir-la plenament.

 

Recomanacions personals:

- Portau bastons: són molt útils en aquesta etapa.

- Hidratació constant durant tota sa jornada.

- Fruit secs o menjar lleuger per anar recuperant energia.

- Un bon impermeable és imprescindible: que realment aguanti sa pluja.

- Si podeu, dividiu s’etapa en dues parts: una fins a Melide i una altra fins a Arzúa.

- Si pensau continuar fins a Arzúa, no abuseu del polp a feira a Melide.

- Val la pena sortir ben prest al matí per caminar amb calma i arribar amb marge.

Algunes fotos de s'etapa nº 3.

Seguiré amb més entrades al blog .....