martes, 19 de mayo de 2026

Camino de Santiago. Etapa nº 2. Portomarín a Palas de Rei.

Eivissa, 19 de maig de 2026

CAMINO DE SANTIAGO. ETAPA Nº 2. PORTOMARÍN A PALAS DE REI.



Sa segona etapa del Camino em va portar de Portomarín fins a Palas de Rei, en un recorregut d’uns 25 quilòmetres. És una etapa llarga, de perfil aparentment suau, però molt més exigent del que sembla. El terreny combina molta pista forestal, trams d’asfalt i pujades constants que, sense ser dures, acaben castigant ses cames amb el pas de ses hores.

Vaig sortir a les 8.30 del matí i vaig arribar a Palas de Rei a les 16.30 hores. Vuit hores caminant, a un ritme aproximat de 3 km per hora.

Sa pluja em va acompanyar durant gairebé tot el matí. A més, vaig cometre s’error de portar roba poc adequada per s’aigua: transpirava massa i vaig acabar banyat igualment. Al migdia el cel es va obrir i vaig poder caminar molt més còmode, però a s’arribada a Palas de Rei sa pluja va tornar una altra vegada.

Sa sortida de Portomarín ja marca el to de sa jornada: una pujada llarga i sostinguda d’uns dos quilòmetres que es fa especialment pesada si surts amb el cos fred. I el final tampoc regala res: s’entrada a Palas de Rei és un autèntic trencacames, amb baixades i pujades constants que es fan dures tant pel desnivell com pel cansament acumulat.

A més, durant sa baixada final vaig començar a notar molèsties a un dit del peu dret per culpa d’una butllofa. Vaig haver de posar-me un Compeed i esperar que s’endemà aguantés.

 

Km 0. Portomarín

Vaig sortir de Portomarín amb sa llum del matí reflectida damunt s’embassament de Belesar. El pont sobre el riu Miño i la silueta de s’església-fortalesa de San Nicolao ofereixen una de ses imatges més espectaculars d’aquesta etapa. Però s’encant dura poc: just sortir comença una pujada llarga i constant que obliga a trobar el ritme molt aviat.

 

Km 5. Toxibó

Toxibó és un petit poblet rural amb tota l’essència gallega. Vaig passar entre hórreos tradicionals, cases de pedra i aquell silenci humit tan característic del Camino quan plou.

 

Km 8. Gonzar

Gonzar és un dels primers punts ideals per descansar o fer un cafè. Jo, tot i ploure, em trobava bé i vaig decidir continuar sense aturar-me. El camí seguia alternant pistes i petites pujades suaus.


Km 13. Ventas de Narón

Aquí vaig veure sa capella da Madalena, un dels punts més coneguts de sa jornada. Va ser un bon lloc per fer una parada, menjar una mica i recuperar forces abans de continuar.

 

Km 16. Cruceiro de Os Lameiros

Un dels punts més simbòlics de s’etapa. El Cruceiro de Os Lameiros és una antiga creu de pedra carregada d’història i molt vinculada al Camino. Amb sa pluja i sa boira, s’ambient aquí tenia alguna cosa especial.

 

Km 17. Ligonde

A Ligonde vaig passar pel seu antic cementeri de caminants, un indret senzill però ple de memòria i història jacobea.

 

Km 23 — Monte Sacro

Abans d’arribar a Palas de Rei, el camí s’obre en alguns punts i deixa veure bones panoràmiques del paisatge gallec. Record especialment sa llum de sa tarda després de sa pluja, els camps verds i aquella sensació que el camí no s’acabava mai.

 

Km 25 — Palas de Rei

Vaig arribar finalment a Palas de Rei cansat, moll i amb els peus castigats. Vaig veure s’església de San Tirso i només pensava en una cosa: sopar bé i descansar. S’endemà tocava una etapa llarga fins a Arzúa.

 

Recomanacions personals:

-   - Els bastons ajuden molt a ses baixades finals.

-   - Sortiu ben esmorzats.

-   - No feu massa ràpid sa pujada inicial de Portomarín.

-   - Mentalment, preparau-vos: s’arribada a Palas de Rei sembla que no arriba mai.

-  - Hidratació constant durant tota s’etapa.

-  - Si hi ha previsió de pluja, portau roba realment impermeable però transpirable.

-  - Vigilau els peus des del principi: sa humitat i els quilòmetres passen factura.

 

Aquesta etapa es disfruta molt més caminant sense presses i mantenint un ritme constant. No és tan espectacular visualment com altres jornades del Camino, però té tota s’essència de Galícia: boscos, pedra, hórreos, creus antigues i petits pobles perduts entre sa boira i sa pluja.


Algunes fotos de s'etapa nº 2. 
























Seguiré amb més entrades al blog ....




No hay comentarios:

Publicar un comentario