Eivissa, 19 de maig de 2026
CAMINO DE SANTIAGO. ETAPA Nº 2. PORTOMARÍN A PALAS DE REI.
Sa segona etapa del Camino em va portar de Portomarín fins a Palas de Rei, en un recorregut d’uns 25 quilòmetres. És una etapa llarga, de perfil aparentment suau, però molt més exigent del que sembla. El terreny combina molta pista forestal, trams d’asfalt i pujades constants que, sense ser dures, acaben castigant ses cames amb el pas de ses hores.
Vaig sortir a les 8.30 del matí i vaig arribar a Palas de
Rei a les 16.30 hores. Vuit hores caminant, a un ritme aproximat de 3 km per
hora.
Sa pluja em va acompanyar durant gairebé tot el matí. A més,
vaig cometre s’error de portar roba poc adequada per s’aigua: transpirava massa
i vaig acabar banyat igualment. Al migdia el cel es va obrir i vaig poder caminar
molt més còmode, però a s’arribada a Palas de Rei sa pluja va tornar una altra
vegada.
Sa sortida de Portomarín ja marca el to de sa jornada: una
pujada llarga i sostinguda d’uns dos quilòmetres que es fa especialment pesada
si surts amb el cos fred. I el final tampoc regala res: s’entrada a Palas de
Rei és un autèntic trencacames, amb baixades i pujades constants que es fan
dures tant pel desnivell com pel cansament acumulat.
A més, durant sa baixada final vaig començar a notar
molèsties a un dit del peu dret per culpa d’una butllofa. Vaig haver de
posar-me un Compeed i esperar que s’endemà aguantés.
Km 0. Portomarín
Vaig sortir de Portomarín amb sa llum del matí reflectida
damunt s’embassament de Belesar. El pont sobre el riu Miño i la silueta de s’església-fortalesa de San Nicolao ofereixen una de ses imatges més
espectaculars d’aquesta etapa. Però s’encant dura poc: just sortir comença una
pujada llarga i constant que obliga a trobar el ritme molt aviat.
Km 5. Toxibó
Toxibó és un petit poblet rural amb tota l’essència gallega.
Vaig passar entre hórreos tradicionals, cases de pedra i aquell silenci humit
tan característic del Camino quan plou.
Km 8. Gonzar
Gonzar és un dels primers punts ideals per descansar o fer
un cafè. Jo, tot i ploure, em trobava bé i vaig decidir continuar sense
aturar-me. El camí seguia alternant pistes i petites pujades suaus.
Km 13. Ventas de Narón
Aquí vaig veure sa capella da Madalena, un dels punts més coneguts de sa jornada. Va ser un bon lloc per fer una parada, menjar una mica i recuperar forces abans de continuar.
Km 16. Cruceiro de Os Lameiros
Un dels punts més simbòlics de s’etapa. El Cruceiro de Os
Lameiros és una antiga creu de pedra carregada d’història i molt vinculada al
Camino. Amb sa pluja i sa boira, s’ambient aquí tenia alguna cosa especial.
Km 17. Ligonde
A Ligonde vaig passar pel seu antic cementeri de caminants,
un indret senzill però ple de memòria i història jacobea.
Km 23 — Monte Sacro
Abans d’arribar a Palas de Rei, el camí s’obre en alguns
punts i deixa veure bones panoràmiques del paisatge gallec. Record especialment sa llum de sa tarda després de sa pluja, els camps verds i aquella sensació que
el camí no s’acabava mai.
Km 25 — Palas de Rei
Vaig arribar finalment a Palas de Rei cansat, moll i amb els
peus castigats. Vaig veure s’església de San Tirso i només pensava en una cosa:
sopar bé i descansar. S’endemà tocava una etapa llarga fins a Arzúa.
Recomanacions personals:
- - Els bastons ajuden molt a ses baixades finals.
- - Sortiu ben esmorzats.
- - No feu massa ràpid sa pujada inicial de
Portomarín.
- - Mentalment, preparau-vos: s’arribada a Palas de
Rei sembla que no arriba mai.
- - Hidratació constant durant tota s’etapa.
- - Si hi ha previsió de pluja, portau roba realment
impermeable però transpirable.
- - Vigilau els peus des del principi: sa humitat i
els quilòmetres passen factura.
Aquesta etapa es disfruta molt més caminant sense presses i
mantenint un ritme constant. No és tan espectacular visualment com altres
jornades del Camino, però té tota s’essència de Galícia: boscos, pedra,
hórreos, creus antigues i petits pobles perduts entre sa boira i sa pluja.
Algunes fotos de s'etapa nº 2.
Seguiré amb més entrades al blog ....
No hay comentarios:
Publicar un comentario