Camino de Santiago. Etapa nº 5. O Pedrouzo a Santiago de Compostela.

Eivissa, 20 de Maig de 2026

CAMINO DE SANTIAGO. ETAPA Nº 5. O PEDROUSO A SANTIAGO DE COMPOSTELA.

Sa darrera etapa del Camino és estranya. Tens ganes d’arribar a Santiago al més aviat possible, però al mateix temps sé que el viatge està a punt d’acabar-se. Jo vaig sortir amb aquesta sensació dins el cap: emoció, presses, cansament i una felicitat difícil d’explicar.

És una etapa d’uns 22 quilòmetres, amb pistes forestals, asfalt rural, pujades suaus i un tram urbà final molt més dur del que sembla pels desnivells i el cansament acumulat. No vaig fer pràcticament cap parada durant el camí. Només em vaig aturar uns minuts al Monte do Gozo per fer ses fotos obligades.

Sa baixada fins a sa catedral se’m va fer eterna. Però caminar pels carrers de Santiago, envoltat de pelegrins que avancen tots en sa mateixa direcció, és una sensació única. I després arriba aquell instant impossible d’oblidar: s’entrada a sa plaça de l’Obradoiro. Abraçades, emoció, algunes llàgrimes i la sensació profunda d’haver-ho aconseguit.

Km 0. O Pino (O Pedrouzo)

A les 7.30 del matí ja caminàva entre sa boira. O Pino és un petit nucli rural envoltat d’hórreos, arbres i silenci. El cos estava cansat, però el cap només pensava en Santiago de Compostela.

Km 6. San Antón

Aquest tram em va semblar preciós. Boscos d’eucaliptus, corredors verds, ombra constant i rajos de llum filtrant-se entre els arbres. El terreny continua amb petites pujades i baixades constants que obliguen a mantenir un ritme tranquil.

Km 12. Cim principal abans de Santiago

Aquí arriba una de ses pujades més fortes del dia. Sortint d’Amenal cap a San Paio hi ha aproximadament dos quilòmetres de pujada progressiva que, amb els quilòmetres acumulats, es fan molt durs. Vaig decidir pujar lentament, sense forçar mica.

Km 14. San Paio

Petit poble tranquil, amb la seua ermita, paisatge obert i camps verds. És un d’aquells llocs on notes que Santiago ja és a prop.

Km 15. Lavacolla

Lavacolla és un lloc històric del Camino. Aquí, antigament, els caminants es rentaven abans d’entrar a Santiago. Jo no hi vaig fer parada. Només tenia ganes d’arribar.

Km 17. Monte do Gozo

Monte do Gozo és un dels punts més emocionants de tot el Camino. Per primera vegada apareixen ses torres de sa catedral al fons. Vaig tenir sort: el dia era clar i la vista era espectacular.

Aquí vaig fer sa típica foto amb Santiago al darrere. S’arribada fins al Monte do Gozo és amb una pujada moderada, però sa baixada posterior castiga molt els peus.

Km 18. Entrada a Santiago de Compostela

Quan entres a Santiago tens la sensació que sa catedral no es deixa veure mai. Baixes carrers, travesses trams d’asfalt, cruïlles i zones amb molt de trànsit. El Camino, però, continua perfectament senyalitzat amb ses fletxes grogues. Jo caminava impacient, mirant cada cantonada esperant veure finalment la catedral.

Km 20. Catedral de Santiago de Compostela

I de sobte vaig arribar!

Sa plaça de l’Obradoiro apareix davant teu i tot el cansament desapareix durant uns instants. Vaig deixar sa motxilla a terra i no podia deixar de mirar sa façana principal de sa catedral. Abraçades amb els companys de Camino, fotos, emoció, llàgrimes i aquella sensació difícil de descriure després de tants quilòmetres caminats.

Ho havia aconseguit.

La resta podia esperar: recollir sa Compostela, entrar dins sa catedral o visitar Santiago. Aquell moment era simplement per celebrar s’arribada.

Després, ja a s’hotel, va arribar sa calma. Dutxa, descans i sopar tranquil a un restaurant molt a prop mentre sa pluja queia amb força damunt Santiago. Curiosament, es cansament em va baixar de cop. No em feia mal res concret, però sentia que es cos necessitava aturar-se definitivament i deixar descansar els peus.

 

Recomanacions personals:

-   - No correu. És el darrer dia.

-   - Assaboriu cada quilòmetre perquè el Camino s’acaba abans del que sembla.

-   - Pujau el tram final a ritme tranquil, especialment després d’Amenal.

-   - Heu de fer una aturada al Monte do Gozo: sa primera visió de sa catedral és inoblidable.

-   - Entrau a sa plaça de l’Obradoiro sense presses, caminant lentament. Aquest moment no torna.

-  -  I quan arribeu… deixau sa motxilla a terra i mirau sa catedral uns segons en silenci. És impossible no emocionar-se.

A

A Algunes fotos de s'etapa nº 5.

Vull donar ses gràcies de tot cor als quatre companys/es que m’han acompanyat durant totes ses etapes del Camino. Sense voltros, sense sa vostra companyia, es vostres consells i tot es suport que m’heu donat, aquest viatge no hauria estat el mateix.

Ses xerrades fetes durant es camí, ses taules compartides, tot allò que hem vist, sentit i viscut junts, quedarà per sempre dins es meu record. Gràcies per ser com sou i per cuidar-me durant tot aquest temps.

També vull deixar constància que, a totes ses entrades del blog, he intentat no publicar fotos conjuntes per respecte a sa confidencialitat personal de cadascú. Però en aquesta darrera publicació, m’he pres sa confiança de compartir-ne algunes, perquè crec que reflecteixen molt bé sa bellesa des camí i de sa companyia que he tingut.