Així és com ens estima s'Ajuntament de Vila.

Eivissa, 17 d'Agost 2023

AIXÍ ÉS COM ENS ESTIMA S'AJUNTAMENT DE VILA. 

Recentment haureu comprovat que el vostre compte corrent ha minvat bastant. No sabeu de què parl? No us heu adonat que s’Ajuntament de Vila ens ha cobrat els impostos d’aquest any? S’IBI, els fems, s’impost de circulació dels cotxes, taxes i més taxes. Si no vos n’heu adonat, o teniu tants de sous que aquestes coses vos rellisquen, o és que sou uns despreocupats inconscients.

Jo, particularment, no tenc cap problema amb pagar impostos. Ho dic ben clar perquè després algú sempre surt amb allò de “aquest només sap queixar-se”. No. Crec que els serveis públics s’han de pagar. Crec que hem de contribuir entre tots perquè sa ciutat funcioni. Jo pag, i pag de gust si sé que es meus sous serveixen per tenir una ciutat millor, més neta, més segura, més cuidada i més habitable.

El problema és un altre: vull saber, vull veure, en què es gasten els meus sous.

I aquí és on començ a tenir problemes.

Enguany he pagat 125 euros per sa taxa de recollida dels fems de ca nostra. Què voleu que us digui? Em sembla una estafa. I no perquè siguin 125 euros. No és s’import el que em molesta. El que em fot és pagar-los i després sortir al carrer i trobar-me un carrer que fa pena. Brut, descuidat i, segons el dia, amb una olor que no convidaria ni a passejar-hi un ca.

Jo seria partidari de pagar encara més si fos necessari. Sí, encara més. Però amb una condició molt senzilla: que es vegi. Que es vegi en sa neteja. Que es vegi en els contenidors. Que es vegi en els carrers. Que es vegi en el manteniment. Que es vegi en una ciutat digna de sa quantitat d’impostos que pagam entre tots.

Perquè cobrar és molt fàcil. Administrar bé els sous dels altres ja no ho és tant.

I arribam a un altre tema que em posa especialment de mal humor: sa mania que té aquest Ajuntament de cremar els sous públics en pólvora.

Sí, ja sé que ara vendrà algú amb allò de ses tradicions, ses festes patronals, sa cultura popular, que si la gent ho espera, que si els boixos petits disfruten, que si una festa sense focs no és una festa. Perfecte. No tenc res contra ses festes. Ni contra sa música, ni contra els actes populars, ni contra que sa gent surti al carrer a passar-s’ho bé.

Però una cosa és celebrar i una altra molt distinta és tenir una d’obsessió per cremar pólvora mentre hi ha altres necessitats que pareix que sempre poden esperar.

Focs per Sant Ciriac. Focs a ses Figueretes. Focs aquí i focs allà. Consell d’Eivissa i Ajuntament de Vila competint a veure qui gasta més sous en focs artificials. Ja en tenim prou!

I que consti que jo es dia de Sant Ciriac no hi vaig anar a veure’ls. Tenc una mala experiència personal relacionada amb els focs d’aquell dia i no m’agrada recordar-la. Així que vaig decidir quedar-me tranquil·lament a casa, amb s’aire acondicionat posat i mirant una bona pel·lícula. I tan a gust.

Però ahir na Linita va insistir-me molt. Al matí, quan anàrem a nedar, ja estaven preparant-ho tot.

- Haurem d’anar-hi, et sembla bé?

- Val. Faré un esforç.

I després de sopar a ca nostra, partírem cap a ses Figueretes. No hi cabia ni una agulla més.

Vam seguir el ritual previst: una aturada per fer un gelat, escoltar una mica de música (per cert, el conjunt contractat no era gaire bo i ses cançons encare menys) i intentar trobar un lloc buit per el passeig. Pel camí, coneguts, amics, i gent … molta gent. Tinguérem sort. Espitjant per aquí i per allà, aconseguírem fer-nos un reconet al passeig. A primera línea.

I puntualment, a les dotze en punt, un tro ... i començaren.

Què voleu que us digui? Per jo, deu minuts de durada, poca llum, poca remor i poc espectacle. Ara no els poden fer des dels illots de davant la platja (els avions tenen prioritat) i tampoc els poden fer molt “potents” pels edificis i hotels que hi han molt aprop, al passeig. Estam apanyats!

Resumint, un engany. I aquí és on em deman: realment això és sa millor manera que té s’Ajuntament de gastar els nostres sous?

Perquè resulta que per una banda ens fregeixen amb impostos cada vegada més elevats, ens cobren sa recollida dels fems, ens cobren s’IBI, ens cobren s’impost de circulació i tot un repertori de taxes i tributs. I després, quan miram el resultat, tenim carrers bruts, voreres que necessiten manteniment, contenidors que no sempre estan com haurien d’estar i una ciutat que, en determinats punts i moments, fa una sensació de deixadesa difícil d’entendre.

Però, això sí: per cremar pólvora sempre hi ha sous. Aquí no hi ha crisi. Aquí no hi ha retallades. Aquí no fa falta esperar. Aquí hi ha pressupost.

Pum. Pum. Pum. I a fer fum amb els nostres sous.

Jo no som un enemic de s’Ajuntament. Som un veí. Un veí d’aquesta ciutat de tota la vida. I precisament perquè m’estim aquesta ciutat és perquè em fa ràbia veure com es poden prendre decisions que, des de fora, semblen tan poc encertades.

No deman miracles. No deman que Vila sigui perfecta. Sé perfectament que gestionar una ciutat no és fàcil. Sé que hi ha molta gent treballant-hi i que no tot depèn dels polítics. Però precisament per això esper que els qui manen tenguin una mica de seny.

Quan un ciutadà paga 125 euros per sa recollida dels fems, no vol veure una factura polida. Vol veure el carrer net. Quan pagam impostos, no volem que ens facin sentir que ens fan un favor. Volem serveis.

I quan veim que hi ha sous per organitzar un espectacle de focs artificials que dura uns minuts, mentre hi ha coses bàsiques que no acaben de funcionar, és normal que ens demanem si algú, dins s’Ajuntament, mira els números amb un mínim de sentit comú.

Perquè els sous públics no són de l’Ajuntament. Són nostres.

Són els sous de sa gent que s’aixeca cada dia per anar a fer feina. Són els sous dels jubilats. Dels autònoms. Dels comerciants. Dels treballadors. De famílies que miren cada mes com arribar a final de mes. I cada euro que entra a ses arques municipals surt, d’una manera o altra, de sa butxaca d’un ciutadà.

Per això no deman miracles. Deman que es gastin bé. Deman prioritats. Deman que abans de cremar pólvora es netegin els carrers. Abans de fer espectacles, que es faci ciutat. Abans de pensar en el pròxim esdeveniment, que es pensi en el veïnat que viu aquí tot l’any.

Perquè naltros no vivim dins un programa de festes. Vivim aquí. Cada dia. I volem una ciutat neta, cuidada i digna. I si per aconseguir-ho hem de pagar impostos, jo pagaré.

Però, per favor, senyors de s’Ajuntament: gastau-los amb un poc més de cap. Que amb sa pólvora ja en tenim prou.

I, sobretot, ….  no cremeu inútilment els nostros sous.