Viatge a Uzbekistán: Kit de supervivència.

Eivissa, 1 d¡Abril de 2026

VIATGE A UZBEKISTÁN: KIT DE SUPERVIVÈNCIA.

Última entrada al blog parlan del meu viatge a Uzbekistán. Ya no us donaré més sa tabarra amb aquest tema. Simplement pretenia donar-vos una petita idea del pais i animar-vos a viatjar-hi. Si us han agradat ses entrades, estiré satisfet.

Ara, si heu obert aquesta última entrada al blog esperant una guia amable, plena de floretes i recomanacions “top 10”, tancau-lo ara mateix i aneu a veure vídeos d’Instagram. Aquí venc a dir ses coses com són.

Primer de tot, i perquè quedi clar des del primer minut: viatjar a l'Uzbekistán val la pena. I molt. Punt. 

- Com arribar-hi.

Anar a l'Uzbekistán no és allò de “agafem un avió i en dues horetes hi som”. No. Això és un petit pelegrinatge aeri: Un dia abans: Eivissa > Madrid. Nit a sa capital. S'endemà, Madrid > Istanbul. Quatre hores de vol. A Istambul, una pausa d'una hora per estirar ses cames. Després vol Istambul > Tashkent. Quatre hores i mitja més de vol.

A sa tornada, gairebé es mateix itinerari al revés. Aeroport d'Urgent > Istambul. Tres hores d'aturada per descansar. Vol Istambul > Madrid. Nit a sa capital i al dia següent, vol Madrid > Eivissa.

Vaig anar-hi amb Turkish Airlines, que, dit sigui de pas, funciona sorprenentment bé: puntuals, menjar decent (ja és molt dir) i avions que no semblen relíquies soviètiques.

A s'arribada a Tashkent, s'ha de passar el control de passaports i… sorpresa: ràpid, sense visats i sense males cares. Europa, Anglaterra… preneu nota.

 

- Comunicacions.

Teniu tres opcions:

Opció A: comprar una eSIM virtual abans de sortir. Molt cara. Uns 30 euros per 10 dies.

Opció B: aterrar, passar el control de passaports i comprar una eSIM física per sa meitat de preu.

Opció C: viatjar desconnectat i descobrir que el món no s’acaba. A la nit us connectau a sa wifi de s’hotel i cap problema. Ningú hauria de patir per estar unes hores sense mòbil. De veritat.

 

- Transport.

Autocars moderns, nets i còmodes. Fins aquí, tot bé. Ses carreteres… bé. Diguem que haurien de millorar. Molt trànsit i un asfalt que ha viscut temps millors.

Però tranquil·litat: és part de s’experiència. Si no acabau el dia amb s’esquena una mica desmuntada, probablement no heu viatjat prou.

 

- Hotels.

Madrid (anada): Hotel B&B Madrid Aeropuerto T1, T2, T3.

Tashkent: Europe Tashkent Hotel

Samarcanda: Meridian Samarkand Hotel

Bukhara: Paradise Plaza Luxury Hotel

Khiva: Grand Vizir Hotel Khiva.

Madrid (tornada): Hotel B&B Madrid Aeropuerto T4.

En general, hotels petits, familiars, nous, nets, habitacions àmplies i llits còmodes.

Els esmorzars? Bufets variats i al principi del viatge una mica desconcertants: pans diferents, molts fruits secs, dolços amb mel, poca fruita fresca, formatges locals, cafè i sucs més aviat justets. Cap embotit. Demanar un ou frit és una aventura de risc (no m'entenien i tampoc saben fer-los).

Però, vaja, gana no n’he passat en cap moment.

 

- Assegurança.

 Fer-se una assegurança no és opcional. És obligatori. Uns 150 € que et poden estalviar disgustos importants. Perquè no, la sanitat no és exactament com a casa.

I no, jo tampoc ho vaig voler comprovar. No som tan aventurer.

 

- Menjar.

Els menus eren molt bons, tal vegada un poc repetitius: ensalades, una sopa calenta, un plat de carn i postres.

Ensalades (moltes i molt bones; algunes amb excés de coriandre (cilantro); ses d’albergínia, espectaculars).

Sopa calenta (de pasta o de carn).

Un plat de carn cuinada de mil maneres: guisada, a la brasa, amb arròs… excel·lent.

Postres espectaculars i absolutament prohibitius per als que volem mantenir sa línia.

Consell: no mengeu com si fes tres mesos que estàveu en una illa deserta. Menjau amb calma. S’ha de caminar molt i convé anar lleuger.

 

- Alcohol.

País musulmà > trobar alcohol és complicat. A determinats llocs trobareu algun vi i cervesa. No gaire més. Preguntau si en tenen abans de demanar taula.

Solució d'emergència? Comprar-lo pel vostro compte i entrar-lo als restaurants amb tota sa naturalitat del món. Ningú diu res. Tothom mira cap a una altra banda. I tu, tan tranquil.

 

- Lavabos.

Sí, hem de parlar-ne. I sí, sovint s’ha de pagar abans d'entrar (uns 5000 /3000 UBZ. Al canvi uns 30 /20 centims d'euro).

Molts (els dels homens) són d’aquells que et fan replantejar sa teua flexibilitat física. I sí, la mànega d’aigua és part del paquet.

Consell pràctic: millor sortir de s’hotel amb sa feina feta. 

- Idioma.

Complicat. Si no sabeu uzbek, anau fotuts. S’anglès el parla poca gent i en mode supervivència: “beer”, “coffee”, “water”…

Quan no hi ha idioma, toca recórrer a s’idioma universal: gestos, somriures i una mica d’imaginació. Funciona més del que sembla.

 

- Sous. 

Per fer-vos una idea: 1 € ≈ 10.000 soms uzbeks.

Canviava sous i, de cop, era milionari. No durava gaire, però és polit mentre passa.

Important: Millor portar efectiu (si pot ser, euros). Es paga en metàl·lic gairebé a tot arreu. 

Targeta: només a hotels i llocs més “finets”

Propines: benvingudes, però no obligatòries.

Al carrer i botigues de souvenirs: obligat dominar s'art del regateix.

- I la pregunta del milió: per què anar a Uzbekistán?

Perquè el món no és només una cosa fàcil i còmode.

Perquè, malgrat tot, si podem viatjar, hem de fer-ho.

I perquè tots hem vist alguna vegada aquelles imatges mig irreals de la Ruta de la Seda i hem pensat: “Això existeix de veritat?”

Doncs sí. Existeix. I encara és millor precisament perquè no és perfecte.

 

- El kit de supervivència

Paciència. Cap pressa. Disfrutar el moment i el lloc.

Sentit de s’humor. Interactuar amb sa gent del país. Sortir de la teua zona de confort.

Estómac valent. Preparat per tastar menjars i begudes diferents.

I el més important: Ganes de veure món sense que te’l conti ningú.

 

La resta… és completament opcional.