Sa ruta dels corsaris.

Eivissa, 4 de març de 2026

SA RUTA DELS CORSARIS.

 

 

Ahir vaig tornar a recórrer el barri de La Marina i Dalt Vila amb els companys de la UOM d’Eivissa, i encara avui en tenc sa sensació a sa pell. Hi ha jornades que et reconcilien amb la història i amb sa ciutat, i aquesta en va ser una. Sempre és un privilegi escoltar na Fanny Tur. Té sa capacitat de convertir qualsevol passeig en un viatge viu al passat, d’aquells que no només s’expliquen, sinó que gairebé es respiren. Perquè, al cap i a la fi, conèixer d’on venim és sa manera més honesta d’entendre qui som.

El dia no era especialment amable. Feia fred, el cel estava cobert i un vent incòmode ens obligava a cordar-nos bé ses jaquetes mentre caminàvem decidits pels carrers de La Marina. Però, pensant-ho bé, aquell mal temps gairebé ens ajudava a entrar en situació: evocava millor la ciutat insegura i exposada que fou durant segles.

Amb la passió i la precisió que la caracteritzen, na Fanny ens va endinsar en sa història dels corsaris eivissencs, figures imprescindibles per entendre s’economia i la societat de s’illa entre el segle XVIII i la primera meitat del XIX. Vam començar al port, davant el Monument als Corsaris, i mentre l’escoltava no podia evitar imaginar aquella Eivissa pobra en recursos, assetjada per incursions i saqueigs, però capaç de forjar homes avesats a la mar i al combat. El cors no era només aventura: era supervivència. Per als inversors acomodats, una oportunitat de negoci; per als mariners humils, potser s’única via d’ascens social. Alguns hi guanyaren fortuna i renom; d’altres quedaren per sempre a la mar, engolits per sa guerra o per sa mala sort.

Vàrem continuar pels carrers estrets de La Marina, antic nucli mariner, tantes vegades atacat i saquejat. Mentre avançàvem entre façanes emblanquinades, pensava en tota sa vida que aquelles parets han vist passar. Ens aturàrem a s’església de Sant Elm, centre espiritual del barri durant generacions. Em va impressionar imaginar ses pregàries dites a mitja veu abans de salpar i els agraïments plens d’alleujament en tornar a port.

A la plaça de sa Font, avui sense s’aigua que li donava sentit, recordàrem la importància vital d’aquell indret. Saber que a finals del segle XVIII, en plena època il·lustrada, es canalitzà s’aigua fins a sa font i al port em va fer pensar en sa voluntat de modernitzar i dignificar la ciutat. No era només una millora pràctica: era una declaració d’intencions, una manera de dir que Eivissa volia avançar.

Davant el Teatre Pereira, primer edifici urbà aixecat fora murades l’any 1898, vaig sentir amb claredat el moment en què la ciutat començava a créixer més enllà del recinte defensiu. 

Ja a Dalt Vila, sa visita a s’antic Ajuntament i a sa galeria de fills il·lustres em va convidar a una altra reflexió: sa història no és només una successió de grans esdeveniments, sinó també la suma de moltes vides que, des de diferents àmbits, han deixat empremta. Mirar aquells retrats era, en certa manera, mirar-nos també a naltros.

La jornada culminà a s’Arxiu Històric, i he de dir que va ser un dels moments més emotius del dia. Poder contemplar de primera mà els documents que havíem anat esmentant al llarg del recorregut em va emocionar. Papers envellits, signatures tremoloses, testaments, relats de presoners i captius... De sobte, sa història deixava de ser relat per convertir-se en matèria tangible, en prova viva d’esperances, pors i destins incerts.

Com a colofó, na Fanny ens mostrà diverses armes conservades d’aquell temps (catxorrillos, espases i trabucs). Avui resten silencioses, gairebé inofensives darrere el vidre, però durant segles foren instruments de defensa, d’atac i de supervivència. Vaig pensar en les mans que les havien empunyades, en ses històries que mai no sabrem del tot.

Va ser, sens dubte, una visita magnífica i enriquidora. Me’n vaig anar amb la sensació d’haver caminat no només per la ciutat, sinó també pel temps. Estic segur que repetiré. Perquè els papers, com la mar, mai no s’esgoten. I a Eivissa, ses històries per descobrir semblen infinites.