Ens tracten com a turistes.

Eivissa, 30 d'octubre de 2023.

ENS TRACTEN COM A TURISTES.

Cada dia és més complicat sortir amb sa teua parella per qualsevol poble de s'illa per disfrutar d'un diumenge passejant tranquil·lament i dinar a fora de casa. S'altre diumenge vam anar a Sant Antoni. Ara que els turistes ja han tornat als seus llocs d'origen, vam pensar que seria una bona idea fer un passeig per allí, quedar-nos a dinar per algun dels pocs llocs que queden oberts i disfrutar dels últims dies de sol abans del començament de s'hivern.

A s'arribada al poble ja vam tenir problemes per aparcar. El port i els seus voltants és zona blava, els diumenges inclosos. Vàrem pagar dos tiquets de dues hores cada un (4 euros en total) i amb les consegüents molèsties d'aixecar-se del restaurant per anar a renovar el tiquet. 

Els turistes se n'han anat, però els residents hem de seguir pagant preus d'estiu (Ports de Balears, ja ho deveu saber, és una màquina insaciable de recaptar sous). Vaig comprendre ràpidament el motiu pel qual el pàrquing d'un gran supermercat a s'entrada del poble estava al màxim de cotxes.

Com he dit, feia bon temps i vam aprofitar per fer un cafè a una terrassa del passeig. Error. Greu error. Abans d'asseure, ens havien trobat amb diferents amics que també estaven fent un passeig com naltros . Ningú d'ells va anar a un bar a consumir res.
Vam demanar dos cafès amb llet i el tiquet deia que eren 4,80 euros i que "el servei no estava inclòs" amb lletres ben grosses. Ens seguien tractant com a turistes.

Teníem reserva per dinar a un conegut restaurant del port, a un d'aquells de tota la vida, punt de trobada de molts d'eivissencs, on encara avui es pot menjar un bon arròs o un bon peix.
Ses coses estan canviant i molt al món de la restauració eivissenca. Els elevats preus dels lloguers, sa dificultat de trobar personal professional i els constants augments de preus de ses matèries primeres, han fet que els responsables dels establiments de tota s'illa s'hagin posat ses piles. Ara, ses cartes de preus tenen una duració efímera. Deixes d'anar durant unes setmanes a un dels teus llocs preferits i quan hi tornes, han apujat tots els preus.

Mirau, exactament vam demanar:
Una botella d'aigua de ½ litre (3,50 euros) i un shandy petit (3,50 euros).
Una ensalada de formatge de cabra (18 euros) i una parrillada de peix per un (46 euros).
Una tarta tatin (8,25 euros) i un cafè tallat (1,60 euros)
Total, vam pagar 80,85 euros.

No m'estic queixant del restaurant. El menjar era escàs, però de bona qualitat, el servei molt eficient i vam passar-ho bé. Pens que els responsables fan el que poden per tirar amb el negoci endavant i que ho tenen molt complicat per obrir ses portes cada dia.

Tot i això, pens que estam arribant a un punt complicat per a tots els residents a s'illa: Una ensalada a 18 euros és un clau. I una parrillada de peix amb quatre trossos petits (el plat no portava ½ quilo de peix ni per miracle) de sirvia, gall de sant Pere, rap i anfós, dos mejillons, una gamba i un llagostí, 46 euros és massa car. Ens seguien tractant com a turistes.

Quin camí hem de prendre? Tal vegada hem de fer com alguns dels amics que vam trobar-nos? Sortir a passejar i a s'hora de dinar, tothom cap a casa? Els preus de s'hostaleria s'estan posant impossibles. Els establiments estan fent meravelles per mantenir qualitat i serveis, però arribarà un moment que no podran reduir més ses reccions ni contenir els preus i ses nostres butxaques no donaran per més. Llavors sí que arribarà sa tempesta perfecta: La història de l'economia ens ensenya que quan els consumidors no poden pagar el preu dels productes oferits pels establiments, el consum baixa i molts de negocis han de tancar portes.

Jo ho tinc clar: No vull continuar pagant preus de turista tot l'any. Estirè dies a tornar a Sant Antoni! Podeu estar ben segurs: Els caps de setmana, no em busqueu pel poble. Em trobareu per qualsevol racó de s'illa, a una cala, a una muntanya o a un terç, amb motxilla, bocata i botella d'aigua. Sirà més saludable i també més econòmic.

Si vull veure el camí, he d'aixecar els ulls.

Eivissa, 12 d'octubre de 2023.

SI VULL VEURE EL CAMÍ, HE D'AIXECAR ELS ULLS.

 

S'altre dia de camí a l'hospital de Can Misses vaig coincidir amb una amiga. Xerrarem de ses nostres passades caminades pels camins d'Eivissa i quan vaig dir-li que anava a fer l'ingrés per fer-me una intervenció al cor, quedà parada i em digué: "Pep, te'n vas a sa UCI, tant tranquil i amb aquest somriure? No ho entenc. M'encanta aquesta actitud teua tan positiva."

Deixau-me fer una reflexió de ses actituds que davant d'una malaltia he vist mantenir a persones que igualment com jo estaven rebent un tractament mèdic o esperant a una sala d'espera d'un hospital.

He compartit sales d'espera i tractaments mèdics amb persones que caminaven amb el cap baix, mirant a terra i que ni saludaven. Era ben evident que ho estaven passant malament i que no acceptaven sa seua malaltia i tampoc mantenien una actitud positiva.

He compartit sales d'espera i tractaments mèdics amb malalts lleus, però amb una actitud que enfonsava a tots els que l'envoltàvem i sobretot a ells mateixos.

He compartit sales d'espera i tractaments mèdics amb persones que tenien por, molta por. Que estaven molt espantades. Persones que em parlaven, però no em miraven. Semblava que tenien vergonya d'estar malaltes.

He compartit sales d'espera i tractaments mèdics amb persones que no esperen res de la vida. Que tot els hi dona igual. Que no segueixen els tractaments indicats pels metges. Que van per la vida com robots, com autòmats.

He compartit sales d'espera i tractaments mèdics amb malalts greus, fins i tot terminals, amb un somriure i uns ànims de cap a tot i tots que arrebossava vida.

He compartit sales d'espera i tractaments mèdics amb persones que com jo s'arreglen, es renten, es canvien de roba i se'n van a l'hospital per curar-se. Persones alegres, relaxades, sense por, amb ganes de xerrar i amb sa ferma creença que es curaran. Ara, tal vegada, no estan passant uns bons moments, però segur que en uns quants mesos tot estarà oblidat. Persones que arriben amb un somriure a la boca, que saluden amb un bon dia ben fort i que quan se'n van diuen adeu i acabau de passar un bon dia.

S'inform clínic meu diu que som un malalt "col·laborador". Crec que m'han tipificat d'una manera molt encertada: Vaig per la vida sempre "modo positiu".

No puc, no vull, caminar amb el cap baix. Si vull veure el camí, he d'aixecar els ulls. 

Sa nostra actitud és el motor de sa nostra vida i del nostro entorn. S'ha d'anar per la vida sempre positius, amb el cap ben alt i un somriure ben gros.

Un home vestit de negre.

Eivissa, 11 d'octubre de 2023.

UN HOME VESTIT DE NEGRE.

 

Durant el dia d'ahir, a s'hospital de Can Misses, van fer-me una segona cardioversió elèctrica per veure si poden llevar-me una arrítmia al cor de recent aparició. Després de sa primera cardioversió el cor va funcionar normalment durant uns mesos, però sense un motiu conegut va tornar a "modo" arrítmia.

El meu cardiòleg diu que som un home jove i que hem de provar d'eliminar aquesta arrítmia abans de plantejar-nos altres tractaments més agressius i amb més efectes secundaris. Estava d'acord amb el criteri del metge i per això ahir vaig entrar a s'hospital per fer-me sa cardioversió. 

Una cardioversió elèctrica, d'una forma molt resumida, és com fer un "reset" en el cor. Apagar-lo i tornar a arrancar-lo. S'objectiu és restaurar el ritme cardíac normal del cor i consisteix a aplicar una descàrrega elèctrica controlada sobre el cor.

Primerament, un control d'infermeria: van fer-me un electro per a confirmar sa arrítmia. Idò sí, s'arrítmia seguia. "Hem de fer sa cardioversió, l'acompany a sa UCI" indicà el cardiòleg a sa infermera.

A s'hospital de Can Misses sa UCI està a un edifici diferent del de ses consultes dels especialistes. S'ha de pujar amb l'ascensor, canviar d'edifici, passadissos i més passadissos. Un laberint de passadissos i portes que solament s'obrin amb una targeta d'identificació del professional.

S'arribada a sa UCI fou perfecta. Ja m'esperaven. Per tant, el procés de recepció fou ràpid. Em portaren directament a un box on tenien previst fer-me sa intervenció. Em digueren: es llevi sa roba i tot el que porti, anells, cadenes, gafes, etc. S'ha de posar un pijama. Sa camisa no fa falta posar-se-la. Em donaren l'opció de triar el pijama d'hospital: un groc o un blau. No tingué cap dubte, el blau. Tot i això, em sentia ridícul amb aquells pantalons amples.

Impressiona un poc el lloc. El box és una habitació petita plena d'aparells mèdics, llums al sostre d'una potència exagerada i al centre un llit amb un llençol blanc. Al costar, una taula amb agulles i medecines ja preparades per començar sa "feina".

He de dir que ses infermeres encarregades de preparar-me per a sa intervenció, van ser superamables i professionals. En uns minuts ja m'havien posat una via a un braç, uns tubs per respirar a sa cara, un aparell per controlar sa tensió a s'altre braç i un munt de cables al voltant del meu pit.
Acabada sa feina, em digueren: Ara descansi i estigui tranquil. Quan vengi el metge, començarem sa cardioversió. Em deixaren sol al box.

Sa nit anterior no havia descansat gaire bé i per uns moments crec que vaig entre adormir-me. Estava còmode i relaxat. Ses llums del sostre em molestaven i vaig tancar els ulls.

Passats uns minutets, vaig sentir que em tocaven el braç amb una mà. "Buenos días, como se encuentra?". Vaig obrir els ulls i allí al meu costat veia sa figura d'un home tot vestit de negre. Carai! On estic? El meu cor feu un bot de pronòstic reservat: Ràpidament vaig passar d'una tensió normal de 8/13 a una de 9/16 i el cor d'unes 60 pulsacions a més de 90. Quina impressió!

Pel coll de sa camisa vaig entendre que s'home de negre era un capellà. Qui l'havia cridat? Qui li havia donat permís per entrar? Què volia de jo? Per uns moments, vaig pensar: Estic aquí o allà dalt? Quin malt "rollo".

El capellà degué comprendre que no estava per sermons. Tot i això, seguí amb preguntes: "Hace mucho que está aquí? Veo muchos cables i aparatos, se encuentra bien?".

No m'agraden ses persones falses que diuen ses coses per quedar bé, coses sense contingut i sense sentiments reals. I a vostè que li importa si fa molt de temps que estic aquí?. Si no em coneix ni ha tingut cap interès per saber qui som i que em passa!

Fa uns quants anys vaig patir una greu malaltia. Encara avui, quasi deu anys d'allò, molt sovint em trob amb coneguts que quan ens saludam sempre em pregunten "i com et trobes?". Falsos! Que sou uns falsos! Ho fan per preguntar, per compromís. No els preocupa ni poc ni mica com estic.
Els capellans, igual. Et xerren com uns superiors, opinen de tot i et donen consells de coses que desconeixen i de les quals tu no els hi has demanat.

Davant aquesta situació tan freda, el capellà se'n va anar. Abans, això sí, em digué: "Le deseo que todo le vaya bien. Rogaré por usted."

Estava nic, enfadat i rabiós. Vaig cridar a ses infermeres: A veure, com han deixat que aquest home entri aquí? Saben s'espant que m'ha donat? No trob correcte aquest procediment. Ses pobres al·lotes no sabien què dir-me: "Lo sentimos. Siempre lo hace asi. Ni pregunta ni pide permiso."

Avui he somiat una vegada més amb aquell home vestit de negre. A les quatre de sa matinada ja estava escrivint aquesta història. Na Paloma, sa meua psicòloga, sempre em diu que posar ses coses per escrit m'ajuden a treure-les de sa motxilla. A veure si és veritat.

Uf ... Quin mal "rollo". Vaig passar uns moments molt dolents.

Fill meu, d'on ets?

Eivissa, 5 d'octubre de 2023
 

FILL MEU, D'ON ETS?

 

Ja fa uns anys que vas anar a viure a Anglaterra perseguint un somni i per sa necessitat de millorar sa teua vida. Durant aquests anys vas trobar una feina que t'apassiona dins del món de l'automòbil, vas fer noves amistats, et vas enamorar i fundares sa teua pròpia família. Quan pots, tornes sovint a Eivissa.

Des de llavors sempre m'he preguntat: Fill meu, d'on ets? Pens que no ets d'allí, però quan vens a casa tampoc et veig d'aquí. No acab d'entendre el que deus sentir per estar vivint entre dues cultures, dues llengües, dues formes de viure totalment diferents. Estic segur que anar a viure a un altre país no tot ha estat un camí fàcil. Com tot a sa vida hauràs guanyat amb molts aspectes però també hauràs perdut molts d'altres. Aprendre i acostumar-se a viure a un altre país és complicat.

Deixar sa teua família i amics, enyorar-te, veure que sense tu al teu país (més malament que bé) sa vida segueix endavant, adaptar-te a un nou idioma, un clima i una cultura diferent. Aquestes coses són el preu que deus haver pagat. D'altra banda, has guanyat en experiència, t'has tornat més independent, més resolutiu, has perfeccionat un idioma, has fet nous amistats, has descobert una feina que t'agrada o també has creat sa teua pròpia família lluny del teu país d'origen.

Aquesta experiència a l'estranger té una data de caducitat? Crec que no. És difícil tornar quant a s'altre país tens una bona feina i tens sa teua família. Trobar una feina de sa mateixa remuneració a Eivissa és quasi impossible. També hi ha un inconvenient més: s'adaptació, una vegada més, a ca teua. Tu ja no ets el mateix i ca teua tampoc.

Vivim a dos països molt propers i a la vegada molt allunyats. Durant alguns mesos a s'any ses comunicacions son complicades. Vivim com a segrestats. Moltes vegades m'agradaria agafar un avió, estar amb sa família i estar al costat dels que estim. Pens que a tu et passa el mateix. Però, no podem. I tampoc podem fer-hi res més. 

Em continua preocupant sa decisió d'Anglaterra de deixar lluny a Europa. El carai Brexit. Em preocupa especialment ses conductes dels anglesos pel que fa al tracte cap als ciutadans d'altres nacionalitats. Em preocupa que et sentis mal tractat per aquest sentiment de rebuig.

Ja veus Joan ..... Avui fa quatre anys de sa teua boda amb na Kat i com de costum m'he despertat massa prompta. Es meu cap feia fum i res millor que posar els meus pensaments negre sobre blanc. Recordava aquell dia i feia un repàs a sa teua vida lluny de ca nostra.

Veritat que l'experiència ha valgut la pena?

Disfrutau del dia. Us estim.

Bullit de peix.

Eivissa, 24 de setembre de 2023.

BULLIT DE PEIX.

Amb s'arribada de sa tardor arriba un clàssic costum: els retrobaments dels amics. Hem de deixar enrere ses calorades de s'estiu, reunir-nos i posar-nos al dia. No tenim millor manera per disfrutar del retrobament que fer-ho amb un bon dinar. 

 

El menú d'aquestes trobades sempre és el mateix: aperitiu, bullit de peix, arròs a banda, gelat, dolç, cafè caleta i copes a gust dels assistents.El nostre amic, el nostre cuiner preferit, sempre ens prepara un bon dinar. Res d'improvisacions i experiments estranys: dinam d'un bon bullit de peix preparat de manera tradicional.

Vam tenir sort i al mercat trobarem peix bo i sense gaires espines (gall de sant Pere, roja, rap i anfós). Altres vegades no en trobàvem de tan bo i utilitzàvem alguna rascassa o alguna aranya. Tota sa colla d'amics som gent de bona barra i no els espanten ses espines.

Sa preparació d'un bullit de peix té tantes maneres de fer-se com cuiners que el preparen. Tothom el fa a sa seua manera i tothom té el seu petit secret per aconseguir un plat de primera. Sa recepta del nostre cuiner també té el seu ritual: Un bon sofrit i una picada (secret de la casa), després afegeix s'aigua i ses patates (han de ser vermelles d'Eivissa i tallades per sa meitat). Deixar bullir. Anar incorporant es peix (racions abundants: mig quilo de peix per cap) segons es grau necessari de cocció. Sense mongetes verdes. S'alioli servit a part. Ah... S'ha d'anar alerta amb sa cocció del peix. És molt delicada: si et passes el peix es desfà; si et quedes curt, està cru.

A tota sa nostra colla li agrada menjar el bullit de peix sense caldo. Es caldo sobrant després de sa cocció del bullit es reserva per preparar s'arròs a banda.

Segur que heu dinat de bullit de peix al Port Balansat, a can Pujol, a s'Espartar, a can Gat o a qualsevol altre restaurant de peix de s'illa. Res a veure amb el que ens prepara el nostre cuiner preferit: un bullit fet de forma tradicional, a casa, sense presses, no podem comparar-lo amb els que preparen els restaurants. Els sabors i els aromes no son els mateixos.

M'encanten aquets menjars tradicionals. Plats cuinats amb productes de sa nostra terra. Plats que guarden ses nostres tradicions.

M'agrada retrobar-me amb els amics i compartir una taula, un bon menjar i un bon beure.. M'encanta estar allí, a sa fresca, baix d'una olivera, disfrutan de sa companya, deixar-me seduir amb ses seues històries, records i vivències. Estar envoltat de bons amics, xerrar, escoltar i comptar anècdotes, divertir-nos junts, brindar per sa vida, ... es viure.

I per descomptat, m'encanten els amics que es desviuen per atendre als seus convidats d'una manera tan hospitalària. Amics hem de repetir! I ben aviat!

És possible que sigui tant afortunat?

Eivissa, 18 de setembre de 2023.

ÉS POSSIBLE QUE SIGUI TAN AFORTUNAT?

Estic a casa. M'aixec de matí. M'agrada fer-ho quan comença a clarejar. Durant sa nit ha plogut i quan surt al balcó veig que tot està xop i brut de terra. Em prenc un got de llet amb te, assaborint-lo, i mentrestant una idea es va obrint camí al meu cap: És possible que sigui tan afortunat?

 

De tant en tant, aquest estat de satisfacció personal em provoca una cosa estranya, com un sentiment de culpa. És una sensació semblant a sa d'estar fent una cosa dolenta. És dolent trobar-se orgullós d'un mateix? És dolent sentir-se orgullós dels camins que he pres al llarg de sa meua vida?

A mida que passen els anys sempre ens trobam creueres de camins i hem de prendre una direcció o s'altra. Mai m'he sentit decebut pels camins que vaig prendre.

Sa meua infància fou molt feliç. A Formentera vaig créixer rodejat de pares, germanes, família, amics i de ties que m'estimaven massa. Vaig anar a viure a Eivissa nou anys després i s'illa em va acollir extraordinàriament bé. Aquells primers anys allí vaig viure'ls intensament i guard un bon record. Fou un bon canvi.

No vaig ser un bon estudiant. Estudiava per aprovar i d'això, anys més tard, me'm vaig penedir. Acabat els estudis a s'Institut no tenia molt clar que volia fer i vaig començar a treballar. Tenia l'oportunitat de començar a treballar a un banc o a una empresa privada i vaig optar per sa segona. S'idea d'estar darrere una taula comptant sous i moguen papers d'un lloc a s'altre, no em seduïa. S'experiència de treballar a una empresa privada em va permetre aprendre moltes coses. Però sobretot una cosa molt important que va marcar-me per sempre: sabeu allò que diuen que si disfrutes de sa teua feina, mai aniràs a treballar? Idò, us puc assegurar per pròpia experiència que és veritat. Optar per s'empresa privada també fou una bona decisió.

Anys després, vaig aprofitar per estudiar i ampliar coneixements a Valencià. Durant aquells anys feien falta bons professionals i s'havia d'estar preparat. Des de llavors, mai vaig deixar d'estudiar, de formar-me i d'estar obert a nous reptes i experiències. Particularment hem sent molt satisfet d'aquestes ganes de sempre voler saber més coses.

Professionalment, solament vaig treballar a dues empreses durant tota sa meua vida laboral. Després de molts anys i responsabilitats a sa primera, un dia vaig adonar-me'n que no disfrutava. Ràpidament i en contra de s'opinió de molta gent, vaig buscar una feina nova. Havia perdut sa il·lusió i necessitava un nou al·licient. Vaig canviar a una nova empresa, on ses noves responsabilitats i els nous reptes encara m'agradaven més que abans. Vaig encertar amb el canvi.

Com us deia abans, moltes vegades em pregunt: com vaig tenir sa sort de trobar una feina que m'agradarà? Bé, sort, sort .... No tot ho va ser. Un bon professional sap el camí que ha de prendre, sap el que vol, no dubta i pren un camí. Si ho encerta, endavant. Però si s'equivoca sabrà rectificar aviat.

Amb ses relacions personals ha passat una cosa igual. Ja de ben jove, vaig trobar a sa meua companya de viatge que m'ha acompanyat sempre. Formarem una família, tinguérem uns fills meravellosos i ara tenim uns nets/es encara millors. Puc presumir de tenir bons amics. Pocs, però amics de veritat. Sort? No! Saber triar sa persona adequada, estimar-se i respectar-se. Amb els fills, una cosa semblant, estimar-los, respectar-los i molta paciència, molta.

I ara, ja jubilat, em sent lliure. Després de tants anys subjecte a horaris que no s'acabaven mai, ara puc fer i desfer sa meua agenda. Puc organitzar-me sa jornada segons ses meues necessitats i ses meues ganes. Això és un luxe que no es pot pagar amb sous.

Acab d'entrar als 67 anys i de veritat, em sent absolutament privilegiat.

Creuer pels fiords Noruecs.

Eivissa, agost de 2023

CREUER PELS FIORDS NORUECS.

 

 

Com bé canta en Lluís Llach:
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre del que saben. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques.

Idò sí, fugint de ses calorades de s'estiu a Eivissa na Linita i jo hem fet un viatge/creuer pels fiords de Noruega. Com diu sa cançó hem fet un llarg camí, ple de noves coneixences, hem visitat ports i ciutats que ignoràvem i hem disfrutat fent sa travessia.

No és sa meua intenció fer un resum detallat del viatge. Simplement, apuntaré unes quantes reflexions personals i algunes coses que crec importants i que si ajuden a qualsevol a s'hora de planificar el seu creuer, millor que millor.

Itinerari previst:

17/agost. 

IBZ-BCN. Vueling 17.45 - 18.45 hores.

18/agost. 

BCN-Hamburg. Vueling 7.40 - 10.25 hores.

Kiel (Alemania). Sortida barco 19.30 hores.

19/agost.

Copenhaguen. Arribada barco 10.00 hores. Sortida barco 18.00 hores.

20/agost.

Navegació.

21/agost.

Hellesylt. Arribada barco 8.30 hores. Sortida barco 9.30 hores.

Geiranger. Arribada barco 11.30 hores. Sortida barco 20.00 hores. 

22/agost.

Maloy. Arribada barco 8.00 hores. Sortida barco 18.00 hores.

23/agost.

Stavanger. Arribada barco 10.00 hores. Sortida barco 20.00 hores.

24/agost.

Navegació.

25/agost.

Kiel (Alemania). Arribada barco 8.00 hores.

HAM-BCN. Vueling 20.40 -23.15 hores

26/agost.

BCN-IBZ. Vueling 12.55 - 14.00 hores.

Breu resum del creuer.

Dijous 17/agost/2023.

Avió amb Vueling fins a Barcelona. Feim nit a s'hotel Barcelona Airport (telf  93.378.32.15).

S'hotel té un servei gratuït de trasllat aeroport-hotel-aeroport. A s'hora de pujar al bus el xofer ni puja ses maletes ni tampoc ajuda a pujar-les. Dintre del bus hi ha un cartell advertint d'aquesta manera d'actuar. Quan vaig arribar a s'hotel vaig omplir un full de reclamació oficial. El xofer pot estar mans plegades mirant com els passatgers pujàvem ses maletes, poden tenir un cartell avisant d'aquesta forma de treballar, però per un hotel de quatre estrelles aquesta forma d'actuar és un servei nefast i perjudicial per als seus interessos.

He de dir que a sa tornada sa reclamació degué fer algun efecte: el mateix xofer va carregar ses maletes de tots els passatgers sense protestar i el cartell informatiu de s'altre vegada havia desaparegut.

Quan estam viatjant sempre hem de tenir en compte un tema: Davant qualsevol reclamació (hotel, avió, trasllats, barco, etc.) o durant el creuer (són molt freqüents càrrecs de despeses que no corresponen), els espanyols i els italians cridam, gesticulem i aixecam sa veu. Els alemanys i nòrdics us puc assegurar que no perden sa calma, ho fan tot per escrit i ses seues reclamacions queden resoltes ben aviat. Davant una reclamació formal per escrit tothom perd el cul.

S'hotel Barcelona Airport té unes habitacions ben còmodes, un servei d'esmorzar variat i bo i uns preus raonables. És una bona opció d'hotel si heu de fer nit aprop de s'aeroport.

Divendres 18/agost/2023.

Ens despertam a les 4.00 hores. A les 5.00 partim fins a s'aeroport. Hem d'agafar el vol de Vueling BCN- Hamburg que surt a les 7.40 – 10.25 hores.
Mai haguera imaginat que a aquestes hores de sa matinada, s'aeroport estigues tant ple de gent. Tot i això, els tràmits de facturació són àgils.

Esmorzar a qualsevol aeroport del món s'està convertint en un luxe. S'aeroport de Barcelona no és una excepció. Els preus són abusius.

El vol surt puntual. A s'avió tothom xerra anglès. Arribada a HAMBURG. Recollida de maletes molt lenta. Tràmits per part de Costa per distribuir als passatgers als autobusos molt eficients. Ens esperava un trasllat fins a KIEL. Aproximat una hora i mitja de trajecte en autocar. A s'hora de volar amb Vueling teníem targeta d'embarcament prioritari. Una atenció personal de s'agència de viatges.

 

 

 

Embarc al COSTA FIRENZE a Kiel. Naviliera Costa Cruceros.

Els tràmits d'admissió al barco van ser còmodes i ràpids. Una vegada a bord, temps per dinar (self service) i explorar el barco (diferents ponts, cabines, teatres, restaurants, piscines, etc). Hem seguit obligatòriament el procediment de ses normes de seguretat a bord (tothom amb els salvavides col·locats fins al punt d'evacuació del barco, ets).
Abans de sopar, cada dia hem assistit a un espectacle diferent al teatre del barco. Cantants, grups de ball, acròbates i humoristes. Espectaculars!
Pels sopars, ens assignen un menjador i una taula fixa per tot del creuer. Menú a la carta. S'ha de triar entre diversos entrants, diversos primers, diversos segons i diversos postres. Bona qualitat i excel·lent presentació. El beure s'ha de pagar a part. Servei excel·lent.

El barco comença el creuer a les 19.30 hores. Ses vistes des del pont 15 són un espectacle. A s'hora de parir sona a tot volumen sa canço d'en Neil Diamond, "I'm a believer", versionada pels The Monkees. Cada dia a s'hora de partir de qualsevol port és repetirà aquesta cançó. Sirà es nostre himne durant tot el creuer.

Algunes coses importants a tenir en compte abans de contractar un creuer:  

- El preu: Vaig pagar per cap 2.000 euros del creuer, 75 euros d'assegurança, 200 euros de vols i hotel a Barcelona, 100 euros d'excursions i uns 75 euros de begudes. Total aproximat per cap, uns 2.500 euros.
El preu us pot pujar moltíssim més si:
- voleu comprar un pack de begudes tot inclòs. S'alcohol és molt car a bord.
- voleu comprar alguna de ses excursions que diàriament us ofereix es barco.
- voleu anar a sa moda durant es viatge. Cada nit del creuer es celebra un espectacle al teatre i un sopar formal. Sa majoria dels passatgers segueixen ses recomanacions pel que fa a sa forma de vestir: hem tingut una nit extravagant, una fluorescent, una casual, una vermella i negre, una blanca i una elegant. Imaginau ... Si heu de portar una roba diferent per a cada nit, unes sabates, un "bolso" que faci conjunt, etc. El pressupost s'inflarà ràpidament.

- Tema wifi. Si no us manejau bé amb el tema mòbil o si no teniu ningú que us ajudi, no us recoman fer un creuer pels fiords noruecs. Avui totes ses comunicacions es fan per sa app de sa companya del creuer. Mentre estam a port, el servei està actiu com a Eivissa (estam fent un viatge per països de sa Unió Europea). Però s'ha d'anar alerta durant sa navegació: sa wifi normal deixa d'estar activa i sa conexció és fa a sa wifi del barco. Els preus són prohibitius. Per tant, modo avió i amb sa itinerància de dates desactivada durant tots els trajectes per la mar.
És important tenir s'aplicació de Costa al mòbil. Allí teníem totes ses activitats diàries, horaris, menjars, excursions, etc.

- Contractau de forma particular una bona assegurança de viatge i cancel·lació. Alerta: que cobreixi assistència medica per tot el món per malaltia o accident, inclòs (i això és important) ses malalties preexistents abans de partir.

- Tema beures durant el creuer: S'agència de viatges us voldrà vendre un pack de beure tot inclòs. És molt car. Abans de fer-ho heu de revisar els preus per lliure (al nostre creuer un cafè 3,45 euros, una botella d'aigua de litre, 3,50 euros o una cervesa de 400 ml, 7,00 euros). Per tant, feu comptes abans i mirau que us convé.
Naltros vam contractar prèviament un pack de 89 euros (7 botelles d'aigua de litre, 14 cafès i 7 cerveses) i un pack de 42 euros (13 botelles d'aigua de litre). En vam tenir suficient durant tot el creuer.
Alerta quan parlam de cafès, estam xerrant de expressos o descafeïnats. Si demanau un caputxino, us ho cobraran a part.

- Excursions: Cada dia teniu a sa vostra disposició un munt d'opcions per triar. Si voleu anar amb ses sortides del creuer, s'han de contractar aviat. Ses places disponibles s'acaben ràpidament. Els preus són molt cars.
Naltros, per comoditat, vam contractar dues excursions a través del barco:
- Excursió en barco pel fiord Lysefjord (110 euros per persona).
- Excursió d'un dia per Copenhaguen (79 euros per persona).
Y vam fer per lliure:
- Visita a Geiranger.
- Visita a Maloy.
A peu del barco, sempre trobàvem agències que feien ses mateixes excursions però a sa meitat de preu. Això sí, heu de xerrar i entendre s'anglès. Si no ho feu, ja sabeu, a pagar i fer ses sortides a través del barco (els guies parlen espanyol).

- Elecció del tipus de cabina durant el creuer. També s'ha de contractar inicialment. Naltros vam triar una cabina interior (més econòmic). Una altra gent anava amb cabina exterior amb un petit balcó (més car).
Us puc assegurar que durant tot el creuer vam fer vida als ponts superiors del barco. Des d'allí disfrutarem de ses meravelloses vistes i de la immensitat de ses cascades i muntanyes.
Per naltros, fer un creuer pels fiords i mirar-los des d'un balcó no era una opció. Hem estat sempre al pont més alt, a proa del barco, sentit el vent a la cara. Hem passat allí hores i hores disfrutant.

Dissabte 19/agost/2023.

10.00 hores arribam a Copenhaguen. Moltes coses per veure i poc temps disponible. Vam triar una excursió "Ses meravelles de Copenhaguen" (79 euros per cap). Volíem veure: Estàtua de la Sireneta, centre històric, palau i residència dels reis i ses cases de colors del canal Nyhaun. Va fer molta calor durant tot el dia.
Dinarem per lliure a l'Hotel d'Anglaterra. Un dels més cars de la ciutat, però ens hem donat un petit homenatge. Ens ho mereixem. Avui he complit un somni més: veure la Sireneta i ses cases de colors del port. A la tarda, tornada a bord. El barco parteix a les 18.00 hores. 

A Copenhaguen hem de tornar-hi. És una ciutat preciosa. Caríssima, però preciosa. L'hem de visitar amb més calma.

 

 

 

Diumenge 20/agost/2023.

Dia complet de navegació rumb a HELLESYLIT. Bon temps a la mar. 

Aprofit per:
- Esmorzar i després caminar pel pont 11 del barco. Té un circuit d'uns 500 metres. A donar voltes s'ha dit. El barco va ple i és difícil mantenir un ritme constant: pel camí sempre hi ha al·lots petits, mares amb infants o gent que simplement passeja.

- Els llocs d'aigua no m'apeteixen. Després d'un estiu a Ses Figueretes, no tinc ganes de piscina ni de jacuzzis. Aquests espais estan col·lapsats des de bon matí. Sa gent que els aprofita ho fan sense mida. Ses gandules totes plenes de tovalloles i molts de passatgers prenent el sol i lluint bronzejat.

-  Vam dinar al pont 3, a un bufet self service. Els espanyols no tenim control: els plats plens com si el món s'estigués acabant. Van treure gambes a la planxa i en voleu veure d'espentes. Li vaig dir a una dona que portava un plat caramull "señora ... seguro que se va a comer todo esto?". Em donà una mirada de por. Vaig al·lucinar amb una dona espanyola que seia a prop nostre. Per dinar va demanar una botella d'aigua, dues cerveses de 400 ml i vàries copes de vi. No m'ho podia creure.

- Un altre tema que uns pocs també deixen a ca seua: ser persones educades i tractar al personal del barco correctament. He viscut unes situacions de vergonya. Siran filipins o asiàtics, però no es mereixen que alguns passatgers abusin d'ells.

- Estar a alta mar i desconnectat de tothom (sense mòbils, wifi, internet, whatsapps i totes aquestes coses noves d'ara), té unes avantatges importants. Fer una cura de xarxes socials és molt recomanable. I fer relacions socials, encara millor. He conegut a un passatger belga que també estava com jo al pont prenen notes a una llibreta. Vam fer una xerrada ben llarga.

 

Dilluns 21/agost/2023.

Ja navegam per un fiord. Natura, salts d'aigua, llacs, muntanyes. És fantàstic. El barco fa una breu parada a Hellesylt per desembarcar a sa gent que fa una excursió d'un dia a un "glaciar". Naltros tenim previst desembarcar a Geiranger.

El fiord de Geiranger està declarat patrimoni de la humanitat. Quan vaig despertar-me a s'habitació no podia esperar més. Ràpidament, vaig pujar al pont més alt del barco per veure els paisatges, ses muntanyes i els salts d'aigua. Sa observació dels paisatges naturals que tenia davant meu m'impressionaren.

Una vegada al moll, no teníem contractada cap excursió amb anterioritat. Per lliure vam agafar el bus turístic (+/- uns 40 euros per cap) i férem un passeig pels voltants des poble. Vam veure els originals molls movibles per atracar els barcos i pujarem al mirador de sa muntanya. Allà dalt, va ploure molt. Vam baixar fent parades per veure ses típiques cases de "madera" cobertes d'herba i el centre d'interpretació del fiord: una baixada de més de 300 escalons seguin el curs de s'aigua que baixa de ses muntanyes. No puc descriure el polit del lloc.

Dimarts 22/agost/2023.

Durant sa nit, hem navegat a un port diferent: Maloy. És una petita ciutat pesquera situada a sa desembocadura del fiord Nordfjord, allunyada dels centres turístics.
Vam contractar una excursió per lliure. Un passeig en mini bus pels llocs més importants del poble (+/- uns 30 euros per cap).
Visitarem, entre d'altres llocs, una bateria de canons de sa Segona Guerra Mundial a s'entrada del fiord. Esgarrifador. Si us agraden aquests temes, consultau "sa operació Archery", del 27 de desembre de 1941. Fou una incursió britànica contra sa ocupació alemanya. Fou una carnisseria i avui encare els fets estan molt presents al poble.

Em quedarà per sempre un record de sa partida del barco del port de Maloy: Plovia molt i arribà al moll, al costat del barco, un home amb un cotxe Audi i un remolc. Obri un petit "toldo" i va treure ordinadors i altaveus. De sobta, va començar a cantar cançons d'en Tom Jones (Delilah) o d'en Neil Diamond (sweet Caroline). El so al màxim i ell vestit com un cantant important. Tothom aplaudint i el barco allunyar-se del port. El meu cap em portà a aquelles despedides dels barcos quan partien d'Eivissa i naltros portaven rotllos de paper de vàter per dir adéu als nostros estimats.

 

 

 

Dimecres 23/agost/2023.

Vam navegar tota sa nit rumb a Stavanger. El temps ha canviat, plou tota sa nit i el barco balanceja un poc. Tot i això, podem dormir sense cap problema.

Arribada a primera hora al port de Stavanger. Teníem contractada prèviament una excursió amb barca pel fiord Lysefjord. El temps ens donà una treva per fer sa sortida. Mai haguera pogut imaginar s'espectacularitat del paisatge. Vaig disfrutar. Mai havia fet tantes fotos en un sol matí. A s'hora de tornar plovia molt, però també he de dir que fou una tornada meravellosa.

Sa barca navega uns cinquanta kilòmetres fins a l'interior del fiord. Durant sa navegació vaig veure imponents muntanyes, moltíssimes petites illes habitades, petites granges, moltes coves a ses roques on els lladres amagaven els seus botins i molts s'alts d'aigua. Sa barca va arribar fins al Preikestolen (es "púlpit", li diuen). És una roca plana que domina el fiord des d'una altitud d'uns sis-cents metres sobre el nivell de la mar. Sa barca va passar molt lentament just per baix i vam poder veure aquesta formació rocosa des d'un punt de vista espectacular.

 

 

 

 

 

Dijous 24/agost/2023.

Dia complet de navegació. Vam sortir de Stavanger rumb a Kiel a les 20.00 hores. Ens han fet una reunió per coordinar sa recollida de ses maletes a s'hora de desembarcar; com pagar els gastos fets a bord o com ens desplaçarem fins a s'aeroport.

 

Divendres 25/agost/2023.

Vam arribar a Kiel a les 8.00 hores. Vam navegar a marxa lenta durant tot el dia i nit passada. A la mar no es paguen tarifes d'atracament al port.
El nostre grup que ha de volar fins a Barcelona és s'últim a deixar el barco. A les 15.00 hores vam desembarcar. Tràmits ràpids i fàcils.
S'autobús ens deixà a s'aeroport d'Hamburg amb molta antelació.
Vam arribar a s'hotel de Barcelona quan eren més de la una de sa matinada. Fa molta calor. Estam molt cansats.

 

Dissabte 26/agost/2023.

Podem descansar fins tard a s'hotel. A s'aeroport, molta gent i sense aire condicionat. Sa calor és esgotadora.
S'aeroport d'Eivissa està ple d'avions i totes ses cintes de maletes funcionant. Per agafar un taxi sa cua és immensa. Optam per agafar s'autobús.
A ca nostra, dins sa casa, estam a 35°. Sa casa bull.

S'ha acabat el viatge. Amb sa calorada que fa, donen ganes de partir de nou.

 

Altres fotos del creuer:

Durant el viatge, fam no en vam passar mica. Durant tots els sopars, podíem triar un plat creat per un dels xefs (Hélène Darroze, Bruno Barbieri o Ángel León) amb moltes estrelles Michelin. Veritablement, pens que els plats no eren per a tant.

 

En tornar a ca nostra, abans de passar per sa bascula, haurem de fer unes setmanes de règim.

Per acabar aquest petit resumen del viatge, deixau-me apuntar algunes coses que no he acabat d'acostumar-me:
- He estat molts de dies al barco i no he aconseguit orientar-me mai. El barco és tan gros que per saber si he d'anar a proa o a popa havia de mirar els panells indicadors.
- Per agafar els ascensors, s'havia de demanar el pont amb antelació al passadís del barco. Segons el pont on volia anar, m'assignaven automàticament un ascensor o altre.
- Quan anava al servei, sa descarrega per fer-lo net no era d'aigua. Sa eliminació del pipí o sa caca es feia per absorció. Ses xuclades d'aire feien una remor d'espant.
- El tema de menjar pasta és molt especial. Cada dia, a s'hora de sopar, els primers plats sempre eren de pasta. La preparen de mil formes. Impossible deixar el barco i no provar-les.

Fins el proper!!!