Eivissa, 10 d'agost 2024.
M'ha encantat aquesta entrevista feta a n'Antoni Ferrer Abárzuza, Historiador eivissenc, i publicada al Diario de Ibiza.
Vull guardar un resum.
«La conquesta l’hem d’entendre com a una massacre d’una població existent»
Ahir es compliren 789 anys de la conquesta d’Eivissa. Ferrer Abárzuza explica com va ser: per a ell, «la celebració de Sant Ciriac és una manera d’amagar el sentit vertader del 8 d’agost»
Eivissa, 8 d’agost de 1235.
Ens remuntem a la Baixa Edat Mitjana. Els catalans aconsegueixen entrar al recinte emmurallat d’Eivissa i la rendició dels defensors de Madinat Yabisa. La conquesta, que va començar amb un setge el 4 de juny, per fi ha acabat.
Aquesta conquesta s’inscriu dins una lluita entre l’islam i el cristianisme que venia d’anys enrere, tal com explica l’historiador eivissenc Antoni Ferrer Abárzuza (1970). Feia quatre anys que s’havia conquistat Mallorca, encapçalada pel rei Jaume I. El motiu: «Vol tenir un regne dins la mar», explica. Per donar un context, aquest rei va tenir molts problemes amb els seus nobles, «tenien més béns i terres que ell, per tant, tenien més poder i per això va intentar fer créixer el poder del rei, és a dir, el seu». La seva manera d'aconseguir-ho era guanyant terres i així va succeir la conquesta de la major de les Balears.
No era difícil d’esperar que el següent objectiu fos Eivissa. La diferència, en aquest cas, va ser que «la conquesta no la fa el rei, sinó que autoritza Guillem de Montgrí, el sagristà de Girona i arquebisbe electe de Tarragona» a fer-la. No era estrany que un eclesiàstic liderés una conquesta en aquella època, ja que «es conta com a un senyor feudal més». «Utilitza béns, propietats i sous de Tarragona per fer la conquesta, per això després bona part d’Eivissa passarà a l’arquebisbat de Tarragona», aclareix l’historiador.
Com era l'Eivissa el 1235?
«Eivissa devia estar colpejada en el moment de la conquesta, per aquests atacs des de Mallorca, que no tenim ben documentats [són suposicions], per part de l’exèrcit de la conquesta de Mallorca», exposa Ferrer Abárzuza. El que és segur és que el setge de la vila d’Eivissa el tenen muntat ja des del 4 de juny i la conquesta no acaba fins al 8 d’agost, per tant, és un setge que dura uns dos mesos. «No va ser fàcil», afirma l’historiador, «va costar molt més» del que s’esperava i va ser un «episodi de combat dur».
La població d’Eivissa i Formentera constava d’entre 2.500 i 3.000 persones. Eren majors, infants, adolescents i adults. «Contra aquests s’enfronta un exèrcit, que són sobretot homes en edat de combatre i que tenen experiència de guerra perquè han participat en la conquesta de Mallorca. Per tant, és una lluita absolutament desigual», destaca. A pesar d’aquesta desigualtat, el setge durà dos mesos i la clau de la resistència varen ser les murades d’Eivissa.
El significat de la conquesta
«La conquesta, per començar, l’hem d’entendre com a una massacre d’una població existent, això és així i s’ha de reconèixer així perquè passa arreu», informa Ferrer. «Tant va ser així, que segurament la població local va desaparèixer, pràcticament», afegeix. Podria haver set per mort en combat o per les conseqüències del setge, com la fam, o perquè formaven part del botí, ja que va haver-hi persones a les que venien fora d’Eivissa com a negoci.
Va haver un intent de fer quedar població a Eivissa: el poblat de Balàfia. Va ser «un intent de Pere de Portugal d’instal·lar unes famílies de musulmans d’Eivissa en aquelles terres». Balàfia significa «estar en pau, estar amb salut». Era gent que estava en pau, que s’havia rendit abans de combatre, per exemple. El problema és que no va funcionar i l’únic que va quedar va ser el topònim que dona nom a aquest poble.
Celebració del 8 d’agost
«Celebrem el 8 d’agost perquè aquella conquesta és el que dona naixença a una nova societat de la qual som hereus directes. Per tant, hi ha aquesta cosa antiga, tradicional, de celebrar-ho. Es pot commemorar i està molt bé, però s’ha de saber el que celebrem», destaca l’historiador. «Cal saber allò que un commemora. Quant més en saps, més t’adones de la importància i del que no s’ha de fer, si pot ser», afegeix.
Resulta que el 8 d’agost és Sant Ciriac. Durant el temps immediat de la conquesta no se’n parla. «Quan tenim coneixement de que se celebra, parlen del dia de la conquesta. A partir de cert moment, comencen a parlar del sant del dia, del 8 d’agost. Al meu entendre, és una manera d’amagar el sentit vertader del dia, que és el dia de la conquesta», assevera Ferrer. «És un sant que pel que no hi ha hagut mai la més mínima devoció a Eivissa, ningú en parlava en aquell moment. S’està tapant la conquesta», afirma.
Mites
Hi ha una llegenda amb relació a Sant Ciriac. Una qüestió de zels. «La característica que sempre consideren els cristians dels musulmans és que són traïdors. Traïdors amb els cristians i traïdors amb ells mateixos», explica. El que diu la llegenda és que el germà del xeic traeix el seu germà perquè li havia llevat la núvia i obre la porta als cristians perquè puguin entrar. «No és veritat. Estem parlant d’un setge que comença el 4 de juny i arriba al 8 d’agost. No feia falta que el germà del xeic anés a obrir la porta, la podria haver obert abans», conclou amb humor.
