Loteria, probabilitats i arròs.

Eivissa, 20 de desembre de 2025

LOTERIA: Probabilitats i arròs.

S’altre dia, en una classe de la Universitat Oberta per a Majors d’Eivissa, un professor va decidir explicar-nos com funcionava sa Loteria de Nadal i quines possibilitats reals teníem que ens tocàs es Gord.

Va començar sa explicació així, sense anestèsia:

Ara us explicaré com funciona sa Loteria de Nadal de manera real i crua. Sense flors ni miracles.

I va anar per feina:

- Hi ha 100.000 números diferents, del 00000 al 99999.

Cada número es reparteix en unes 185 sèries (amunt o avall, però sempre moltes).

Cada sèrie té 10 dècims.

 

Va fer una petita pausa, d’aquelles que ja fan mal i us fan moure el cul a sa cadira.

- Això vol dir que un número complet, un bitllet, són 10 dècims.

Dècims totals:

100.000 × 185 × 10 = 185 milions de dècims.

 

I va afegir, amb una mitja rialla: Ei ... i quasi tots es venen. Ja veis que d’esperança no caduca mai.

 

Després va aclarir el concepte estrella:

- Què és el Gord de Nadal?

Un sol número. Un. Ni dos, ni quatre.

Si teniu un dècim d’aquest número, us ha tocat. Si no, us ha tocat mirar com li toca a un altre.

 

Va continuar ... probabilitats reals que us toqui es Gord?:

Si comprau un dècim: 1 possibilitat entre 100.000.

En percentatge: 0,001%. És a dir: molt difícil que us toqui.

 

I per resumir, per als optimistes, ens va dir: Recordau 

100.000 números.

Unes 185 sèries. Uns 185 milions de dècims.

Probabilitat del Gord amb un dècim: 1 entre 100.000.

 

Per acabar d’il·lustrar-ho, el professor va treure una bossa amb dos quilos d’arròs. Va pintar un sol gra de vermell i ho va mesclar tot amb una paciència gairebé cruel.

- Aquí dins, ens va dir, hi ha cent mil grans d’arròs. Cent mil possibilitats.

Aquest gra vermell és que us toqui es Gord. 

Silenci absolut a s’aula.

Ara imaginau, va rematar. que cada gra costa 20 euros. I que, tot i veure claríssim que no el trobareu ni amb una vida sencera, en comprau un (o dos, o cinc) cada any, plens d’il·lusió.

Visualment quedava claríssim. Dos quilos d’arròs són molts grans d’arròs. Massa, de fet, per confiar-hi es nostro futur econòmic. Però aquí som tossuts com una mula i compram números perquè “i si enguany sí?”.

Com podeu veure, això no té cap sentit. Però arriba Nadal, i Nadal no és Nadal sense aquest moment d’optimisme irracional en què pensam que, precisament a naltros, ens pot tocar allò que no toca mai.

En el fons, comprar loteria no és un càlcul matemàtic. És un acte de fe. No en ses probabilitats, fredes, objectives i malcarades, sinó en s’esperança.

Pagam 20 euros no per guanyar, sinó per somiar durant uns dies que deixarem de mirar es preu de s’oli i de sa bossa de sa compra.

I no: hem de tenir-ho clar: No ens traurà de pobres.

Per acabar sa classe, el professor encara ens va voler deixar un missatge positiu: Sa loteria de Nadal no ens farà rics, però ens regala uns dies d’il·lusió. I això també compta.

Després d’aquesta classe… qui ho havia de dir, ens despedirem amb desitjos de salut i bones festes. De sa loteria ningú en parlava.